..blue instant.

Noche de brujería.

2012-02-18T13:32:00.000+01:00

Señor compañero, Señor de la noche,
haz que vuelva su rostro
quien no quiso mirarme.
Que sus ojos me busquen
sostenidos y azules
por detrás de la barra.
Que pregunte mi nombre
y se acerque despacio
a pedirme tabaco.
Si prefiere quedarse,
haz que todos se vayan
y este bar se despueble
para dejarnos solos
con la canción más lenta.
Si decide marcharse,
que la luna disponga
su luz en nuestro beso
y que las calles sepan
también dejarnos solos.
Señor compañero, Señor de la noche,
haz que no cante el gallo
sobre los edificios,
que se retrase el día
y que duren tus sombras
el tiempo necesario.
El tiempo que ella tarde en decidirse.

De "Habitaciones separadas"

Luis García Montero.

St. Valentí.

2012-02-14T12:54:00.000+01:00

Bon dia als enamorats !!!

..... i als enamorats dels llibres ....

Dance Dance Dance de Haruki Murakami.

2012-02-11T19:43:00.001+01:00

"......... Me pregunto cuánto tiempo más van a continuar así las cosas. Tengo ya treinta y cuatro años. ¿Hasta cuándo?

No estaba triste. Al fin y al cabo, estaba claro que yo era el único responsable. Era natural que ella se alejara de mí, y lo sabía desde el principio. Los dos lo sabíamos. Pero perseguíamos un modesto milagro, una oportunidad de cambiar las cosas en lo fundamental. Pero esa oportunidad no se presentó, claro. Y ella salió. Cuando se fue me sentí solo, pero era una soledad que ya había experimentado antes. Sabía que acabaría superándola.

Ya estoy acostumbrado................"

Fragmento del texto "Dance Dance Dance" de Haruki Murakami.

Puedes leerlo en el siguiente enlace AQUI

" Murakami es un romántico. Y si esto no es el meollo de la cuestión no sé que puede ser. El tema de Murakami es ante todo el amor, revelado con un sentimiento de maravilla y turbación, encarnado en la unión con mujeres exquisitas y etéreas, en encuentros eléctricos de delicada pasión. Todo, habitualmente, para precipitar en inexorable tragedia. El propio Murakami lleva casado desde que terminó la universidad pero su descripción del matrimonio tiene poco de cuento de hadas. Al contrario que a mi mujer, a mi no me gusta la compañía. Llevo casado 37 años y a menudo es una batalla. Estoy acostumbrado a estar sólo. Y me gusta estar sólo." (Extracto de The Times).

Divorcio.

2012-02-06T20:45:00.000+01:00

Para los niños, el primer fin del mundo de su vida.

Para el gato, un nuevo dueño.

Para el perro, una dueña nueva.

Para los muebles, escaleras, golpes, carga, descarga.

Para las paredes, claros cuadrados tras los cuadros descolgados.

Para los vecinos de la planta baja, un terna, una pausa en el hastío.

Para el coche, mejor que fueran dos.

Para las novelas, la poesía -de acuerdo-, llévate lo que quieras.

Peor para la enclicopedia y para el video,

ah , y para el manual de ortografía,

donde tal vez se explique el tema de los dos nombres:

si todavía unirlos por la conjunción "y" ,

o ya separarlos por un punto.

Wislawa Szymborska , de su libro de poemas "Aquí".

De l'ordre al caos.

2012-01-29T13:10:00.000+01:00

"Una filera de llambordes separava el verd de sota els seus peus, nus, de la sorra que embrutava les meves sabates. Em va sobtar aquell detall. Un mateix lloc i dues actituds tan diferents. Cadascú mantenint-se a la seva banda de la realitat, amb una paret invisible aixecant-se entre nosaltres..."

El pas de l'ordre al caos pot ser molt estret. Quan més es creu que la vida està sota control, la realitat, l'autèntica, apareix al davant amb tota la seva cruesa. Llavors, la bena que cobreix els ulls cau, sorollasament, arrossegant-ho tot.En Daniel ho sap.Ell, enmig de la desorientació, va creuar una mirada amb una desconeguda i un curiós engranatge es va posar en funcionament. Tots aquells murs invisibles, alçats al seu voltant, van començar a esquerdar-se en permetre que el seu maletí volés des de dalt d'un pont.

La grisor pren forma. Una veu la despulla. Queda nua la desesperació, el sentiment de culpabilitat, la fragilitat dels estats d'ànim, la vulnerabilitat del cos, el trastorn alimentari, la pèrdua de les il.lusions. Els retrets silenciats s'amaguen en la frustració i es tensen i esperen. I tot allò que es va compartir, que es va sentir amb plenitud, s'esmuny.Una petita oscil.lació, la trobada, esdevindrà el punt d'inflexió."

Teresa Roig "El primer dia de les nostres vides".
Fotografia Jofre Ferrer.

Veletas.

2012-01-25T21:43:00.001+01:00

Un día, su veleta enloqueció.
El aire la giró y la flecha señaló el sur.
El norte de años atrás, se rompió.
El sur majaba sabores y aires cálidos.
..............
Y ella cambió de rumbo, de aire y de lugar,
de puntos de vista, de trabajo y de hogar,
de manera de ser, de sentir y de pensar.
Cambió sus recuerdos, y sus ideas,
la forma de sus besos, y los susurros,
las caricias y la sonrisa.
Cambió sus prioridades, sus amistades y sus deseos,
de familia y de compañía.
Cambió de champú, de acento y de parecer,
de estados de ánimo, de destino y de cama.
Cambió el estruendo del despertador
por el canto del gallo,
su hora de más, por su hora de menos,
su paseo matinal por el vespertino,
las calles por la playa.
................
Un día, su veleta enloqueció.
Y ella cumplió su promesa.

Marta.

L'altre.

2012-01-20T22:16:00.006+01:00

M'agrada recordar-te

i pensar que somrius...

que m'estás mirant,

amb un xic de picardia,

fins i tot de malicia...

que et fa més atractiva...

( si es que aixó es posible )

i que els teus ulls,

clars i brillants,

com estels en la nit,

diuen tantes coses,

sense fer soroll...

que dibuixen sensacions

en el meu interior,

despertant en mi

il.lusions oblidades....

M'agrada pensar en Tú,

per no perdre la força que em resta

la que manté un bri d'esperança...

M'agrada imaginar-me que ets aqui

i que jo soc Ell ....el que et te a Tú.

Blue instant.

Imatge extreta d'internet.

Paraules.

2012-01-15T20:46:00.002+01:00

Les paraules m'han salvat sempre de la tristesa.

Truman Capote.

Els camins del destí.

2012-01-07T20:05:00.001+01:00

El destí ens va tornar a unir,

i ara, semble que es penedeixi

de que siguis aquí....

Per aixó , encara que ens posin barreres

les sabrem eludir.

Penso en Tú i en el que vivim

i et demano... que no li posem tant fàcil,

a aquest capritxós destí.

Blue instant.

Nueva web ArtuR

2011-12-12T21:10:00.000+01:00

Hoy vengo a presentaros a tod@s vosotr@s un nuevo proyecto, que espero obtenga al menos, la buena aceptación que me habeis dispensado con este blog desde siempre.

Que mejor, que seais vosotr@s , mis amig@s de hace tanto tiempo, los que primero conozcais esta nueva andadura.

ArtuR , viene a ser un intento de dar a conocer a tod@s , mis pasos en el mundo del dibujo y la pintura , que de una forma amateur voy desarrollando desde hace un tiempo.

Espero que sea de vuestro agrado y si lo deseais, lo compartáis con vuestras amistades .

Muchas gracias, como siempre , por estar aquí !!!

Artur.

ArtuR Dibuix , pintura i fotografía.

Mobbing

2011-09-10T16:43:00.000+02:00

He robat el nom del teu carrer

i l'he penjat al rebedor de casa meva.

Ara vius a dintre meu.

Poema de Sílvia Bel.

Imatge d'internet.

El bes.

2011-08-04T17:43:00.000+02:00

Si en saps el plaer no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa desprès

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

Joan Salvat Papasseit.

