ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

17 de maig de 2022

Blogcelebracions - La caleta de Sa Tuna.


Diu la llegenda, que un mariner francès va arribar a les aigües cristal·lines d’una petita cala de Begur, anomenada Sa Tuna , després de una llarga travessia pel mediterrani i que en desembarcar a la petita platja de sorra gruixuda i còdols , es va fixar en una jove que ajudava al seu pare enfeinat amb les arts de la pesca. Només va ser un moment en que les seves mirades coincidiren....un altre mariner el va distreure un moment i en tornar la mirada a la jove.... ja no la va veure més.
El mariner va tornar a la caleta moltes vegades més i sempre preguntava per la jove del vell pescador.... «diuen que sempre volta pels pobles, que no para quieta en lloc ...però segur que un dia, tornarà a aquí , a la seva cala...» li responien els altres pescadors. Ell , abatut per la seva tristesa i mala sort , va decidir quedar-si a viure , allà a la caleta ... «segur que un dia, tornarà !...».
Els anys seguiren passant. La jove, qui sap si va tornar... només podem assegurar que el mariner la va estar esperant cada nit a la seva caseta de la platja, tot cantant-li un cançó....

«Vull dedicar-li aquest poema

a totes les dones que estimem
per uns moments secrets.
A aquelles que amb prou feines coneixem
i que un destí peculiar arrossega
a que no les tornem a veure mai més»...
 

Aquest petit i romàntic relat vol ser un petit regal per la Carme , en el seu 15è aniversari del blog "Col·lecció de Moments" , del que ens alegrem i festegem, tots els amics i amigues blogaires !
Moltes felicitats, Carme !!!
 
Blue instant.

8 de maig de 2022

La missió.

 
Els tres amics havien tingut una idea genial, això funcionaria sense cap dubte !. 
Un cop la sirena va tornar a sonar i volia dir que havia passat el perill, van sortir corrents del soterrani com uns llampecs... mentre les seves mares els hi cridaven «Aneu amb compte i no us allunyeu !».... 
Cadascun va pujar fins el que quedava de casa seva, ja sabien el que havien de anar a buscar i ràpidament, un cop trobat, es van reunir de nou tots tres al mig del parc, davant del refugi. 
L’Artur hi va portar la seva lletra de la sort, una A , casi més gran que ell mateix. 
L'Úrsula es va afanyar amb la que tenia ella, regal de la seva germana... una U amb tot d'estrelletes daurades. 
I en Pere, l’últim en arribar hi va afegir la seva... la P , de groc fosforescent i enorme , que era la inicial del seu equip de futbol. 
Un cop tots junts, van plantar ben dretes les tres inicials en mig del parc perquè es veiessin des de tots els racons de la plaça i tot just acabada la missió amb èxit , van tornar a escoltar la sirena de nou , que alertava un cop més del perill i van tornar corrents cap al soterrani, on les seves mares els esperaven ansioses.... 
En reunir-se tots de nou al refugi, els tres expedicionaris van anunciar als allà acollits.... «No tingueu més por !...nosaltres tres ja hem trobat la solució ....ja no cauran més bombes del cel . Ara ja saben el que tots nosaltres volem : P A U !! « 
Tothom es va sentir alegrat per la iniciativa dels nens i esperançats en que serien escoltats. 
... a l’exterior , va arribar una enèsima explosió .... una bomba acabava de espetegar al ben mig del parc . Les tres inicials dels infants van quedar al fons de l'esvoranc produït per l'explosió , brutes i ennegrides...però persistents en el seu missatge.
 

1 de maig de 2022

La estrella musical.




Tant bon punt els focus comencen a donar llum a l'escenari, ella ja hi salta al damunt. Amb el temps ha aconseguit ser-ne la número u, la millor de totes. Sense complexos, balla les més esbojarrades coreografies amb ballarins tant eixerits i sensuals, que a més d'una els hi faria perdre els sentits...però a ella no,a sobre la pista ningú com ella, domina la situació . Estimada i envejada per igual , es la sensació de la música arreu on actua.
Quant la partida arriba a la fi, desconnecta l'ordinador. Es fica al llit, entre llençols decorats amb notes musicals i pentagrames i s'adorm.
Amb el nou dia, tornarà a ser la tímida i insegura noia de la biblioteca, que es posa vermella quan algun jovenet li demana llibres a informació.
..... i desitja tant, que arribi el vespre i poder engegar l'ordinador.....!

Blue instant.

23 d’abril de 2022

Bon Sant Jordi !

 

QUATRE COSES

M’abelleixen quatre coses:
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les assecar.

Maria Antònia Salvà
 

10 d’abril de 2022

Renéixer.

 

M'aturo davant del roser
i...enmig de la tenebra 
obscura i trista,
endevino un somriure,
que em dóna llum...
que em dona vida.
 
...en el meu particular hivern
ha renascut la bella primavera !. 
 
Blue instant.

17 de març de 2022

Petita crónica de foc i mort.

 
Paul Klee, 1940, Tod und Feuer
 
.... era el personatge més altiu i orgullós que us podeu imaginar !. A tot hora ben empolainat i estarrufat, lluent sempre com una patena... alt i gros, era el més vistós i a la vegada malvist, de la colla. La seva especialitat perseguir i assetjar a les seves congèneres femenines.... no es ponia el sol , sense que en «caigués» alguna o altre entre les seves urpes ...., no fallava !. 
La mare , en veure’l un dia i un altre repetint les seves juguesques, sempre m’ho deia : «Aquest acabarà al foc i mort, un dia d’aquests....!, quin malson per a tothom i a més, no calla en tot el dia... quin fatxenda !.». 
I així va ser, que aquest passat diumenge és complís el mal averany de ma mare.... l’insensat va ser acorralat, atrapat , el coll torçat i amb un ferro travessant-lo de dalt a baix, per acabar a sobre el foc i mort. 
La mare, la va encertar del tot !.... Però tots vam estar ben contents...ho reconec!.... celebrar el dia del pare polint-nos un pollastre a l’ast com aquell, tant formós... també va ser un gran encert !.
 
 
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Març 2022.

5 de març de 2022

Un dia qualsevol.

 

Art urbà a Manresa (Via de Sant Ignasi)

 El dia ja ha començat a enfosquir-se , el vespre ja fa la seva entrada i ell ja fa el camí de tornada cap a casa. Un jornada més exhaurida. Amb pas tranquil , travessa el carrer principal on veu que encara hi ha feines a mig fer.... sembla que al número vint hi ha nous veïns acabant de fer la mudança , mentre que al darrere dels vidres del portal del vint-i-dos , la Tresina vetlla encuriosida el que si tragina i envejant una mica , la fortalesa dels dos joves empleats , tot pensant :«què forts deuen ser, per poder pujar aquest sofà al primer pis !». En passar pel davant , ell la saluda amb la mà , tot fent-li una picada d’ullet.  Escolta la veu greu del encarregat que apressa als dos nois.... -»vinga ! Que ja és tard !» , mentre s’allunya cap al final del carrer, cap a casa.
Avui ja és divendres i com altres setmanes enrere, ja ha enllestit una altre façana del carrer... cada setmana aconsegueix pintar-ne una de sencera.... i ja en porta més de quinze !.
El petit poble ja no és el que era i ell, ja n’és l'únic habitant i només l’acompanyen el silenci i la solitud .... per això va tenir la idea !.... pintaria las façanes de totes les cases per donar-hi més vida al poble , així quan travessa els seus carrers, ja hi torna a trobar-hi els veïns que enyora i fa noves coneixences amb els ficticis nouvinguts.... A pesar de tot, pensa que el dia que ell traspassi , el poble un cop més l’acompanyarà i morirà definitivament.

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de Març 2022, de la Núria Lorente.

20 de febrer de 2022

La princesa despistada.

 

Ilià Repin, 1876, Садко

 .... la Griselda ja jeu al llit i la Jazmina l'acotxa delicadament.... es un dels moments preferits de la jove princesa, el de las petites històries, les confidències, els somnis i anhels....

- « Au va, Jazmina !....compte'm , compte’m !»  apressa a la donzella , que inicia el seu relat :

-  « ....diuen, diuen ... les males llengües ,
que al Gran Sultà de Hazz ,
 l’han vist pel «Regne de les Sirenes»,
el local més selecte i exclusiu
de ballarines lleugeres de vels,
on els clients diuen, van a «llegir»...
i entre «ratlla» i «ratlla»
també es prenen un bon vi !,
a la recerca de concubines
per al jove Petit Sultà fadrí.
Però el jove  no vol concubines....
criatures de sang freda, harpies sense cor...
Ell però,només en vol a una !,
amb sang calenta i cor gran
per a fer valer la seva grandesa...
una jove , generosa i valenta
i sense por a res !.
I vet aquí el seu problema  !...
com  refusar la ofrena
del Gran Sultà ... del tirà !,
sense perdre el cap ....
del damunt de les espatlles?...»

- «Ai, Jazmina !... interromp ansiosa la princesa.... a aquest jove Petit Sultà m’has de presentar ! .... jo soc la jove que busca , jo tinc tots aquests dots !!...»
- « Però Griselda ! ...que és només un «conte» ! .... per anar a dormir !....» replica tota confosa la donzella.
- « M'és ben igual.... que només sigui «comte»... duc..... o Petit Sultà !....per anar a dormir o per .... porta-me'l aquí, per donar-li un bon «pessic» que li farà obrir els ulls als meus encants i valors.... Per a mi ! .... per a mi ! ... ha de ser per a mi ! . Ràpid , passa’m el mòbil que el buscaré pel «Tinder reial! ...  li faré un «match» de benvinguda, i així ja trencaré el gel !»....
- « Griselda !, Griselda!....esteu com un llum de ganxo ...! .... vinga, vinga.... a dormir !».

Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Febrer 2022.