27 de juliol de 2010

Silencis.



P
arets blanques al seu voltant
i un silenci per acompanyant.
Assegut al terra, enmig de l'habitació
no arriba a entendre la situació.
Pensa i remena, dins el seu cap,
buscant i buscant un indici, una raó;
però.... no la troba i no entén res.
Per què li va passar a ell ?
per què no va poder mirar a un altre cantó?
No és que es penedeixi de res, no ho vol...
però el que sí vol, no ho pot aconseguir...
Ell és aquí a dintre, sol i en silenci
Ella, qui sap on para....
el seu amor era tan gran, sense mida...
i a la vegada tan impossible....
Ha embogit d'amor i ella no ho sabrà mai.

Blue Instant.

2 comentaris:

alas de vida ha dit...

Es como si hubieras descrito la banda sonora de mi vida, llena de silencios, amando sin ni siquiera esperar, pues quizás el destino de algunas personas sea amar a alguien que ama a otr@s...
Bella música, me he impregnado de azul mientras te leía.
Un abrazo

artur ha dit...

parece que hay más amores encerrados que libres ... Un saludo alas de vida !