ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

18 de juliol de 2019

Descobrir Santa Maria del Pi . Barcelona.



 Alguna vegada heu sentit a parlar de l’església del Pi? Segur que sí, i que si no hi heu entrat mai, hi heu passat per davant moltes vegades. Situada a la famosa Plaça del Pi, al vell mig del barri Gòtic, aquesta basílica és una de les joies patrimonials a descobrir.
 Ara l’església ha obert una programació exclusiva de visites guiades i concerts al capvespre, amb l’objectiu d’apropar al públic aquest emblemàtic edifici i descobrir-lo des d’una nova perspectiva.
 Durant els mesos d’estiu la Basílica de Santa Maria del Pi ofereix un nou cicle de visites nocturnes i concerts a porta tancada. Una activitat fins ara inèdita, plantejada per a grups reduïts, que permet descobrir en profunditat aquesta joia arquitectònica i gaudir d’una programació musical de qualitat en un entorn incomparable. 
 La visita s’inicia a la nau central, des d’on començarem a descobrir alguns dels racons més destacats com la cripta, el tresor o la rosassa –la més gran de Cataluya– i accedir a la seva imponent torre de 54 metres d’alçada. Des del punt més alt del campanar es pot gaudir de les magnífiques vistes que ofereix Barcelona durant les nits d’estiu. Un mirador de 360º on es pot observar la ciutat des del rovell de l’ou: a un costat, La Rambla i el Raval, a l’altra banda, el mar i Montjuïc, i a l’altra, la Catedral de Barcelona i els terrats del Born. En definitiva, una vista única des d’un dels punts que va servir d’atalaia per vigilar la ciutat en diversos períodes de la història de Barcelona,  fins i tot hi ha constància de la seva utilització durant els Fets de Maig de la Guerra Civil.
 L’activitat acaba amb un recital privat de música de cambra al jardí del rector, un espai de calma i frescor als peus de la torre. amb el grup de corda Moana Strings , amb obres famoses de Vivaldi, Corelli, Tartini, Boccherini i Paganini. 
 Podeu obtenir més informacó de la visita aquí.
Publicat per Ester Roig a Núvol , Juliol 2019.

16 de juliol de 2019

La gent.




La gent no s’adona del poder que té

Amb una vaga general d’una setmana
N’hi hauria prou per ensorrar l’economia
Paralitzar l’estat i demostrar
Que les lleis que imposen no són
Necessàries

La gent no s’adona del poder que té.

                                                                                    Lletra - Joan Brossa.                                                                                     Música - Maria Arnal i Marcel Bagés
                                                                                    Del disc "45 cerebros  y 1 corazón" (2017).


Aportació a "Relats d'estiu" de la Carme. (Col·lecció de moments).



11 de juliol de 2019

Ets com l'aire.


Pintura tempera ArtuR

                                 Ets com l'aire...
                                 que el sents,                                      
                                 que el notes sobre la pell,
                                 que t'acaricia,
                                 que t'acarona...
                                 i s'escapa de tu, en un rampell.


                                Jo estimo a l'aire....
                                però més t'estimo a Tu,
                                amb un amor lliure,
                                i que em faci estar a prop de Tu.


                                No te'n vagis !
                                No te'n vagis, mai de mi.....
                                vull sentir-te en la meva pell
                                no et vull perdre ....
                                i saber que tornaràs, de nou a mi.


                                Jo estimo a l'aire....

                                però més t'estimo a Tu.
 
                               Blue instant.

23 de juny de 2019

Soleiada.



