ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

23 de juny del 2019

Soleiada.



En una casa de pagès hi havia
una donzella que tenia
els disset anys d’amor; i era tan bella,
que la gent d’aquell volt
deien: «És una noia com un sol».
Ella prou la sabia
la parentela que amb el sol tenia:
que cada matinada
per la finestra, a sol ixent badada,
l’astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s’abandonava a la fulgent carícia.
De tant donar-se a aquestes dolces manyes
va ficar-se-li el sol a les entranyes,
i ben prompte sentia
una ardència dins d’ella que es movia.
«Adéu, la casa meva i els que hi són:
jo prenyada de llum me’n vaig pel món.»
De tots abandonada,
va començar a rodar per l’encontrada.
Estava alegre com l’aucell que vola,
cantava tota sola,
cantava: «Só l’albada
que duc el sol a dins i en só rosada.
Els cabells me rossegen,
els ulls me guspiregen,
els llavis me robiegen,
en les galtes i el front tinc el color
i al pit la gran cremor:
tota jo só claror contra claror».
La gent que la sentia
s’aturava admirada i la seguia:
la seguia pel pla i per la muntanya
per sentir-li cantar la cançó estranya
que l’anava embellint de mica en mica.
Quan ella va sentir-se prou bonica,
va dir: «M’ha arribat l’hora»,
va parar de cantar, i allà a la vora
entrava a una barraca que hi havia.
La gent que a l’entorn era
sols veia un resplendor i sols sentia
el gemec poderós de la partera.
De sobte, les clivelles
del tancat van lluir igual que estrelles.
De seguit s’aixecà gran foguerada,
tota la gent fugia esparverada,
i en la gran soletat només restava
un nin igual que el sol, que caminava
i deia tot pujant amunt la serra:
«Jo vinc per acostar el cel a la terra…».


Poema de Joan Maragall interpretat per Roger Mas.

20 comentaris:

xavier pujol ha dit...

En Roger Mas fa que la veu d'en recuperi la força.

artur ha dit...

Una gran veu, amb molta presència i essència , sens dubte!.

Carme Rosanas ha dit...

Preciós!!! Hauré d'escoltar en Roger Mas. No he sentit mai aquesta cançó.

Galionar ha dit...

No m'havia aturat mai a llegir tot aquest poema, i m'ha semblat d'allò més adequat per celebrar l'entrada de l'estiu!

artur ha dit...

Si, Carme !. Es del últim disc "Parnàs" (2018) amb temes de diversos poetes.

artur ha dit...

Galionar, m'ha sembla adequat per la data, amb el inici de l'estiu. Gràcies !

Helena Bonals ha dit...

El poeta Maragall és tan bo... ell sí que és com el sol!

"una donzella que tenia/ els disset anys d’amor", ho trobo molt líric!

M. Roser ha dit...

Quin poema tan preciós, no el coneixia i l'últim vers és una passada...

Aquests dies de lluna plena, la seva claror m'omplia tots els racons de casa...Potser em puc omplir de llum de lluna, he, he!!!

El Roger Mas el vaig conèixer una vegada, perquè compartíem editor ( de llibres), m'encanta la seva veu...
Petonets, Artur.

artur ha dit...

Fantàstic, Helena !

artur ha dit...

La Lluna també te molt poder i màgia i misteri.... Roser !! Sort ;)

Diguesqueesavui.blogspot.com ha dit...

Quina veu! I quina lletra!

artur ha dit...

Les dues juntes fan un bon equip !

novesflors ha dit...

Quina preciositat, quina manera tan bella de dir-ho! M'ha encantat.

Peix ha dit...

Brutal el poema. I Roger Mas el fa encara millor.

L'últim vers una vegada el vaig dir en forma de pregunta a una noia. No va entendre que feia referència al poema i s'ho va prendre com un compliment no massa aconseguit, una llàstima...

artur ha dit...

Si, Novesflors, és una meravella !

artur ha dit...

Peix, no es pot conèixer tot...però si li va semblar un compliment, tampoc li deuries ser tant indiferent ;)

Teresa Duch ha dit...

Ostres, Artur! No coneixia el poema i l'he trobat preciós quan l'he llegit, però després en la veu de Roger Mas encara guanya.

artur ha dit...

Jo també l'he conegut en aquest vídeo del Roger Mas i com que em va semblà molt maco, vaig voler compartir-lo.
Salutacions, Teresa ;)

MaRía [Capri ] ha dit...

Ay ay ay me lo guardo!! Es una joya!!

martinealison ha dit...

Bonsoir,

Merci pour ce joli partage...
Je ne connaissais ni le mots, ni l'artiste ! Une belle rencontre.

Gros bisous