Com l'aire...

2011-06-23T17:42:00.000+02:00

Ets com l'aire...
que el sents,
que el notes sobre la pell,
que t'acaricia,
que t'acarona,,,,
i s'escapa de tú, en un rampell.

Jo estimo a l'aire....
peró més t'estimo a Tú,
amb un amor lliure,
i que em faci estar a prop de Tú.

No te'n vagis !
No te'n vagis, mai de mi.....
vull sentir-te en la meva pell
no et vull perdre ....
i saber que tornaràs, de nou a mi.

Jo estimo a l'aire....
peró més t'estimo a Tú.

blue instant @
foto: Llac de Banyoles 2011.

Instant.

2011-05-08T18:48:00.000+02:00

Només va ser un instant.....
el necessari per allunyar les pors,
per oblidar inseguretats....
i la passió del desig, es materialitzà,
es va fer realitat entre nosaltres ,
els nostres dits es van creuar
i els nostres llavis van trobar el camí ....

Blue instant.

Amors retrobats

2011-04-24T14:09:00.000+02:00

Has tornat,
després de molts anys,
lluny del meu costat.
Has tornat,
per fer realitat un somni,
per dir-me .....
que sempre m'has estimat.

blue instant.

Sé que si en mig del mar....

2011-01-17T14:08:00.000+01:00

Sé que si en mig del mar
veig una gavina
lliscant dintre l'espesa boira
ets Tu que estàs cercant
un recer, un empar,
un lloc segur entre les roques.
Però jo vull ésser,
per a la teva incertesa,
el cop de vent que trenca l'aire
i t'obre l'horitzó
per a reprendre el vol
que et portarà a la nostra platja.

Lluis Llach.

Jo mai mai

2011-01-08T21:38:00.000+01:00

Juguem fort a preguntar-nos.

I responem amb una complicitat

alcohòlica i anyenca.

Estem inspirats.

En volem més.

I comencem un altre joc.

Ara ens retratem sense aixecar

el bolígraf de la pàgina.

Tots creiem que som Picasso.

I per celebrar-ho,

alcem de nou el got

i brindem pel nosaltres sempre, sempre...

* Silvia Bel *

Petit homenatge.

2010-12-08T20:18:00.000+01:00

De fet, a mi mai no m'ha preocupat trobar una explicació diguem-ne historicista o transcendent del fet. Llegia perquè m'agradava llegir i feia versos perquè m'agradava escriure. El lligam entre totes dues activitats és evident, però no gosaria pas establir una relació de causa a efecte en qualsevol dels dos sentits. Els qui, poc o molt, escrivim, ho fem, penso, perquè ens agrada, i també, em sembla, perquè a còpia d'escriure, intentem comprendre les coses, explicar-nos-les i, a més, explicar-les als altres. Per a mi la poesia ha estat sempre una mena de gran interrogació. Cada poema aclareix, en certa manera, uns àmbits més o menys obscurs, però al mateix temps planteja nous interrogants. És un vaivé semblant al viure; és una manera de viure, tan digna com qualsevol altra. Molta gent prova d'escriure, d'adolescent o de jove, al cap d'un temps, la majoria ho deixa córrer. D'altres -pocs- persistim. Per què? No m'atreveixo pas a respondre si no és dient que perquè ens agrada. Potser sí que tenim desenvolupada la capacitat de fabulació d'expressió; potser sí que som més orgullosos, o més xafarders, o més introvertits, o més perepunyetes. És igual. Tot això explica ben poca cosa. Escrivim perquè ens agrada.

Miquel Martí i Pol.
Aixó vol ser un petit homenatge i admiració per al tots els meus amics i amigues que segueixen , un dia i altre, escrivint i escrivint per aci, compartint les seves il.lusions amb tots nosaltres.
Gràcies !

Fred a la pell.

2010-11-27T21:47:00.000+01:00

Es com tenir el cos mort.

Sense la calidesa que em donaven

les teves paraules.

No poder sentir el teu alè tant a prop,

a tocar la meva orella,

quan tot xiuxiuejant ,

em dedicaves els teus pensaments.

