2 de desembre de 2012

El mal de la timidesa.

Pintura de Edward Hopper.


... la Beth, era secretaria de  l'ambaixada britànica a Moscú , tenia una vida metòdica i a la vegada, rutinaria...tots els dies venien a ser el mateix que l'anterior, com ho seria el següent i l'altre... no era una noia massa decidida, molt tímida i sempre preocupada pel què pensaven els demés. De fet, si no hagués sigut per una companya seva de feina, no hauria fet mai el pas de marxar a Moscú, si no fos perquè la Suzi la va convencer de que l' acompanyes en la seva aventura. Vivien en el mateix apartament , però la Suzi , molt més atrevida i desinhibida que la Beth, acostumava a trobar fàcilment algun noi per divertir-se....i com molts cops, acabaven per anar al seu apartament per acabar millor  la festa.  La Beth, en aquests casos, tímida com era i amb lo incomoda de la situació , acabava al bar de la cantonada, llegint algun llibre, mentre es prenia un café .  Va ser aixi, com , un dia i un altre, es va anar fixant en un jove cambrer que allí treballava .... se'l veia molt eixerit i quan s'apropava a la seva taula , per demanar la comanda, acostumava a possar-se una mica vermell i alguns cops , fins i tot li tremolava la veu....aixó, a la Beth , li feia treure un somriure , que reprimia ràpidament.... i poc a poc se'n va anar enamorant d'ell. Pero la seva timidesa , la seves pors, no li deixaven donar cap pas, sempre pensava, " quan avui vingui, li faré un gran somriure i li preguntaré el seu nom ".... d'immediat es deia, "peró què dius, es pensarà que ets boja!".... Un dia i un altre, arribava al bar, seia a la taula, veia el Peter acostar-si , amb una mirada que no li podia sostenir, i tota nerviosa, demanava un café....al instant, ell , li servia la comanda acompanyat del tiquet del compte a sota la tassa i amb un somriure als llavis es retirava al taulell........
I va arribar un dia, que , desconcertada en seure's a la taula , va advertir un nou cambrer al taulell...en acostar-si per prendre la comanda, no va poder més i va preguntar per l'altre noi.... Ah ! el Peter !!...ha tingut que marxar ...ha iniciat el servei militar a la marina.... trigarem molt temps a tornar-lo a veure , aixó si no es que si queda !!......  La decepció va ser molt gran per la Beth, que va veure esvair-se la oportunitat que un dia i un altre esperava...  La tristesa la va envair de tal manera, que no va poder mes  que demanar el tiquet per marxar i poder plorar la seva desil·lusió . El cambrer , estranyat, va preguntar-li "el tiquet?" si no en done'm mai a ningú !....cobrem i ja està !!....La Beth, estranyada per la resposta, va pagar la consumició i va marxar .  Pel camí , pensant i pensant, es va adonar que encara conservava alguns tiquets a la seva bossa , que no se'ls havia imaginat, que eren reals !.... i els va buscar i allà al fons de la bossa, en va trobar uns quants....els va agafar un a un i els va anar traient per mirar-los..... i allà va ser , que amb ells entre les seves mans....va començar a plorar sense mida, adonant-se de tot , quan ja era massa tard......... 
En cada un dels tiquets, pel darrere, en Peter li havia anat escrivint l'amor que sentia per ella, deixant-li notes..... perquè l'esperés al plegar de la feina, per sortir una nit amb ella, per parlar una estona,..... fins l'ultim d'ells.... en que li deia que si aquella última nit no l'esperava al acabar la feina, ell se'n aniria per sempre més, per no tornar mai, ja que el seu amor era rebutjat per ella un dia i un altre ........
Blue Instant   

8 comentaris:

  1. Ostres... quina gran història d'amor, Artur!! M'ha encantat!!! O de desamor, perquè en el fons la timidesa i les pors d'ella són els que li impedeixen de començar el que podria ser una bonica història. M'encanta com acaba, aquests tiquets en forma de notes que a ella li passen per alt mentre està massa preocupada amb altres coses. La felicitat i l'amor s'han de caçar al vol, sinó correm el risc que volin enllà i ja no els puguem assaborir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Silvia, hauria estat més fàcil.....si no hagues sigut per aquesta timidesa , que paralitza fins i tot, als millors del sentiments...
      Bona setmana !!

      Elimina
  2. "La timidesa és el garant del ver amor", deia Carles Riba. Amb frustració inclosa, prefereixo els tímids.

    ResponElimina
  3. M'agrada molt aquesta frase, Helena ! m'atreveria a afegir, que la timidesa és el garant i alhora gàbia del ver amor.....
    Una abraçada !!

    ResponElimina
  4. Quin relat més bonic. M´agrada molt, al final et quedes pensant com l´amor surgeix de sobte i com pot sentir-se segons la persona. En aquesta noia dona molta tristor. M´ha encantat Artur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rosa ! La timidesa dona molts moments aixi....però algun cop, no se com, pot acabar millor, també....les coses del amor !!

      Elimina
  5. Quina història més maca¡¡¡
    Petonets y achuchones

    ResponElimina
    Respostes
    1. Content de que t'hagi agradat també , Pmssttt !!
      Una abraçada !!

      Elimina

Gràcies pel teu comentari !!