24 de desembre de 2013

El misteri del tió.



Imatge extreta d'internet.


La Laila era una noieta de vuit anys, que havia arribat a Vic , procedent de Nador, amb els seus pares cap allà l'any 1985. Va ser una de las primeres nenes marroquines de la seva escola, on anava a classe tots els dies amb els seus companys de classe de sis anys, per començar a aprendre l'idioma i educar-se com una nena més d'aqui. 
Els seus principis van ser difícils, no entenia  res del que li deien .....  els primers dies de classe, en veure com els seus companys escrivien de esquerra a dreta , pensava que estaven tots grillats, "quina ximpleria, escriuen al revés !!" , es deia a ella mateixa..... "es clar, com que son més petits, encara no en saben prou" pensava..... però quan la mestra va a començar a escriure a la pissarra .... oh !! , es va quedar amb la boca oberta .... " si la mestra també escriu igual ! "....... i , espavilada com era....va pensar ..." no serè jo, la que va al revés ?? " ....va ser de les primeres lliçons a aprendre .... aquell món era totalment diferent del que venia ella....però calia posar-se al dia ! , no fos que aquella colla de marrecs més petits que ella, li passessin al davant  !
Dia a dia , va anar superant-se i amb poc temps, ja parlava amb els seus amics com si res i els seus estudis anaven millorant d'alló més i aconseguint la seva total integració.
Ara , passat el temps....recorda el seu primer Nadal en aquest indret, tot veient uns tions en una parada d'artesania nadalenca .... i recorda divertida, com a l'escola , aquell primer desembre congelat ....havia aparegut a la seva classe un tió rialler i amb barretina , que tenia uns ulls molt grossos que no deixaven de mirar a tot el que si li acostava ...."ui, què misteriós es tot aixó ! " , es va dir.... Cada dia li portaven menjar, tomaques, cebes, patates i algun moniato ....el que més li agradava , es veu, eren les tomaques, no en deixava ni una !!....ah ! i un gotet d'aigua..... aixi va anar passant tota la setmana, fins que a l'ultim dia de classe, la mestra els va fer asseure a tots a terra, al voltant del tió.... i per grupets, anaven cantant una cançó i picant-li amb un bastó, al llom del tió...."Caga tió , si no et donaré bastó ! si no cagues torró fi, no et seré padrí !! ", i llavors , tots marxaven corrents a amagar-se !!...... "Ai, ai !!....ara si que s'han tornat bojos del tot, aquesta colla !! ...però què fan ??, mira que picar amb un bastó al llom d'un tros de fusta, perquè et deixin regals ...!! ....estant sonats !!! " ..... al cap d'uns minuts, van tornar tots corrents a la sala , van aixecar la manta del tió.........i ...........sorpresa !!! .... " No pot ser !!! " , es va tornar a dir, a ella .... hi havia regals per a tots !!!!.... i lo que era millor de tot.... hi havia un, que duia el seu nom, Laila !!...i aixó que el tió no la coneixia !!!.....  no s'ho podia creure !!.  
En tornar cap a casa, al sortir de la escola, va passar pel costat del parc , a veure si hi trobava algun tros d'arbre...  un tió, per endur-se a casa.... i en va trobar un de ben gros !...i sense dubtar i amb prou feines , se'l va endur cap a casa.  En arribar , es va tancar al lavabo amb el seu tió i va començar a cantar-li la cançó i a picar amb un bastonet.... " Caga tió, si no et donaré bastó ! si no cagues torró fi, no et seré padrí !! " ..... ho va repetir un cop i un altre..... però sense resultat, no li va deixar més regals ! ....es veu que la màgia s'havia quedat a la escola !!.



Blue Instant, a partir d'un relat personal de la Laila Karrouch , infermera i escriptora.
Bones festes de Nadal  !!!
... i compartiu la màgia d'aquestes festes,
amb tots els qui estimeu !!!

* * * * 

19 comentaris:

Sílvia ha dit...

La màgia del tio i de les persones com la Laila que han crescut lluny del seu país amb força i il·lusió, malgrat les adversitats. És clar que va venir a Vic que és un dels millors llocs de Catalunya, hehe. M'agrada molt aquesta noia i com escriu. Li has fet un regal preciós amb aquesta història. Quin relat personal és? És de l'última novel·la? Tu també fas màgia amb els dibuixos i les paraules.

