ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

17 de novembre de 2022

Profecia.

 
Crani fumant un cigarret de Vincent van Gogh  1885-1886
 
Sempre havia sentit, sense escoltar, el consell que li donaven els amics ... « el tabac et matarà!».
Ell, dibuixava un somriure irònic a la seca cara i encongia les espatlles, com si sentis ploure...
Aquella nit fosca i sense lluna, dos companys més l’acompanyaven tot fent guàrdia a la trinxera, a primera línia de foc.
Per sort aquella nit era ben calma i no es bellugava ni una ànima.... ell es va aturar un instant i va treure’s una cigarreta de la butxaca i se la posà als llavis, els altres dos el van increpar... «ep !, no ens convides?». I així ho va fer, allargant una cigarreta a cada un d’ells.
Tot seguit, va allargar un llumí cap a una de les cigarretes per encendre-la .
En la negra nit, aquella llumeneta va ser com un far que guiaria el tret del franctirador enemic.
La primera cigarreta el va alertar, la segona el va fer afinar la punteria i l'última, la d’ell, va servir per fer diana.
Malauradament, la profecia s'havia complert.
El tabac l'havia dut a la mort.
 
Blue instant. Aportació a Relats Conjunts de Novembre 2022.

3 de novembre de 2022

Tardor a l'ànima.

 
 
 Avui he caminat pel teu carrer i m’he aturat al costat d’aquell arbre, enfront del teu portal.
(I tu, no hi eres.)
Encara hi té les nostres inicials, marcades en la seva escorça ...
(Ningú les esborrarà, tampoc.)
El meu dit ha recorregut la teva lletra , que per a mi era tota una estela polar.
La que em transportava sempre al pensament el teu somriure horitzontal,
mentre jo frisava per perdre'm... en el teu somriure vertical.
He mirat enlaire , cap al cel blau... blau, com la teva mirada.
 (I que ja no veuré més.)
Unes fulles que cauen sobre meu, em recorden el teu volgut oblit.
I com elles....  les teves paraules, els meus sospirs...
les teves mans, les meves abraçades...
també una a una, han caigut del meu bressol , per anar a on ?
(chi lo sa?.)
Et vaig mirar als ulls.
(I no em vas veure).
Et vaig tenir tan a prop.
(I no et vaig atreure.)
El nostre amor ja és caduc...
(Com ho és aquell arbre.)
I en aquell carrer, ja només hi queden les fulles i els sentiments caiguts a terra.
(Els meus.)
 
Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de Novembre 2022.
 

28 d’octubre de 2022

Un buc fantasma a Barcelona per Tots Sants ?

 

A trenc d’alba i acompanyat de velers que no s’ho han volgut perdre, el Götheborg of Sweden ha arribat aquest dijous a Barcelona. És una rèplica d’un mercant suec que va solcar els mars a mitjans del segle XVIII. En aquell moment era un vaixell més però ara, construït de nou, pot presumir de ser el veler de fusta més gran del món que encara navega. Manté la tradició de disparar salves amb els canons quan arriba a port. I així ho ha fet quan ha entrat per la bocana. 

 
 El Götheborg original
Es tractava d'un mercant d'Estocolm, pertanyent a la Companyia Sueca de les Índies Orientals, una de les companyies més reeixides de la història de Suècia, fundada el 1731. Després de 132 viatges a la Xina, amb 37 vaixells, la companyia va cessar la seva activitat el 1813.
El nostre vaixell va ser construït en una de les quatre drassanes més importants de la capital sueca, anomenat Terra Nova. El vaixell va ser botat el 1738. En 18 mesos la gent d'allà podia construir un Indiaman com el Götheborg.
Aquest mercant va fer tres viatges. Al primer amb prou feines va passar res ressenyable. En el segon, sortint de Cadis, va ser capturat per una fragata britànica, ( no va ser el Temerari, eh! ), encara que va ser restituïda un mes després.
Va ser en el tercer i darrer viatge quan va passar el desastre.
Al març de 1743 va partir al costat d'uns altres bucs , el East Indiaman i el Riddarhuset. Després de dos mesos van arribar a Cadis, on es van aprovisionar. La seva intenció era vorejar l'Àfrica per dirigir-se a la Xina, però uns vents contraris persistents els van portar gairebé a la costa del Brasil, per després tornar a l'est, cap a Sud-àfrica.
El Götheborg va arribar a Java, punt que normalment significava que després anirien sense problemes fins a Canton. Però el monsó se'ls va tirar a sobre i van haver de tornar a Java, on van romandre sis mesos fins que a l'estiu del 1744 finalment es van poder dirigir a la Xina.
Després de 30 mesos, va tornar a Suècia. Bé, gairebé ...!.
Perquè just quan tenien a la vista la seva terra, el mercant va embarrancar als baixos de Knippla Hunnebådan, a menys d'un quilòmetre de la fortalesa de Älvsborgs.
Tota la tripulació va ser posada fora de perill gràcies als pots, i durant els següents dos anys es va poder salvar un terç de la càrrega. Això va ser el que va salvar el desastre financer a l'expedició, ja que, tot i no ser tota la càrrega, va produir un benefici d'un 14,5%.
Fins i tot, durant els anys posteriors es va continuar intentant recuperar una mica més.