Ara el meu cos es fred i pàl·lid.

La teva absència dona pas al gebre,

que recobreix la meva pell

i congelen els meus sentits.

Voldria que en algun lloc,

algú mi esperés.

* * *

Fotografía modificada amb photoshop,

a partir d'un original de Angie.

L'espera.

2010-11-01T18:12:00.000+01:00

Tantes coses et troben a faltar.

Cada dia està ple d'instants que esperen

les mans petites que, tantes vegades,

van agafar les meves.

Ens hem d'acostumar a la teva absència.

Ja ha passat un estiu sense els teus ulls

i el mar també s'hi haurà d'acostumar.

El teu carrer, durant molt temps encara,

esperarà davant la porta,

pacient, els teus pasos.

No se'n cansarà mai perquè, esperar,

ningú no ho fa tan bé com un carrer.

I jo sóc ple d'aquesta voluntat

de ser tocat per tu, mirat per tu.

I que em diguis què fer amb la meva vida,

mentre els dies de pluja o de cels blaus

ja estan organitzant la soledat.

****

Joan Margarit

de llibertats.

2010-10-11T21:02:00.001+02:00

No hi ha cosa més preuada que la llibertat.
La d' un mateix i la respectada del demés.
Aixi com un ocell no es deuria d'engabiar,
per que pugui volar i ser feliç,
tampoc nosaltres,
deuríem engabiar als nostres enamorats.
Just per aixó mateix, per poder gaudir d'ells,
per veure'ls volar amb nosaltres
i deixar-los decidir a ells , en tot moment,
quan marxar i quan tornar al nostre cau.
No es bo posar cadenes als altres,
ja que a la fi , es a nosaltres que ens pesaran.
Dona llibertat i rebràs llibertat.
Deixa volar i podràs volar ....amb la seva companyia.
No vulguis convertir-te en figura de ferro....

Artur*
(Fotografía. Artur@ Santa Pau, setembre 2010)

Mirades.

2010-09-26T21:42:00.000+02:00

Com una aigua tranquil-la reflecteix, cap al tard,

els núvols, els cignes i els saules,

jo veig passar pel llac profund del teu esguard

l'ombra de les teves paraules.

Fins la paraula més difícil, els teus ulls

que fàcilment saben donar-la !

Quan, al fons dels silencis, la busques i et reculls,

la teva mirada ja parla.

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,

emmudits els llavis de rosa,

al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius

insinuar-se encara gosa.

I també com un cel desemboirat i ras

la teva mirada és tan bella

quan en tot l'infinit del seu camp no hi ha pas

cap més presència que la d'ella.

* * *

Cançons a Mahalta.

Màrius Torres

Alguna cosa falla....

2010-09-17T21:25:00.000+02:00

Ho intentes , però no hi arribes,

voldries apropar-te més ,

una miqueta més...

i aconseguir tocar-la.

Però no.

Sempre restaràs a la mateixa distancia.

A uns centímetres de la teva ma ....

Que t'impedeix aconseguir-ho ?

.................

només et falta més decisió !

* * *

artur@

Presència.

2010-08-14T20:03:00.000+02:00

Com si les teves mans sobre els meus ulls,encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la tenebra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum;
en mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum !

Els sentits, els records, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en la fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia !
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

Màrius Torres *

l'amor jugava a perdre's

2010-08-04T00:22:00.000+02:00

L'AMOR JUGAVA A PERDRE'S
L'amor jugava a perdre's
als teus ulls clars.
Em deia l'enyorança:
No el trobaràs.
La tarda s'enfollia,
boja de llum,
vibrant en l'harmonia
del seu perfum.
Plorava el cor silencis
i llanguiment.
Em deia tot:No hi pensis
per un moment.
L'amor es compadia
del meu penar;
de sobte apareixia
rera un lilà.
Per la meva hora muda
volava un cant.
L'amor era vençuda
i el pler constant.

S'adorm un goig unànime
als teus ulls clars.
L'amor, ara, es repenja,
fina, al meu braç.

Miquel Marti Pol *

Silencis.