Bona nit de Nadal! I pica ben fort que segur que hi ha un regal que porta el teu nom :))

Rosa Viñas ha dit...

Bon día de Nadal Artur. Jo començo molt be, llegint el teu relat. Preciós.

Una abraçadeta

Alba ha dit...

Ja dic jo que on hi hagi il·lusió que s'aparti la resta!!!
Molt maca la història de la Laila i l'estrany "Tió", però sobretot el que trobo bonic és que estigui basat amb un relat personal d'algú de carn i ossos! :D Bona Feina Artur! I Bon Nadal!

M. Roser ha dit...

Bon mati de Nadal Artur...És molt bonic aquest post sobre la Laila, vaig llegir el seu primer llibre, i em va agradar com explica les seves primeres vivències a la nostra terra. És normal que tot el què veiés ho trobés estrany, pel contrast entre les dues cultures, però qui té bona voluntat s'acaba adaptant...
M'imagino la cara que devia posar al veure que el seu tronc no cagava regals!
Ara me'n vaig a dinar amb la família i amb la mainada també seguirem la tradició.
Que acabis de passar un bon dia.

Petonets nadalencs.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Jo també vaig veure-la a El convidat i va agradar-me molt. Això que normalment no em miro mai aquest programa però amb ella vaig quedar ben encantada davant la tele. Buscaré els seus llibres, perquè no la coneixia.
Bon Nadal, Artur

Blanka ha dit...

Artur! Espero que estés pasando unos días hermosos con tu familia y allegados. Te envío mis mejores deseos.
Besos

joan gasull ha dit...

Una bona mostra que no tots han d'anar al mateix sac i que ens fa creure que hi ha un futur millor. Bones festes a tu i als teus.

artur ha dit...

Aquest relat ve de un programa que van fer a tv3 fa uns dies,on la Laila , explicava aquest procés d'arribada i las seves experiències...i em va agradar molt com parlava i expressava les seves impressions. No la coneixia com a escriptora , però buscaré els seus llibres per llegir-los, especialment el del viatge des de Nador a Vic (el millor lloc de Catalunya !!) que segurament és molt emotiu !
Moltes gràcies , també per les teves paraules i et desitjo unes bones festes de Nadal !!!
Una abrasada ben forta , Sílvia !!
PD. Segur que a tu , tampoc t'oblidarà el tió ; )

artur ha dit...

Gràcies Rosa !!....i et desitjo que segueixi aixi de bé, tots els dies de festa i de tot l'any !!!
Bon Nadal , amb una abraçada ben càlida per tu !!

artur ha dit...

I tant que si, Alba !! La realitat crea las millors històries , les més boniques !!
Bones festes i bon any nou !!!

artur ha dit...

Son moltes vegades divertits, els contrastes de cultures, un cop els has viscut...però s'ha de ser de ment oberta per descobrir aquesta màgia i que no separin les personas, si no ben be el contrari, que las integrin en la seva varietat.
Com enriquidor haurà sigut aquest dinar de Nadal, amb la familia i seguint les tradicions !!!
Molt bones festes..... i amb il·lusió !! hehehe

artur ha dit...

Loreto, a mi em va passar el mateix ! ....escoltant-la parlar de la seva experiència, va resultar d'alló mes agradable !! Va valdre la pena, descobrir-la !!
Bones festes i bon any nou !!

artur ha dit...

Igualment para ti, Blanka !! Que tengas unos dias muy felices i un nuevo año, muy generoso en todos tus deseos !!
Un abrazo cordial !!

artur ha dit...

Sempre hi han maravelles per descobrir !!..... només cal tenir els ulls ben oberts i actitut receptora !!
Bones festes, també per a tu i els teus , Joan !!

Helena Bonals ha dit...

La tradició del tió és ben divertida! Una blocaire deia que se li fan cops suaus, però la meva versió és que se l'ha de picar ben fort!

artur ha dit...

Caram, Helena , que forta vas !! heheheh.....es veu que menges molts torrons, amb tanta energia !!!
Bones festes !!!!

Blanka ha dit...

¡¡Feliz año Artur!! Te deseo lo mejor en este año, que se porte bien contigo.
Un abrazo

Lluvia ha dit...

Una història molt tendra!! Moltes gràcies per compartir magia!!.
FeliÇ Any Artur!!

Bruixeta ha dit...

Preciosa historia la de la Laia. Segur que no deuria tardar gaire en veure que la màgia i es a tot arreu i que sempre ens acaba trobant.