La rèplica del Götheborg
El 1984 es van iniciar les immersions per localitzar el restes del Götheborg. Un cop trobat no es va trobar gaire del vaixell. Es va fer un treball exhaustiu d'arqueologia submarina des del 1986 fins al 1992 gràcies a 200 voluntaris.
¿Però com es va arribar a construir una rèplica d'aquest mercant si ja no hi havia plànols de l'original ni gairebé no havia quedat res de la seva restes?
De vaixells de guerra sí que han quedat molts plans, no així dels mercants. Es van prendre referències d'altres vaixells semblants i es van utilitzar tècniques i materials de construcció com a l'època del Götheborg.
Joakim Severinson, un dels promotors de la iniciativa, també va estar en les tasques arqueològiques del restes, va ser qui va dissenyar el casc, a més d'involucrar-se en els plànols definitius.
Però el més complicat no va ser construir el casc, arboradura o aparells, sinó complir amb els requeriments moderns que se li exigeixen a qualsevol vaixell en matèria de seguretat i navegació. Això és, fonamentalment, que havien d'instal·lar un motor en un vaixell que mai no va tenir previst tenir-ne un.
En un vaixell dissenyat com als del segle XVIII l'espai de la maquinària moderna és molt difícil de dur a terme. Però ho van fer els de la fragata Hermione, els de la USS Constitution o els de la Rose/Surprise, així que no n'hi havia cap altra. Porta instal·lats dos motors Volvo Penta amb un total de 808 kW.
La botadura de la rèplica del Götheborg es va fer el dia Nacional de Suècia, el 6 de juny del 2003, amb l'assistència de la reialesa i més de cent mil persones. Això sí que és amor per la història. I només era un mercant!
Avui dia el vaixell és utilitzat com a vaixell escola i d'exhibició. Fa rutes pel món, com altres fragates de la classe i sempre admet voluntaris que vulguin viure l'aventura de navegar en un vaixell de vela com els del segle XVIII.
 
El veler, que està de ruta, farà la 13a escala de l’expedició. Fins a l’1 de novembre estarà amarrat a tocar de la rambla del Mar i es podrà visitar encara amb tota la tripulació a bord. L’estada del vaixell s’allargarà de novembre del 2022 a març del 2023, i es podrà visitar només durant els caps de setmana. El preu de l’entrada és de 15 euros.
 
Fonts: "Todoababor" i "Betevé".

 

 

23 d’octubre de 2022

L'últim viatge del Temerari .

Joseph Mallord William Turner  L'últim viatge del Temerari (1839).

 
 
