ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

7 d’agost del 2014

"....i tu, qui ets ? "


Dibuix digital ArtuR.

"...... I tu , qui ets ?? " li va replicar , després de analitzar-se físicament per uns segons, a la seva salutació inesperada cap a ella..... "Hola, sóc...sóc ...en Joan.... m'estic a la habitació de aqui al costat. "
" I.....ens coneixem, potser ? Jo, no et recordo de res !"..... mentre ara, les seves mirades es preguntaven entre si....encuriosides..... " Clar, que jo, des que vaig despertar-me en aquesta habitació , ni sé què hi faig aqui , ni d'on vinc .....ni res de res ! Segons el metge, diu que tinc amnèsia ..... que pot ser temporal, o no !  Ves quin diagnòstic,, eh ! .... i tu, què hi fas aqui, perquè em saludes ?? " ...... "Doncs mira, fa més d'un mes que sóc per aqui, ara faig rehabilitació, em vaig trencar la cama i un braç i alguna tonteria més ..... i ara, que fa dos dies, que he començat a anar a la rehabilitació , al passar per aqui davant , et veig aqui sola a la teva habitació , no tens mai visites.... i he pensat que si vols, podria fer-te companyia una estona..... " .  " Es cert ! , segons el metge , també fa més d'un mes que vaig apareixer aqui i des de llavors que mai he vist a ningú preguntar per mi .... es tot molt misteriós i estic més perduda.....!!.... potser m'anirà bé parlar amb tu..... però, explica'm ! ...que et va passar ?? vas caure ??....". " Mmmmm.....no, no ! Va ser un accident de cotxe...." .
Per un instant molt ràpid, li va passar la escena del succés , per davant els seus ulls....serà difícil d'oblidar allò !
.... (Aquella nit tràgica, en Joan estava decidit a declarar-se a la seva xicota, la Rosa..... l'havia recollida uns minuts abans , a la porta de casa seva, només li havia dit que la convidava a sopar a aquell restaurant italià que tant li agradava a ella i que no li volia explicar més detalls.....que seria una bona sorpresa !!.... Una mica, amb la mosca al nas, la Rosa hi va accedir....."A veure quina n'has fet ara, per fer-me tantes festes !! " li va deixar anar amb una mirada de reull cap a ell. Mentre feien el trajecte, va sonar el mòbil del Joan, que en veure el número que apareixia a la pantalleta del mans lliures del cotxe, va reconèixer de seguida qui trucava i allargant la mà, va voler refusar la trucada, però al mateix instant, la mà de la Rosa, més ràpida, va premer el boto de contestar.....els dos es van mirar i de fons , una veu femenina es va fer present.... "Joan, carinyo.... deixem veure't , deixem parlar amb tu, no podem estar aixi .....no ho suporto més, per favor !..... vull veure't !!....."  Amb els nervis, el Joan , no aconseguia tallar la trucada....la Rosa, s'anava encenent per moments , els ulls humits i els llavis tremolosos.... las paraules que no sortien.... nervis, ràbia, desencant..... tot a l'hora, en un garbuix de sentiments que anaven tensionant cada cop més , el instant que vivien...... al Joan, només li sortien les paraules "sa acaba't ! sa acaba't ! Deixem en pau !!.... mentre els seus dits, anaven colpejant la pantalla del mans lliures ....fins arribar a trencar-la en bocins.....  I llavors va succeir..... el semàfor va canviar la seva llum taronja per la vermella.... com si reflectissin el color dels ulls irats i vermells del Joan.....  però el Joan, no el va veure....i va creuar el carrer .....fins a estavellar-se amb aquella furgoneta que va sortir de cop del no res..... El Joan, duia el cinturo de seguretat ben cordat i només va sentir com els osos se li trencaven , al colpejar amb el volant i els seus peus es van perdre entre un nus de ferros .... el dolor va ser intens i sobtat ..... no va veure tampoc , com la Rosa , amb la seva mania de dur el cinturo fluix,  sortia disparada del seu seient cap el parabrises , el va travessar un instant fent miques el vidre i va retornar al seient , colpejant-se el cap de nou per la part posterior..... Per ells dos es va fer el silenci,  la llum es va apaivagar fins apagar-se del tot....i ja no recorda res mes, en Joan, fins el moment de despertar-se al llit de l'hospital , inmovilitzat.....  amb més preguntes que respostes.... així ho recorda, ara ...).
"Bé, a pesar de tot, ho pots explicar....els ossos trencats es recuperen i ja està....va dir la noia, aliena a la història real, espero que jo, al menys recuperi el meu cap ! ...." i li va fer un somriure d'ànim cap a ell, a fi d'alegrar-lo una mica, veient que la tristesa s'anava obrint pas en el seu rostre....  ".....eeehh , si ! si ! i tant ! segur que si, noia , ja veuràs com un dia et despertes i ja tens els teus millors records amb tu !! ".  " Això, siguem optimistes i les coses aniran molt millor !!  Mira, si et veus capaç, va dir la noia, et convido a un té ben vigoritzant , a la cafeteria, ti atreveixes ?? " ... en Joan, veient-li aquell somriure i aquells ulls blaus tant bonics, no es va fer pregar gens... " I tant que si !!...... anem !!..... mmmm....això.... em deixes agafar-te el braç ?.... no vull ensopegar !! ".... picant-li l'ullet al Joan, la noia amb to sorneguer, li va contestar " D'acord , però agafa'm només el braç, eh !! que si no , la teva cama perilla, hehehehe !!..... i per cert, que no me presentat encara, quin cap !.... segons el metge, em dic Rosa , un plaer coneixe't !!".
  En Joan va somriure i s'agafà al braç de la noia..... i va pensar que potser ara, tindria una segona oportunitat per aconseguir ser feliç amb la seva estimada Rosa.

