10 de novembre de 2012

Trobades al parc.


Il.lustració ArtuR

" Deixa'm venir amb tú, no em deixis.... vull donar-te tot el que sóc, tot el que tinc... i quan ho hagi fet, torna'm aquí i que un altre, pugui gaudir de mi.Sóc insaciable ! " ....

          La Rosa , sempre inestable en el paisatge que l'envolta, canviava de casa altre cop ! Tenia una feina que podia fer amb molta llibertat, era "freelance" i podia escriure els seus relats en qualsevol lloc i per internet , enviar-los allà on calia. No hi tenia cap problema i a més amb la diversitat dels llocs, li servia per inspirar-se en nous escrits i fotografies.
 Només se li presentava un problema de logística, al fer aquests trasllats tant freqüents. Com escriptora que era, també era una boja devoradora de llibres.... i per tan, els anava acumulant sense mesura. Quan arribava el dia....sempre es deia  " Rosa ! com prendràs tants llibres  amb unes maletes tant petites ?...tinc que desfer-me'n dels menys imprescindibles, ....però quins ?? si tots tenen tantes històries i records especials per mi ??"
 I un dia, asseguda en aquell tranquil i romàntic parc que sovintejava últimament per llegir, se li va ocórrer !   Aquí, entre flors, ocells, tranquil·litat.... aniria deixant els seus llibres , perquè altres amants , en poguessin gaudir....
 Precisament, havia acabat de llegir el que tenia entre mans, un tendre recull de poemes que l'havia fascinat.... i sense pensar-ho més, va agafar la ploma que sempre l'acompanyava, i amb decisió, obri la primera plana del llibre i va escriure " Deixa'm venir amb tú, no em deixis.... vull donar-te tot el que sóc, tot el que tinc... i quan ho hagi fet, torna'm aquí i que un altre, pugui gaudir de mi.Sóc insaciable ! " ....seguidament, el deixà sobre el banc de fusta, fent-li un peto a les seves fulles i va marxar, cap a un nou destí.


Blue Instant.  

14 comentaris:

Sílvia ha dit...

Que bonic aquest relat, alliberar llibres en el fons és alliberar històries i compartir amb altres aquest immens món que és la literatura. M'has donat una bona idea. Recordo que en el meu últim trasllat se'm va fer molt feixuc encapsar llibres i que en vaig deixar al carrer uns quants. Van volar, el dia següent ja no hi eren. Però no hi vaig escriure aquesta dedicatòria tan bonica, això no. I la il·lustració que acompanya el relat és molt i molt adient. Els llibres s'assemblen a les flors, a cada instant en creixen de noves i donen molta vida. Petons!!

artur ha dit...

Gràcies, Sílvia !!....els llibres i també , com aquí, els blocs ! comparteixen moltes històries, sensacions...una vida entre lineas...que reconforten tan a qui les escriu com a qui las rep . A mi també em costa molt desfer-me de llibres, de fet no ho he fet casi bé mai... desitjo que els teus, anessin a parar a unes bones mans que els acollissin com cal !
Una abrasada !!

Willy. ha dit...

I remember the time, when a was making "paper" birds,nice job Arthur.

artur ha dit...

thanks, Willy !!

Lluvia ha dit...

Jo tampoc m´he pogut desfer de cap dels meus llibres. Però mentre et llegia he pensat que seria fabulós trobar-me un amb una dedicatoria aixi. Cada llibre és magic i se ve "amb historia" d´altres mans encara ho és més. El misteri del destinari/a i la sort d´haver-lo trobat, impagable. Mil somriures des de València

artur ha dit...

Si ! seria extraordinari trobar-ne un d'aquests...amb l'afegit del misteri que comporta. Quan passegi pel parc, miraré bé pels bancs a veure si en veig algun i després de llegir-lo, tornar-lo al lloc...amb una nova dedicatòria afegida. Estaria molt bé !!
Una abraçada !!

Rosa Viñas ha dit...

Una narració fantàstica i les flors com si fossin llibres m´agraden molt. Bona setmana Arthur

Helena Bonals ha dit...

A mi també m'agrada molt la il·lustració, però no m'he desfet mai de cap llibre. Vivim colgats d'ells!

artur ha dit...

Una satisfacció de que us agradi el text i el dibuix !
Seguiré en l'empeny !!
Una abraçada !!

artur ha dit...

A mi també em costa molt desprendre'm d'un llibre, abans el deixo a algú, sabent que difícilment me'l tornarà , que no pas desfer-me'n d'ell....i per això , cada cop tenim menys espai... ; )
Bona setmana , Helena !!

Blanka ha dit...

Hola Artur, me has recordado a mis traslados y que se convierten en una pesadilla porque parece mentira la cantidad de libros que voy recopilando, y que encima he sido incapaz de "recolocarlos" así que caja para arriba y para abajo. Sólo he intentado regalar un libro pero nadie se lo ha quedado O-O (5 veces regalado y 5 veces ha vuelto)Me ha gustado el relato y la decisión que tomó la protagonista. Por cierto la imagen me ha gustado mucho el diseño de los libro-tulipanes :)
Besos y feliz semana

artur ha dit...

Gracias , Blanka !!... la verdad es que se les coge cariño a los libros,eh !....Que curioso tu regalo !...si me lo regalas, me lo quedo !!
Un abrazo y buena semana !!

Marta ha dit...

Sempre recordaré una frase de la vídua de Saramago: "S'ha de pensar que dins dels llibres hi ha persones, s'ha de passar la mà per damunt de les portades i per les pàgines escrites, i així acaronant-les, recordar-les amb estimació".
Bon cap de setmana!

artur ha dit...

....i té molt de raó !
Moltes gràcies, Marta !!