En una casa de pagès hi havia
una donzella que tenia
els disset anys d’amor; i era tan bella,
que la gent d’aquell volt
deien: «És una noia com un sol».
Ella prou la sabia
la parentela que amb el sol tenia:
que cada matinada
per la finestra, a sol ixent badada,
l’astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s’abandonava a la fulgent carícia.
De tant donar-se a aquestes dolces manyes
va ficar-se-li el sol a les entranyes,
i ben prompte sentia
una ardència dins d’ella que es movia.
«Adéu, la casa meva i els que hi són:
jo prenyada de llum me’n vaig pel món.»
De tots abandonada,
va començar a rodar per l’encontrada.
Estava alegre com l’aucell que vola,
cantava tota sola,
cantava: «Só l’albada
que duc el sol a dins i en só rosada.
Els cabells me rossegen,
els ulls me guspiregen,
els llavis me robiegen,
en les galtes i el front tinc el color
i al pit la gran cremor:
tota jo só claror contra claror».
La gent que la sentia
s’aturava admirada i la seguia:
la seguia pel pla i per la muntanya
per sentir-li cantar la cançó estranya
que l’anava embellint de mica en mica.
Quan ella va sentir-se prou bonica,
va dir: «M’ha arribat l’hora»,
va parar de cantar, i allà a la vora
entrava a una barraca que hi havia.
La gent que a l’entorn era
sols veia un resplendor i sols sentia
el gemec poderós de la partera.
De sobte, les clivelles
del tancat van lluir igual que estrelles.
De seguit s’aixecà gran foguerada,
tota la gent fugia esparverada,
i en la gran soletat només restava
un nin igual que el sol, que caminava
i deia tot pujant amunt la serra:
«Jo vinc per acostar el cel a la terra…».


Poema de Joan Maragall interpretat per Roger Mas.

9 de juny de 2019

Chau

 Estábamos los dos mirando el mar cuando la tarde moría 
Collage foto/pintura ArtuR.

 Como moría lo nuestro, juro que no lo sabía 
 Mire para mi derecha, vi que desaparecías 
 Grité con todas mis fuerzas y note que no me oías 
 Me quedé toda la noche en la arena 
 Intenté que algo valiera la pena 
 No puedo conseguir, cambiar ni corregir 
 Lo que me corre en las venas 
 Corazón hoy no dejes de latir 
 Te alejaste un día, ahora decidiste venir 
 Ha pasado más de un año y vos no estas
 ¿Por qué habría de creerte? 
 Hubiera dado la vida y    mucho más 
 Solo por volver a verte                                                   
 No podría darme el lujo de ceder ante tu llanto 
 No voy a abrir las heridas 
 De haberte querido tanto 
 Escuche pero deje que se fuera 
 Recordé todo lo libre que era
 No puedo conseguir, cambiar ni corregir 
 Lo que me corre en las venas
 Corazón hoy no dejes de latir
 Te alejaste un día, ahora decidiste venir
 Corazón hoy no dejes de latir 
 Te alejaste un día,  ahora decidiste venir
 Corazón te alejaste un día
 Corazón te alejaste un dia 
 Corazón
 Chau.

 No Te Va Gustar ft. Julieta Venegas - "Chau" Otras Canciones © 2019 Elefante Blanco.

19 de maig de 2019

L'ermità de la gruta .


En Pere Pau Bondia es l'ermità que, des de ja fa uns anys viu a la gruta del Sant Miracle, a la sortida del poble. Home de pau, com el seu mateix nom anuncia, ha dedicat els seus anys a la meditació i pregària en aquell raconet de muntanya. Allà ha anat fent vida espiritual lluny de les multituds paganes. Amb molt poques visites, rep cordialment  al Andreu, el forner del poble, que amablement l'obsequia sempre amb un bon pa de pagès. Però aquest matí, l'Andreu s'ha trobat amb un Pere Pau Bondia malhumorat , amb cara de pocs amics, preparant-se la bossa, el gaiato i la carbassa , tot a punt de partida. Preguntat pel motiu d'aquella partida imminent, en Pere Pau  li comentà al Andreu, el seu contratemps...  Fa uns dies va passar per aquí un grupet  de joves , van fer un esmorzar a tocar de la gruta i em van dir que el lloc hi guanyaria molt, si desbrossava les males herbes i els arbres caiguts, que així la natura estaria mes contenta i això ajudaria al medi ambient !. Bé, doncs vinga, mans a la feina! , ho vaig deixar tot net i llampant. Uns dies més tard passen un altre grupet, un pel més seriosos i estirats i em diuen que si jo era el ermità del lloc, com es que no hi tenia una creu de bon cristià a la entrada de la gruta, que això, pels pelegrins seria un bon senyal del lloc sagrat que jo custodiava...Doncs vinga ! ... amb uns troncs dels arbres secs que vaig tallar, vaig fer la creu de la entrada al camí i tots contents !. Però dos dies després, un altre grup que arriba... aquest en van fer una mica de por i tot... Van reunir-se al meu voltant tot dient que, un lloc com la gruta del Miracle, no podia ser que no tingués un altar amb un bonic retaule per lloar els miracles de Nostre Senyor i que com bon ermità que soc, seria un mèrit molt gran per la meva salvació. Així que vinga, a tallar més fusta , clavar puntes i a pintar unes boniques imatges espirituals. I aquest matí, aixi que acaba  de enlairar el Sol, que un altre grup d'eixelebrats que en venen a cercar per manifestar-me la seva petició de que la gruta te que ser un lloc d'esbarjo pel jovent del poble i que com la gent es de pensaments diversos, no haurien d'haver tantes manifestacions religioses..... i llavors jo, home d'infinita paciència , he arribat a la fi d'ella... els he engegat a tots i totes a pastar fang, que ja n'esteva tip  de tantes idees revolucionaries i han marxat corrents d'aquí.... I com que ja en tinc prou i massa, agafo els trastos i marxo cap el lloc mes solitari on pugui retrobar la pau .  L'Andreu tot trasbalsat per la explicació rebuda , ha trobat ràpidament el perquè de tot plegat.... "No s'amoïni  pas!. Quedis aquí , que aquesta setmana ja s'acaba la campanya electoral i fins d'aquí a quatre anys , ja ningú se'n preocuparà d'aquest lloc i estarà més tranquil que un gínjol !!".  "No res, no res..." , es queixà en Pere Pau, " que aquestos d'aquí quatre dies se'n munten unes altres i tornem-hi .... !!. 
Au, Andreu ! .... Aneu amb Deu !!."

Blue instant.  (Aportació a relats conjunts).

10 de maig de 2019

Vida.


"Jo veig la mort com ....Jo sé que sóc mortal. Ho sap tothom, és inútil amagar-s'ho. A més a més sé que no hi cap altra vida. N'estic segur. No tinc cap esperança d'una altra vida en un altre món No sóc religiós ni res de tot això. Les altres vides després de la mort ens han estat donades com un gran "consolamentum", per consolar-nos de la brevetat i la fragilitat de la vida humana. Ho sé però no me'n queixo. Sé que no hi ha cap vida després de la mort, però hi ha molta gent al meu voltant que semblen no saber que hi ha una vida abans de la mort.  I aquesta vida la sacrifiquen per una altra vida imaginària que suposen tindran més tard. És una aposta molt arriscada. Millor viure mentre som vius i morir quan serem morts."                                                                                                     

Jean-Claude Carrière. (Guionista i escriptor).
Dibuix a llapis : ArtuR. "L'última abraçada". 

7 de maig de 2019

Les veus de l'infinit.

Disseny digital ArtuR

Ansiada llibertat la del ocell que vola
buscant en l'horitzó un nou infinit,
per amics té el Sol i la Lluna,    
les estrelles i la nit.
I els estels li parlen amb veu llunyana
amb un llenguatge que els humans no podem desxifrar,
li parlen d'unió i llaços 
que el món tracta d'oblidar.
La seva melodia és el Silenci,    
el seu missatge la Pau,
la seva senyera la lluita,
per fer els homes germans.

Imma Bonells (1975).