ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

22 d’agost del 2019

El so del silenci sota l'aigua.




"Sota l'aigua el cos no pesa, imagino que és el més semblant a ser mort i alhora lliure, els cabells es belluguen endavant i endarrere al ritme del cos que avança sense esforç. Durant un minut el món s'atura, em relaxo, no he de fer res, no he de ser ningú, només un cos que es deixa acaronar per l'aigua. Els darrers mesos  de l'embaràs ho feia molt, em submergia i em passava un minut sencer sota l'aigua, parlava amb la Maria: ara flotem totes dues, ara sento el  que tu sents i tu ets un cos dins l'aigua d'un cos que és dins l'aigua. Ens deixem portar pel mar. El so del silenci sota l'aigua no es pot descriure, només qui l'ha viscut el coneix. "


Fragment de la novel.la " La memòria de les formigues" de Iolanda Batallé.

Fotografia d'internet.


15 comentaris:

cantireta ha dit...

Sí. Quan nedo no pateixo, jo.

Petons :-)***

artur ha dit...

La tranquil·litat t'envolta, Cantireta ;)

Carme Rosanas ha dit...

A mi em va agradar molt aquesta novel·la i en canvi no recordava aquest fragment tan bonic.

Gràcies Artur! Aquesta cabussada literària m'ha anat molt bé.

artur ha dit...

A l'estiu, una cabussada sempre va bé !
Gràcies, Carme ;)

M. Roser ha dit...

Sembla una novel·la molt interessant i la sensació de nedar sota l'aigua deu ser esplèndida, mentre no hi hagi alguna medusa empipadora, he, he...
Bon cap de setmana.

artur ha dit...

No hi meduses, Roser ... han marxat de vacances ! ;)
Bon cap de setmana !!

Helena Bonals ha dit...

Em fas pensar en dos anuncis: el de Damm 2019, amb música de Joan Dausà, i el de Free Damm de fa temps, el de "cada migdia que perds és un migdia que no torna". Jo quan nedo acostumo a recordar-me'n.

artur ha dit...

Si, Helena, la imatge ho recorda, però aquesta es anterior al anunci, fa temps que la tinc guardada.La frase també esta molt bé, aplicable a tot el dia sencer...Helenament, bon cap de setmana ;)

xavier pujol ha dit...

És agradable de llegir, segur que la novel·la sencera també ho és.

artur ha dit...

Si, Xavier, a mi , em va agradar llegir-la.
Bon diumenge ;)

Eli Ramirez ha dit...

aquest llibre em va agradar molt i té frases molt boniques. Aquesta no la recordava, però si no m'equivoco dedica la primera pàgina a parlar del col·leccionisme

artur ha dit...

Si,Eli, al primer capítol "Col·leccionar també dóna ganes de viure.Proporciona un objectiu clar i aquests, en el cas d'algunes col·leccions,pot ser infinit.No et pots morir fins a acabar la col·lecció i això sempre ajude a viure.Tens un repte,una motivació,una il·lusió a la vida.!.
Bon diumenge ;)

ANNA ha dit...

Moltes gracies per la teva visita i comentari
Petons

cuidad

Ada ha dit...

Sembla bonica aquesta novel·la, l'apunte en el meu llistat de coses per fer!

mukali ha dit...

Es verdad esa sensación de sumergirse.
Yo tambien la practicaba cuando estaba embarazada, tal y como describe la autora y resultaba placentera. La levedad, el silencio...

Besos, ARtur.