Ja ben entrada la matinada, al port de Zaskha , el silenci es trenca lleugerament per les ordres del capità cap a la seva tripulació.
La boira inunda el port , tot volent imitar a l’aigua de l’oceà, quan en marea alta s’eleva per sobre del petit moll inundant la plaça dels pescadors.
Encara és molt d’hora per a sortir a navegar i la boira , encara ho permet menys... però el capità , obstinat com ell sol, ha decidit llevar ancora i  amarres i lliurar-se a la batalla incerta que l’espera.
Amb penes i treballs , el galió se separa del moll i molt mansament vira cap a un costat per encarar el camí de sortida cap a l’oceà .
A l’ instant, se sent la veu del capità renegant amb força, tot increpant al timoner... «cap a estribot no, babau!, que envestirem el moll ...cap a babord, cap a babord, cap de lluç !!. Perdó, capità, perdó ...amb aquesta boira... «
«Rems a l’aigua !!» , ordena el sotsoficial i al moment el capità veu entre la boirina, com un rem es llençat a l’aigua.... Amb ulls esbatanats , el capità es gira cap el sotsoficial interrogant-lo amb mirada irritada ...a lo que el sotsoficial, amb veu resignada i entortolligada es defensa, responent-li que han hagut de reclutar nous mariners i que n’hi ha algun que encara està molt verd... « Foteu-lo a l’aigua ara mateix!» ordena el capità emprenyat.
Moments després , el buc va desapareixent de la vista del moll i s’endinsa en aigües tenebroses com si fos una bèstia fantasmagòrica .
El silenci torna a dominar l’escena mentre allà al fons, s’albira borrosament una petita resplendor ataronjada. El guaita, des de dalt del pal major, crida amb força -llum de sortida a estribord
 !-   El sotsoficial , ràpidament avisa al timoner que ha de deixar la balisa de sortida a babord del buc , que es en aquest punt que acaba l’espigó, i el timoner encara la nau cap a estribord....
El matí comença a aixecar-se, com ho fa també la boira a poc a poc  i per no ser menys, el sol també hi diu la seva, enlairant-se una mica més a cada minut i fent que de sobte, la visió millori ... amb el que el guaita se'n adona que la balisa lluminosa de sortida apareix ara, al costat contrari del buc ! ...  i que a babord la llum que si veia era la de l’astre ascendent . Però ja és massa tard per maniobrar i el buc s’encasta contra el moll ...tot quedant com la barca d'en Guillem... sense timó, vela ni rem !.
Ja enlairat el matí, dissipada la boira i amb un sol llampant al cel , l’avís del desastre arriba al port i el remolcador ja es presta a rescatar la nau perjudicada, mentre al port, un bon grup de pescadors s’ho miren a distància....però curiosament, salten d'alegria en veure el que ha succeït...  m’acosto a preguntar-los a què ve aquest desgavell ...
Doncs miri senyor, resulta que vam fer una aposta amb el capità del galió !. El repte era, que si fos  capaç de sortir de port en plena boira matinera i sense cap dany, ens rendiríem a ells  i passaríem a formar part de la corona del seu rei..., però !....si no ho aconseguia, la nostra illa seguiria independent i a més desballestaríem la nau per evitar noves temptacions !. I ja veu, hem guanyat !! . Clar que, el nom del buc ja ens va donar una pista fiable de què podríem ensarronar al capità... sense cap dubte, el nom de «Temerari» era ja tot un senyal !! hehehehe...
 
Blue instant. Aportació a Relats conjunts d'Octubre 2022. 

15 d’octubre de 2022

Descobriment al mercat.

 

Imatge recollida a internet.

Avui, tot esperant el meu torn en una parada al mercat, he presenciat la següent conversa. Una noia acompanyada per la seva filla petita s'atura a la parada i la mare li pregunta a la venedora :
- "Aquest rovellons surten bons ?....tenen cucs ?"
La venedora, rumia una mica i contesta:
- " potser algun en podria sortir, mai se sap !..."
La filla petita , fa un sospir de resignació i li diu a sa mare:
- "Màma !!!, que els rovellons els recullen al bosc, no els fan pas en una fàbrica...i al bosc, hi han molts animalets !!...."
La mare, amb un somriure per dissimular , pregunta :
- " qui ès l'últim ?............."
A lo que jo li contesto :
- "sóc jo !"
........................

Cada dia s'aprèn una cosa nova !  :D

Blue instant.
 

5 d’octubre de 2022

Lletres i fils.

 

 
Truca el carter a la porta i l’Anna s’apressa a obrir-li. Si ! , li acaba de portar el paquet que esperava ansiosament.... els nervis s'apoderen d’ella i els dits de les mans s’entortolliguen entre ells per les ganes d’obrir-lo. «Calma’t, Anna, calma’t « es diu a si mateixa.
Però perquè ho entengueu millor, anem al que li va passar uns dies enrere....
Asseguda davant l’ordinador de la seva habitació, remugava nerviosa perquè no anava tot com ella desitjava....
-«Aquest blog va fatal !, últimament sempre fa estralls...quan no és una cosa n’és un altre, ja n’estic ben tipa!».
I va començar a mirar a la plana d'assistència al client i hi va trobar una mena de xat per a formular les seves preguntes.
- «Mira que bé, provem !»....
 
- Hola !
- Hola, sóc l'Antònia !, en què puc servir-la?
- A veure, tinc molts problemes darrerament amb el blog.
- Ah! Bé. Primer hauria d’iniciar sessió, si us plau , nom i contrasenya a les caselles adjuntes.
- D’acord ! Ja està !
- Bé. Una cosa més, respongui a la pregunta : És vostè un robot?
- Clar que noooooo !
- Entengui que he de seguir el protocol. Quantes xemeneies veu aquí ?
- A veure...dues....
- Aiii que vostè serà un robot !....miri, miri bé !
- Brrrr....! a si, tres ! Que ni ha una d'amagada darrera les fulles dels arbres !
- Aaaara ! Molt bé , ara ja sé que al menys un robot, no ho és. Continuem .... quin és el seu nom d’usuari ?
- Annaambduesn
- Mmmm...un moment.... està segura? ... no em surt per aquest nom
- Això mateix és pel que em queixo, molts cops no em reconeix !....
- Tranquil·la, tranquil·la ! Provem de nou.... doncs no !, no hi surt , ho sento ! Potser ha canviat de nom i s’ha despistat....
- Noooo, que no ! .....a veure provi amb Anònim !
- Pot ser una bona opció..... a veureeee....  a si ! Anònim si que en surt ! Però ni ha molts, quin és el seu ?
- Uffff.....brrrr.... Anònim empipat !!!!
- Bé, bé, no s’alteri ....  Miri, ara si, ara ja l’he trobat !.... és la primera de la llista....segueix estant segura de què no és un robot?
- Que nooo, ja li ho he dit !!
- :DDD era broma ! Per treure tensió...
- ........... (santa paciència!).......
- Bé, ja he comprovat la seva configuració i moooooolt malament «Anònim empipat» ....no durarà ni dues setmanes més !....
- Què diu que què ...??
- Res, que té una versió moooolt antiga i s’ha d’actualitzar immediatament o perdrà tot el blog. Per si de cas, faci una còpia de seguretat, això els robots ho fan en un plis-plas....
- Tornem'hi amb el robot!.... i vostè no me’l pot actualitzar en línia ?
- Ui , no ! La nova versió és molt revolucionària i adequada a les noves normes ecològiques i d’estalvi d'energies.... s’ha de fer manualment i en el seu domicili. Doni'm la seva adreça i li enviarem el pack actualitzat en 48 hores. Seran 99’99 euros , això si, despeses d’enviament incloses !. 
Accepta?.
- Carai ! ...quin atracament!.... vinga va, em rascaré la butxaca! . Tot sigui per continuar al blog .
- D’acord, comanda rebuda. Gràcies per la seva confiança i col·laboració. Pot tancar la sessió. Gràcies!.
- Clic a tancar sessió.
- Es vostè un robot ? ...............   :P  :DDDD Ha caigut de nou !
- "Me la carrego" ! Ahhhh!!.......

I dit i fet, 48 hores després, l’Anna té el paquet amb el pack d’actualització a les seves mans.
Quan finalment l’obre, descobreix el seu contingut: Una dotzena de llibres, la meitat amb tapes de colors i els altres amb les tapes blanques i amb totes les pàgines en blanc i de paper reciclat, un llapis amb la seva gometa al cap de dalt , una capsa de bolígrafs de diferents colors i una nota amb les instruccions. «Aquí té la darrera actualització del blog. Amb els llibres adjunts podrà escollir si utilitzar els de les tapes de colors bàsics del blog o bé els blancs i així personalitzar-los al seu gust. El llapis és per prendre notes i si s’equivoca pot esmenar-ho amb la gometa que hi te incorporada. Els bolígrafs són per escriure els seus posts i amb tintes diferents per escollir, així podrà ser més creativa.
I al final i amb lletres més grans , remata les instruccions advertint-la que la tinta dels bolígrafs perdura durant un any, passat el qual s’esborrarà, per tant, serà recomanable actualitzar de nou abans de la data de caducitat.... i com ja és client, amb un 2 % de descompte !. Gaudeixi del nou blog amb els seus amics reunint-se a la plaça tot prenent una cerveseta ..... sempre que no sigui un robot !, llavors una llauneta d’oli serà millor ! :DD "
........... Anna ?, Anna ??...... Anna ???.... S’ha desmaiat, pobreta......!
 
Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" d'Octubre 2022. 

17 de setembre de 2022

Dansa de la núvia a l'aire lliure.

 


 A Riudeperes, hi ha una celebració excepcional. No és que vulguin superar un record , no ! Tan sols fan un bateig multitudinari.... Vint-i-set nadons, ni un més ni un menys !.
A l’ església, tot el poble hi és present. Segons el mossèn , ningú hi pot faltar , sota pena d’excomunió!.
 A les bancades de la dreta, nenes, noies, joves, casades i vídues . A les bancades de l’esquerra, nens, nois, joves, casats i viudos .
Davant de l’altar, les vint-i-sis mares amb els seus nadons.... Vint-i-sis , si! , que ni ha una que té bessonada!
Al darrere de l’altar i amb una mirada que fulminaria al més valent, el mossèn observa l’escena i està preparat per iniciar la cerimònia. Avui, els batejarà a totes i tots vint-i-set d’una tacada, si no estaríem tot el dia .... i altra feina s’ha de fer !.
«Vinga, que s’apropi el culpable....vull dir, el padrí !»  Diu el mossèn , tot alçant la veu.
La veritat és que només hi ha un padrí perquè és el càstig que el Senyor Baró , amb la benedicció del mossèn, li ha imposat al Joan , conegut com el «solteríssim del poble», així pagarà la seva mala traça pels fets que van passar ara fa nou mesos....
I no penseu malament , no ! . Ell no és pas el pare de tanta criatura !.
La qüestió és, que fa nou mesos va haver-hi el casament de la filla del Senyor Baró i tothom i va ser convidat. «Menjar, beure i alegria tot el dia !!....quina sort !», es van dir els pagesos , a més podrien ballar amb les noies i qui sap més !....
Ja entaulats en els jardins del castell, després d’haver fet la cerimònia religiosa, en Joan estava força content, ja que li havia tocat asseure's al costat de la Peregrina , el seu amor impossible... i que aquell dia , semblava que li plaïa molt la seva companyia !. Davant la perspectiva d’èxit , en Joan planejà una estratègia per tenir un bon final de jornada. Com ja començava a tenir una edat i de vegades el «nap» ja no se li aixecava , tenia guardades unes herbes que li va vendre la remeiera del poble, i que li servirien perquè li donessin la «força» necessària per a fer-lo «enlairar». Ara bé, va tenir un impediment !. No podia pas posar les herbes al vi, davant de tota la gent...
Amb una disculpa a la Peregrina, s’aixecà de la taula i se’n va anar de cap a la cuina. Allà tenien tots els porrons de vi preparats pel brindis als nuvis i podria fer-ne la preparació. Però vaja, un altre contratemps se li presentà !.... com saber quin porró li tocaria a la seva taula ?... «mmm.... ja està ! ,(pensà ràpidament) , en posaré una mica a cada un i així segur que l’encerto!» . I dit i fet !.
Ja de tornada a la taula, el pastís ja estava a punt i el servei començà a repartir porrons de vi dolç per les taules. En Joan , tot expectant  i ansiós per veure’s la «barreja» veia passar porrons amunt i avall , però no ni arribava cap a la seva taula. Una mica enfadat va tornar a aixecar-se i va anar de nou a la cuina a buscar-ne un ...però , oh, sorpresa !, ja no en quedava cap més !.... «I jo?  I Jo?  ...» començà a dir en veu alta.... una cambrera que tornava a la cuina l’escoltà i li va dir que no patís , que al rebost li semblava que ni quedava un, que ara li portaria !.  Però resignat i decebut , en Joan, ja sabia que no li serviria de gaire. Havia fet servir totes les herbes abans i ja no ni quedaven ....
Als jardins se sentia un gran xivarri ... riures i esglais i fins i tot grans aplaudiments !. Ja devien haver fet el brindis i el ball ja havia començat, pensà en Joan , amb els ànims per terra...havia perdut l’ocasió i sense les herbes .... res de res !.
I en sortir al jardí s’adonà del que havia passat.
Tots ballaven molt engrescats al ritme de la música i amb l’efecte produït per la «barreja» del Joan, que tots havien begut sense saber-ho ,es reien els uns  dels altres veient com se’ls  enlairaven misteriosament tots els «naps» , mentre les noies , rialleres i ben acalorades, s'animaven les unes a les altres a collir tants «naps» com poguessin !.
Davant del desori provocat per la luxúria del moment, el Senyor Baró abandonà el jardí agafant de la mà a la seva esposa , per anar de cap a la seva cambra corrents .... a ell, també se li havia «pujat la baronia» !.... i al darrere d’ells , als nuvis tampoc els hi va faltar temps per a fer el mateix.
El mossèn, del tot contrariat, va marxar cap a la vinya a resar.... perquè li marxés el «dimoni» que es bellugava sota la sotana.
I a la fi, els jardins es van convertir en el «jardí dels amors» per a totes i tots els convidats .... fins i tot el pintor del Senyor Baró, el famós Pieter Brueghel , en va pintar un quadre de l’esdeveniment , per deixar-ne prova i memòria del moment... si us hi fixeu bé en el quadre hi observareu força detalls i ho apreciareu !.....
 
Blue instant. Aportació a Relats Conjunts de Setembre 2022.

13 de setembre de 2022

Coses que passen...

 
 
- Marta !....quina cara d'enfadada que fas !. Amb qui t'has enfadat,avui ?
- mmmm.....amb la Natàlia !......
- Perquè, que t'ha fet ?
- ....cada matí li regalo un bon ram de flors, perquè estigui contenta .....i ella, va i se les menja totes !!! brrrrrr....... sempre igual !!!
 
Blue instant.