Jo, que havia estimat tant
la seva pell daurada...
i que enyoro tant, encara.
Ella, que de la meva mà,
tot m’ho donava!.
La seva sola companyia
ja omplia els meus dies
sense preocupacions ...
Que bo que era, tenir-la a ella !
Així era jo, de simple i feliç,
fins al dia que la vaig perdre...
Aquella garsa se'n va enamorar d’ella
un diumenge al matí, acabada la nevada.
En sortir el sol, va preparar l’emboscada...
així que jo me’n separés un moment,
ella faria el seu destre moviment
per fugir amb ella , a un indret secret.
I dit i fet !, d’una sola revolada,
totes dues van desaparèixer,
davant la meva mirada garratibada.
Adéu per sempre, estimada !.
M’enfonsaré ara, a la vida desesperada....
I per més que l’he cercada
amunt i avall, per l’arbrada,
mai més, he descobert on s’amaguen.
Però avui, que m’he trobat aquesta xapa lluent
d’una antiga cervesa «Estrella Dorada»,
se m’ha acudit aquesta trampa !.
Amagat al parc , l’he vist aparèixer de nou,
era ella !... qui em va prendre la meva estimada!.
Avui, amb el parany de la xapa lluent,
atraparé a la garsa i no la deslliuraré,no !,
fins que les seves amigues ,
no em tornin la meva «Visa Or» !.
la seva pell daurada...
i que enyoro tant, encara.
Ella, que de la meva mà,
tot m’ho donava!.
La seva sola companyia
ja omplia els meus dies
sense preocupacions ...
Que bo que era, tenir-la a ella !
Així era jo, de simple i feliç,
fins al dia que la vaig perdre...
Aquella garsa se'n va enamorar d’ella
un diumenge al matí, acabada la nevada.
En sortir el sol, va preparar l’emboscada...
així que jo me’n separés un moment,
ella faria el seu destre moviment
per fugir amb ella , a un indret secret.
I dit i fet !, d’una sola revolada,
totes dues van desaparèixer,
davant la meva mirada garratibada.
Adéu per sempre, estimada !.
M’enfonsaré ara, a la vida desesperada....
I per més que l’he cercada
amunt i avall, per l’arbrada,
mai més, he descobert on s’amaguen.
Però avui, que m’he trobat aquesta xapa lluent
d’una antiga cervesa «Estrella Dorada»,
se m’ha acudit aquesta trampa !.
Amagat al parc , l’he vist aparèixer de nou,
era ella !... qui em va prendre la meva estimada!.
Avui, amb el parany de la xapa lluent,
atraparé a la garsa i no la deslliuraré,no !,
fins que les seves amigues ,
no em tornin la meva «Visa Or» !.
Blue instant. Aportació a Relats conjunts d' Abril 2023.
(Nota: Per tranquil·litat de tothom, faig constar que per l'elaboració d'aquest relat,
no hi ha hagut cap maltractament animal. Gràcies !).