2010-07-27T00:15:00.000+02:00

arets blanques al seu voltant
i un silenci per acompanyant.
Assegut al terra, enmig de l'habitació
no arriba a entendre la situació.
Pensa i remena, dins el seu cap,
buscant i buscant un indici, una raó;
però.... no la troba i no entén res.
Per què li va passar a ell ?
per què no va poder mirar a un altre cantó?
No és que es penedeixi de res, no ho vol...
però el que sí vol, no ho pot aconseguir...
Ell és aquí a dintre, sol i en silenci
Ella, qui sap on para....
el seu amor era tan gran, sense mida...
i a la vegada tan impossible....
Ha embogit d'amor i ella no ho sabrà mai.

Artur@.

Fidelitat.

2010-07-12T21:04:00.000+02:00

¿Quines paraules no podria dir,

dona de glaç, més plenes que no el

constant silenci on em plau sofrir

calladament fidel?

Joiós sofrir, felicitat amarga,

vós sou el sol i els núvols del meu cel.

¿Quina agonia em podria ser llarga,

eternament fidel?

Us he d'amar, baldament no floreixi

al meu jardí la flor del vostre anhel.

Cap esperança el meu amor nodreixi

inútilment fidel.

* * *

Màrius Torres.

(Fotografía : Internet )

Incógnites.

2010-06-02T00:37:00.000+02:00

El camí el fá un de sol,
amb la sola companyia
de la seva solitud.
Trencar-la es tant sols un repte.
Es podrán creuar molta gent
en el teu camí...però ...
quants només creurán,
i quants serán els que, amb tú,
t'acompanyarán fins a la fí ?
Incertesas e interrogants
que obran pas en un camí,
el teu ! i que, fins que no l'hagis fet,
no coneixerás la resposta.
..........................................
Qui voldrá caminar, fins a l'infinit, amb tú ?

Fotografía artur*

Desayuno

2010-05-22T14:44:00.001+02:00

Echó café

en la taza.

Echó leche

en la taza de café.

Echó azúcar

en el café con leche.

Con la cucharilla

lo revolvió.

Bebió el café con leche.

Dejó la taza

sin hablarme.

Encendió un cigarrillo.

Hizo anillos

de humo.

Volcó la ceniza

en el cenicero

sin hablarme.

Sin mirarme

se puso de pie.

Se puso

el sombrero.

Se puso

el impermeable

porque llovía.

se marchó

bajo la lluvia.

Sin decir palabra.

Sin mirarme.

Y me cubrí

la cara con las manos.

Y lloré.

Jacques Prévert.

(Foto: de internet.)

Todo esto servirá para algo...

2010-04-10T19:41:00.000+02:00

Si para recobrar lo recobrado
debí perder primero lo perdido,
si para conseguir lo conseguido
tuve que soportar lo soportado,
si para estar ahora enamorado
fue menester haber estado herido,
tengo por bien sufrido lo sufrido,
tengo por bien llorado lo llorado.
Porque después de todo he comprobado
que no se goza bien de lo gozado
sino después de haberlo padecido.
Porque después de todo he comprendido
por lo que el árbol tiene de florido
vive de lo que tiene sepultado.

Francisco Luis Bernárdez

Ocells de paper.

2010-03-06T21:11:00.000+01:00

Sempre estava en el seu pensament,

nit i dia ,,, a qualsevol hora.

Totes aquelles paraules mudes

que sempre guardava per a ell mateix

i que , tant sols a vegades...

no sempre, donava forma en un paper,

les estimava tant pel que deien,

com odiava per no tenir qui escoltar-les

Les seves paraules escrites,

en falsos poemes per a ningú,

un dia es van revelar

i les fulles es convertiren en ocells,

que van alçar el vol

en busca de la seva estimada.

* * *

Blue Instant.

Desitjos.

2010-03-02T00:20:00.000+01:00

Si pogués demanar un desig, voldria....
passejar al voltant del teu llac
i que tu, al meu costat,
m'expliquessis quins secrets hi guarden
las seves aigües tranquil-es.