Blue instant.

14 comentaris:

Sílvia ha dit...

M'agrada molt!!!

Sempre ens sorprens, eh?! M'he quedat amb la boca ben oberta... L'escena de l'accident és colpidora, un flaix que he vist i he patit com si l'estigués veient. M'agrada la complicitat que hi ha entre ells d'entrada i que al final es confirma que hi ha coses que no s'obliden mai del tot, l'amor pot superar-ho tot. Ara els toca començar de nou, fer net, però jo li aconsello al Joan que aquesta vegada sigui sincer i no li amagui res. La Rosa ho mereix!

Una abraçada

Carme Rosanas ha dit...

Que maca aquesta història!! No tothom té una segona oportunitat!!

microfragments ha dit...

Relat ben treballat. Com diu Sílvia, l'escena de l'accident impacta.

Sent realista, pronostique que la Rosa acabarà sabent tota la història.

Vicent

artur ha dit...

Gràcies, Sílvia !.... En Joan , té dos camins, intentar començar de nou i explicar-li poc a poc, a la Rosa, la veritat....o , no explicar-ho tot i fer una nova vida !....però, i si la Rosa, recupera els records ??? Ahh !!....
Una abraçada de tornada !

artur ha dit...

Gràcies, Carme !
Al Joan i la Rosa, se'ls obra una nova oportunitat de felicitat, però depen del camí que escullin , tindran més possibilitats d'aconseguir-ho o no !
Bona tarda !!

artur ha dit...

Vicent, realment , la Rosa té molts números, per acabar sabent la veritat....del Joan depen , en bona part, que la història tingui un bon final !!
Salutacions , amic !!

M. Roser ha dit...

Ves per on , ho veia venir...Però en Joan sap dissimular molt bé. Jo sóc del parer que de mica en mica li digui, ja que veig que a la Rosa li cau bé, doncs si se n'assabenta per algú més( segur que passarà), ella es sentirà enganyada. Això sí, ho ha de fer amb molt de tacte i és possible que es donin una segona oportunitat...

També ens dona una bona lliçó aquest relat, quan conduïm, res ens pot distreure, ens hi va la vida, els ossos trencats, l'amnèsia...

Bon vespre, Artur.

artur ha dit...

Gràcies, Roser !.... com a bona mestre que ets, has trobat una segona lectura al relat, molt bé !!
Una abraçada !!

Helena Bonals ha dit...

Enganxa molt, i té un gran final!

artur ha dit...

Moltes gràcies, Helena ...i bones vacances !!

Glo.Bos.blog ha dit...

Original, ben trobada la narració. Espero que la segona oportunitat funcioni i que quan la Rosa es recuperi de l'amnèsia s'hagi fet perdonar.
Bona nit, Artur!

Papallona blava. ha dit...

Bon relat, Artur!! Les segones oportunitats ens deixem obrir la mateixa porta dues vegades, encara que potser ja no hi trobem el mateix a dins. Qui sap! De vegades és millor que la primera vegada, sol ser així, o només et confirma el que ja sabíem de segur. En fi, s’ha d’anar amb ull tant si condueixes un cotxe com si condueixes la vida. Els errors ens donen la saviesa de no tornar a resseguir antigues petjades que només ens porten a un camí tallat.
Bon estiu !! Abraçades blaves.

artur ha dit...

Un bon desig , Glòria.... a veure si el poden realitzar !!
Bon estiu !!

artur ha dit...

I com una bona segona oportunitat, esperem que la sàpiguen aprofitar per bé !!
Bones vacances, si es el cas i una abraçada ben forta !!