1 de juliol de 2017

Mosaic d'Ulises (Aportació a Relats Conjunts).



Mosaic romà d'Ulises, Segle II

El Numerius era un petit empresari , a la antiga Roma , tenia una petita empresa de paletes  en la que participaven els seus germans i el cunyat de la dona , tot una mica familiar per poder tirar endavant una mica millor. Com si fossin uns petits autònoms de la nostra època , treballaven més que no pas guanyaven i sempre hi havia algú disposat a fer-los la punyeta...
Tot i això , la feina que feien era prou bona i tenien forces encàrrecs entre la gent ben posicionada i que volien sempre fer alguna reforma a las seves cases. 
Feien de tot una mica.... igual t'enderrocaven una casa , com et feien una sala nova o uns banys nous , però si una cosa els hi quedava espectacular , eren precisament els mosaics , ja podien ser al saló de la casa o al ben mig d'una plaça. I tenien la mà trencada ! ...si , tant pel resultat com per la feinada de trencar pedres en la preparació. 
   Una feina molt agraïda , tant per ells mateixos al fer-la , com pel client que ho demanava. Però si, la felicitat no dura sempre !. La competència ràpidament es va adonar que aquells mosaics eren una llaminadura pels senyors de classe alta i benestant , tothom en volia un de millor que els dels seus amics .... i la demanda va anar creixent , al igual que la competència i això va fer que tinguessin que ajustar els preus de tal manera , que amb el temps , en Numerius i la seva colla, no sabien si treballaven per guanyar-se la vida o si ho feien pels dimonis i els Déus perversos , cada cop era menys el benefici i amb el temps , las pèrdues també van arribar i quan ja casi estaven decidits a deixar-ho tot , un dia van tenir la gran idea !.
   Mentre feien un descans a la feina, per menjar un mos i veure una miqueta , el vi va córrer una mica més del compte i entre rialles i bromes , el Lucius , germà segon del Numerius va deixar anar...." saps que, Numerius ? això dels mosaics està molt bé , però molt mal pagat ja ho veus !, sería millor per nosaltres , que en lloc de tanta feina , només els féssim les peces  i que els senyors , que tenen tant temps lliure i s'avorreixen tant ... se'ls composéssim ells mateixos , estarien ben entrentiguts !! hehehehe....." .
   En Numerius va riure la gràcia , junt amb els seus germans i cunyat i no va dir res més , però la idea li anava fent lloc dins el seu cap .... tant va ser així , que li va explicar a la seva dona , la Júlia Tertia , que en un  principi se'n va enriure tant com els seus germans ... i el Numérius , va començar a buscar un nom per posar al nou invent  .... com li podrien dir ? ... "trenca-pedres " ?.... no, no ... aixó era per fer , no pas per trencar ! .... "trenca-mans" ? hehehe ... tampoc ! les mans i els dits si que es feien pols amb tanta pedra , però no calia desanimar al personal ! .... la Júlia , que no parava de riure , li va deixar anar : " i  "trenca-caps" ?    com ara, que no pares de trencar-te el teu ? hehehe ...."  "trenca-caps" ..."trenca-caps".... , repetia en Numerius.... ja està !  , "Trenca-closques" !!! és ideal , Júlia !!  avui et faré jo el sopar, no cal que cuinis tu  !! hehehe...... o millor ! ... anem a sopar a casa del teu germà !! .... així li expliquem la trovalla !!  hehehe.....
   I dit i fet , la petita empresa de paletes es reconvertir en una gran constructora de "trenca-closques" per els clients de l'alta  classe  i va ser tot un èxit de la seva època ..... fins que va  arribar l'any 64 dc i Neró va cremar tota la ciutat i tot es va perdre . Era hora de tornar a començar i en un altre lloc més tranquil !.... aquests que manen....sempre fent la punyeta !....

Blue instant.

1 comentari:

M. Roser ha dit...

Eren molt emprenedors i treballadors aquests romans...I trobo que el Lucius tenia raó, que els senyors entre batalla i batalla es podien entretenir muntant les peces que ells havien creat...Un original manera de veure com es van inventar els trencaclosques!
Bon vespre.