Si pogués demanar un desig, demanaria....
que m'expliquessis quins secrets hi guarden
els teus ulls de mirada tranquil.la.

Si pogués demanar un desig, que feliç seria !

Blue Instant.

Per una amiga invisible.

2009-12-10T23:58:00.000+01:00

Ets invisible i propera ,a la vegada ,

unas frases a la meva pantalla ,

una rialla que no sento, peró que veig ,

una mà amiga, que dona a canvi de res.

Algú ....... que es fa estimar, sense costar-te gens ni mica ,

i que voldries , no marxes mai del teu costat.......

per seguir gaudint d'aquesta calidesa mágica.

Segur que existeixes ? o només ets producte del meu pensament ?

com aquelles ninfas que apareixen als meus somnis.....

i que se m'escapen correns, aixi que obro els meus ulls.

Ets una espurna de llum....... una espurna de vida..... una espurna de somni.........

........la meva amiga invisible..........

Cap al bes.

2009-12-02T20:54:00.000+01:00

Esbrino el perfil simbólic d'un home i una dona i en la seva barreja

es difuminen les línies de dos cossos.

Com dues taques d'aigua ben definides , s'uneixen en un punt humit

i des del mateix punt es divergeixen.

El seu equilibri el regeix una acció efímera en el present,

infinita en el seu dibuix.

ELL subjecta la seva amant amb una "carícia-dormitori"

construïda a dues mans. ELLA hi estira l'esquerra del seu rostre (actiu

en l'expressió,inactiu en el gest ) i somia una quietud.

És en aquest silenci on neixen garlandes sense pes.

És des d'aquesta bella il.lusió que giren colors inexistents

i els vestits de faula confien el seu secret...

ELL intueix que besar-la és morir per sempre en aquesta imatge però no

s'hi resisteix. Els seus llavis son dues ales a punt d'aterrar en un jardí de

roses.

S'hi apropen, s'hi acosten.... i en l'últim instant: hi cauen.

---s--@

Sònia Carmona.

"El bes a Klimt "

El so del silenci sota l'aigua.

2009-11-16T20:54:00.000+01:00

"Sota l'aigua el cos no pesa, imagino que és el més semblant a ser mort i alhora lliure, els cabells es belluguen endavant i endarrere al ritme del cos que avança sense esforç. Durant un minut el món s'atura, em relaxo, no he de fer res, no he de ser ningú, només un cos que es deixa acaronar per l'aigua. Els darrers mesos de l'embaràs ho feia molt, em submergia i em passava un minut sencer sota l'aigua, parlava amb la Maria: ara flotem totes dues, ara sento el que tu sents i tu ets un cos dins l'aigua d'un cos que és dins l'aigua. Ens deixem portar pel mar. El so del silenci sota l'aigua no es pot descriure, només qui l'ha viscut el coneix. "

Fragment de la novel.la " La memòria de les formigues" de Iolanda Batallé.

Fotografia de la web "Ànima".

Llum

2009-11-15T21:44:00.000+01:00

El plaer de Difistint@s.

2009-11-07T19:46:00.000+01:00

Jo voldria escriure

o enfonsar-me en les aigües que anomenes.

De "Difistint@s"

---s--@

El parc.

2009-11-04T00:22:00.000+01:00

Silent s'omplirà el parc

de molta gent, d'estranya gent,

també de tu i de mi, de llum, d'estels,

i noves flors .

............

I tornarà el temps de les flors

quan arribi un altre amor

però nosaltres ja serem lluny,

i buscarem un altre lloc.

............

"El parc" Lluís Llach.

Sense destí.

2009-10-15T23:51:00.000+02:00

Deixar anar els somnis,

les il.lusions,

enlairar-los ....

és com fer volar coloms.

sense sentit.......

si no saps on vols arribar.

Fugir de tu...

2009-09-26T20:35:00.000+02:00

Pots tirar pel dret i, d'amagat, fugir

del món i de tothom i aixi

deixar tota una vida enrere

i per rutes oblidades, tanmateix,

arribar on ningú no et coneix.

On ningú no t'espera.

Però fugir de tu

mai no podràs fugir de tu.

