27 de juliol de 2010

Silencis.



P
arets blanques al seu voltant
i un silenci per acompanyant.
Assegut al terra, enmig de l'habitació
no arriba a entendre la situació.
Pensa i remena, dins el seu cap,
buscant i buscant un indici, una raó;
però.... no la troba i no entén res.
Per què li va passar a ell ?
per què no va poder mirar a un altre cantó?
No és que es penedeixi de res, no ho vol...
però el que sí vol, no ho pot aconseguir...
Ell és aquí a dintre, sol i en silenci
Ella, qui sap on para....
el seu amor era tan gran, sense mida...
i a la vegada tan impossible....
Ha embogit d'amor i ella no ho sabrà mai.

Blue Instant.

2 comentaris:

  1. Es como si hubieras descrito la banda sonora de mi vida, llena de silencios, amando sin ni siquiera esperar, pues quizás el destino de algunas personas sea amar a alguien que ama a otr@s...
    Bella música, me he impregnado de azul mientras te leía.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. parece que hay más amores encerrados que libres ... Un saludo alas de vida !

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari !!