ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

17 de setembre de 2022

Dansa de la núvia a l'aire lliure.

 


 A Riudeperes, hi ha una celebració excepcional. No és que vulguin superar un record , no ! Tan sols fan un bateig multitudinari.... Vint-i-set nadons, ni un més ni un menys !.
A l’ església, tot el poble hi és present. Segons el mossèn , ningú hi pot faltar , sota pena d’excomunió!.
 A les bancades de la dreta, nenes, noies, joves, casades i vídues . A les bancades de l’esquerra, nens, nois, joves, casats i viudos .
Davant de l’altar, les vint-i-sis mares amb els seus nadons.... Vint-i-sis , si! , que ni ha una que té bessonada!
Al darrere de l’altar i amb una mirada que fulminaria al més valent, el mossèn observa l’escena i està preparat per iniciar la cerimònia. Avui, els batejarà a totes i tots vint-i-set d’una tacada, si no estaríem tot el dia .... i altra feina s’ha de fer !.
«Vinga, que s’apropi el culpable....vull dir, el padrí !»  Diu el mossèn , tot alçant la veu.
La veritat és que només hi ha un padrí perquè és el càstig que el Senyor Baró , amb la benedicció del mossèn, li ha imposat al Joan , conegut com el «solteríssim del poble», així pagarà la seva mala traça pels fets que van passar ara fa nou mesos....
I no penseu malament , no ! . Ell no és pas el pare de tanta criatura !.
La qüestió és, que fa nou mesos va haver-hi el casament de la filla del Senyor Baró i tothom i va ser convidat. «Menjar, beure i alegria tot el dia !!....quina sort !», es van dir els pagesos , a més podrien ballar amb les noies i qui sap més !....
Ja entaulats en els jardins del castell, després d’haver fet la cerimònia religiosa, en Joan estava força content, ja que li havia tocat asseure's al costat de la Peregrina , el seu amor impossible... i que aquell dia , semblava que li plaïa molt la seva companyia !. Davant la perspectiva d’èxit , en Joan planejà una estratègia per tenir un bon final de jornada. Com ja començava a tenir una edat i de vegades el «nap» ja no se li aixecava , tenia guardades unes herbes que li va vendre la remeiera del poble, i que li servirien perquè li donessin la «força» necessària per a fer-lo «enlairar». Ara bé, va tenir un impediment !. No podia pas posar les herbes al vi, davant de tota la gent...
Amb una disculpa a la Peregrina, s’aixecà de la taula i se’n va anar de cap a la cuina. Allà tenien tots els porrons de vi preparats pel brindis als nuvis i podria fer-ne la preparació. Però vaja, un altre contratemps se li presentà !.... com saber quin porró li tocaria a la seva taula ?... «mmm.... ja està ! ,(pensà ràpidament) , en posaré una mica a cada un i així segur que l’encerto!» . I dit i fet !.
Ja de tornada a la taula, el pastís ja estava a punt i el servei començà a repartir porrons de vi dolç per les taules. En Joan , tot expectant  i ansiós per veure’s la «barreja» veia passar porrons amunt i avall , però no ni arribava cap a la seva taula. Una mica enfadat va tornar a aixecar-se i va anar de nou a la cuina a buscar-ne un ...però , oh, sorpresa !, ja no en quedava cap més !.... «I jo?  I Jo?  ...» començà a dir en veu alta.... una cambrera que tornava a la cuina l’escoltà i li va dir que no patís , que al rebost li semblava que ni quedava un, que ara li portaria !.  Però resignat i decebut , en Joan, ja sabia que no li serviria de gaire. Havia fet servir totes les herbes abans i ja no ni quedaven ....
Als jardins se sentia un gran xivarri ... riures i esglais i fins i tot grans aplaudiments !. Ja devien haver fet el brindis i el ball ja havia començat, pensà en Joan , amb els ànims per terra...havia perdut l’ocasió i sense les herbes .... res de res !.
I en sortir al jardí s’adonà del que havia passat.
Tots ballaven molt engrescats al ritme de la música i amb l’efecte produït per la «barreja» del Joan, que tots havien begut sense saber-ho ,es reien els uns  dels altres veient com se’ls  enlairaven misteriosament tots els «naps» , mentre les noies , rialleres i ben acalorades, s'animaven les unes a les altres a collir tants «naps» com poguessin !.
Davant del desori provocat per la luxúria del moment, el Senyor Baró abandonà el jardí agafant de la mà a la seva esposa , per anar de cap a la seva cambra corrents .... a ell, també se li havia «pujat la baronia» !.... i al darrere d’ells , als nuvis tampoc els hi va faltar temps per a fer el mateix.
El mossèn, del tot contrariat, va marxar cap a la vinya a resar.... perquè li marxés el «dimoni» que es bellugava sota la sotana.
I a la fi, els jardins es van convertir en el «jardí dels amors» per a totes i tots els convidats .... fins i tot el pintor del Senyor Baró, el famós Pieter Brueghel , en va pintar un quadre de l’esdeveniment , per deixar-ne prova i memòria del moment... si us hi fixeu bé en el quadre hi observareu força detalls i ho apreciareu !.....
 
Blue instant. Aportació a Relats Conjunts de Setembre 2022.

13 de setembre de 2022

Coses que passen...

 
 
- Marta !....quina cara d'enfadada que fas !. Amb qui t'has enfadat,avui ?
- mmmm.....amb la Natàlia !......
- Perquè, que t'ha fet ?
- ....cada matí li regalo un bon ram de flors, perquè estigui contenta .....i ella, va i se les menja totes !!! brrrrrr....... sempre igual !!!
 
Blue instant.

3 de setembre de 2022

"10 Anys, 10 Mots" # 11. Extra.

 

     Deu anys ! .... i ni deu mots, ni cinc ...ni tan sols un !. Avui és el nostre aniversari i ell ni se'n recorda pas de la data. Em miro a l’espill de l’habitació i vull recordar aquella noieta que era, ara fa deu anys, en què ens vam conèixer a les classes de repàs .... encara li veig la cara que va posar en veure’m entrar...amb la meva minifaldilla i la samarreta del cor daurat....vermell com un tomàquet , suant i nerviós com estava, em vaig asseure al seu costat expressament , tot fent esglais i fent-me l’acalorada....com m’agradava fer-lo posar nerviós !.

     Però al llarg de l’estiu vaig anar caient en la seva estratègia i a poc a poc en va anar enganxant ... i enamorant. Els nervis d’ell van canviar de bàndol i llavors els patia jo, sobretot quan se m’acostava i em passava la mà pel meu clatell, llavors els forts batecs del meu cor, feien acte de presència a l’instant .
    Després de dues setmanes , ja fèiem el camí cap a classe, tots dos plegats. Que curt que es feia llavors !! , no volíem arribar mai , tot eren excuses i tripijocs per fer la caminada més llarga i poder estar junts i solets !!. Anàvem xerrant de tot i res..... de l’enyor que sentia pel seu avi, que finalment i com si li haguessin anunciat, va morir aquell mateix estiu.... o ens fèiem un tip de riure amb les aventures amoroses de la seva germana que es va embolicar amb la seva veïna !.... i que finalment van poder posar a la llum de tothom , en anunciar el seu enllaç... pel jutjat , nomes !.... això si !, que la veïna no és gens de misses !... o les rialles que fèiem en explicar-li com li feia passar por al meu germanet, les nits de tempesta, fent-li ombres a la paret ! Quina trapella estava feta !!.... i la mestra, ai !... sempre rondinant que fèiem tard ....què pesadeta....
    En acabat l’estiu , varen venir uns temps d’ombres , els pares van acabar l’estiueig i vam tornar cap a la ciutat i els nostres camins se separaven en aquest punt i a part. Però tot i els impediments , vam saber donar continuïtat a la nostra aventura.... i uns anys més tard, ja treballàvem tots dos a la botiga de menjars del seu pare... «El Pollastre Daurat» ! I seguint els estudis nocturns vam poder aconseguir el títol en administració d’empreses i poder donar una empenta al negoci...   Ara, ja tenim tres sucursals més !.  La vida en aquest sentit ens ha sigut favorable i generosa , encara que hem hagut de firmar i pagar moltes lletres al banc !.....
    Però és clar, com a tothom segurament li passa.... l’amor també passa i a poc a poc es converteix en una altre cosa, no sé quin nom donar-li... estimació, potser.... que fa que aquella festa major contínua, aquells focs artificials vagin evaporant-se i només apareixen ja de tant en tant.... aiii ! ... com m’agradaria sentir de nou aquells nervis, aquells batecs de cor !....
- «ei, carinyet! , que estàs parlant sola ? ...... «
- «no, reiet! ... estic escrivint al meu blog... res, per a un taller d’escriptura...»
- « saps on són els nostres fils? ... no són mai a on tocaria... ! »
- « aii, reiet! Tu i la teva mania de canviar els mots ... fills, es diu fills !!.. perquè els busques?»
- «bé...és que si t’ho dic.... la sorpresa se’n va en orris !....a mira, aquí arriben ! Veniu, veniu..... PER MOOOOOLTS ANYSSSSSSSS, CARINYEEEETTTTT !!!! «.
- «Ooooohhhhh .... que en sou de boniquets !!!!... , com sempre deia el teu avi , la vida és un instant i s’ha de viure amb les persones que estimes !! . Vinga, petons per tots !!».
 
  Blue instant. Aportació al joc d'estiu de la Núria  "10 anys, 10 mots".

1 de setembre de 2022

Fi de l’estiu.

 

Mira que bé , no! . Acaba l’estiu i ja no en vols saber res de mi.... Em vas dir que t’havies enamorat de mi només veure’m , que quina preciositat, que quina línia més atractiva.... que no et separaries més de mi ! , tot eren alabances !., i ara, apa ! Tu cap a casa teva i jo cap a la meva, desagraït ! . Jo que ho he fet tot, per satisfer les teves necessitats.... jo, que m’he posat a mil revolucions , només per tu ! , que ja no sabia on tocava....!

I què, no em dius res ? , ni una mala disculpa.... brrrrr..... i ara, què fas? .... perquè és aquest plàstic que duus a la mà ?...i aquesta capsa !?? .....oohhhh...... brrxawuctwbrrr snnnnfn ffrr....!
Apa ! Ja tenim guardat el ventilador !.

Blue instant. (Imatge: de internet).

29 d’agost de 2022

"10 Anys, 10 Mots" # 10. Fils.

 

Fils daurats engalanen el teu nom al diploma. Curs aprovat !.

 Blue instant. Aportació al joc d'estiu de la Núria  "10 anys, 10 mots".

22 d’agost de 2022

"10 Anys, 10 Mots. # 9. Lletres".

 

Que les lletres, versos i mots escrits,

impedeixin que ens puguem oblidar 
dels anys viscuts, dels amors i les amistats.
 
 Blue instant. Aportació al joc d'estiu de la Núria  "10 anys, 10 mots".

16 d’agost de 2022

Apocalypse in blue.

 

 En Pep està feliç i content assegut al sofà de casa, cervesetes i cacauets l’acompanyen a la tauleta a punt d'anar sent devorats un a un pel millor seguidor de la història !. L’entorn no ha sigut menys descuidat, llums amb els colors del seu equip il·luminen la façana i fan joc amb el blau estelat del cel.... bé, un dels colors a fallat a última hora, el vermell no s’encén ni de casualitat !, així que tot és il·luminat de blau elèctric .... «segona equipació !» es diu amb una rialleta, en Pep a si mateix.
El partit és a punt de començar... la Lliga comença els seus passos un any més ! I aquesta pretemporada, el seu equip ha anat força bé !... fins i tot si han vist golejades i tot !.... «aii, avui !, aiii avui!!, com patireu els nostres encerts , equip visitant !».
L’ambient i la sorollada del camp, omplen de ple la televisió i en Pep , ja saliva i tot !.
Començat el partit, els minuts van avançant... jugades boniques , amb passades estudiades i jocs de cames fan les meravelles dels seguidors.... però de gols, gols....ni un !! . Segona part que comença i el joc continua igual i els nervis del públic i d’en Pep van en augment.... « i els gols ! , on són els gols ??» ... el que més s’hi acosta , passa a tres metres de la porteria !.... res de res.... avui tornarà la sequera ! «Aiii, aiiii...ja hi tornem a ser !» exclama en Pep , mentre rebrega els coixins del sofà i a la fi, quan ja no pot més amb els nervis, agafa la pilota-amulet que guarda al saló de casa, firmada per alguns dels jugadors estrella i enfocant-la a la finestra oberta, s’esgargamella les cordes vocals dient : «Renoi !... que no és tan difícil encertar entre els tres pals !!, fins i tot jo ho puc fer !!!...». I encalçant la pilota amb totes les seves forces, la xuta envers la finestra oberta..... i per gran sorpresa d’en Pep, impacta a l'esquadra del marc de la finestra i surt rebotada contra el sostre , que amb l’impacte fa un gran forat i surt disparada cap al cel estelat...... en Pep, acollonit i amb uns ulls ben esbatanats, diu amb la boca molt petita... « ostres!, doncs no és tan fàcil.... i a continuació i com si es tractés d'un joc de dominó, van començant a caure una darrera altre, les teules del sostre i amb un tres i no res, omple el terra del saló amb què era el sostre de la casa !. En Pep, resignat davant l'evidència del desastre futbolístic i sobretot casolà, s’espolsa la pols de sobre i mirant el cel que ara decora la vista de dalt del saló, encara té l’humor de dir-se a si mateix.... : «mira, l'antena encara ha quedat al seu lloc !.... podré veure el següent partit !».
 
 Blue instant, Aportació als "Relats d'estiu" de la Carme.

13 d’agost de 2022

"10 Anys, 10 Mots". # 8. Vida.

 

Podràs assajar tant com vulguis !...

però el que facis, per bé o per mal...
ja no canviarà mai més... serà el passat !.
La vida és única ... no en viuràs altra !.
 
 Blue instant. Aportació al joc d'estiu de la Núria  "10 anys, 10 mots".