Cadascú es sempre cadascú.

Per qualsevol sendera

aplegat a tu

hi ha quelcom i qualcú

que no et deixa fugir de tu

mai ni de cap manera.

Pots seguir endavant i anar sempre més lluny

a llocs exòtics on s'esmuny

la gent parlant llengües estranyes.

Pots baixar amb el riu a terres càlides

o enfilar-te amb les àligues

al cim de les muntanyes.

Però fugir de tu

mai no podràs fugir de tu....

Joan Manel Serrat

Com un vell molí.

2009-09-24T00:25:00.000+02:00

Com aquell vell molí...

molí de mar....

que tantes onades

l'han fet girar.

I que ara, resta inmóvil,

i mig oblidat de tots...

així ...com ell.

retirat al seu vell esguard,

lluny de miradas,

mès lluny de carícies

i de tendreses...

orfe d'onades ,

que li donin vida...

orfe de gavines

que li donin alas...

resta inmóvil

sense alé.

Només necessita

una petita ona

.........

per desencallar....

secrets.

2009-09-06T23:32:00.000+02:00

....I jo penso, en qué pensas?

mentre et relaxes

i deixes correr l'imaginació...

.... i penso , si per casualitat,

fosin els mateixos pensaments

els que tenim tu i jo....

....i si , per un casual ho descobrisim,

quin ensurt fora !

el saber la veritat.

....secrets, silencis....

son les coses que mai et vaig dir.

diálegs de gats....

2009-08-31T23:35:00.000+02:00

..... i tú, qué miras ?

....a tú !

i tú, ....qué miras ?

doncs a tú !

i , perqué ?

.... per ... curiositat !

Saps que la curiositat,

va matar al gat !

Si.....

...i , no t'espanta ?

...pues...no !

i, perqué no ?

perqué....soc gata !!

...... miauuuuuuu .

Aturat.

2009-08-21T23:32:00.000+02:00

Un altre cop...

com tantes altres vegades,

aturat...a peu de carretera...

a peu de contradiccions,

que fan revolar el meu cap

buscant el camí perdut.

Un instant, reflexións,

records, il.lusións...

tot gira i no es deté...

Cap ón anar ?

........

Calma traidora.

2009-08-19T22:01:00.000+02:00

I tan mateix, envoltat d'aquesta calma, que tranquilitza la vida.... voldría que acabés i que una tempesta....de sentiments nous, que ja els tinc oblidats ... tornésin a aparéixer en mí i es barregesin amb els teus.

Aquesta calma ja em resulta excessivament sedant per a una vida, que mica en mica, s'escola entre els meus dits, entre la meva ánima....i fuig !

També jo vull fugir......... lluny........

A una dona d'aigüa.

2009-08-18T23:37:00.000+02:00

Vols ocultar-te, ho desitjes...

no deixar-te veure més,

per les mirades que et son cotidianes.

I vols lliurar-te a llocs llunyans,

on siguis acollida en uns nous brasos,

desitjan ser compresa i estimada...

tant ho desitjes...que sense adonar-te'n

oblidarás l'estima que ara i aqui et tenim ja,

no t'ho creus ...potser... peró es cert !

Vagis on vagis....sempre serás Dona d'aigüa...

i per tant, encisarás al teu voltant ,

i serás admirada per aquells

que tinguin la sort de descobrir-te...

Abandonarás al que més estimes ,

sense voler o volent-ho...

es l'aigüa que et dona la Vida ,

i en canvi en buscarás una de nova.

Que tinguis sort i amor al teu voltant,

tant com el que ara vols ignorar,

tant a pesar teu.......

Et mereixes el millor de la Vida !

Abséncies

2009-08-16T19:57:00.000+02:00

Des que no hi ets,

el paissatge plora.

Des que vas marxar,

el meu cor trontolla.

El teu somriure.

2009-08-16T18:45:00.000+02:00

Darrere el teu somriure

delicat s'endevina

la teva ánima ardent

com un mes d'Abril,

com una tarda de vent.

Lluu una posta de sol

com si fos el teu somriure.

M.V.Soler.