La Candelera.

I avui, 2 de febrer, és "La Candelera".

La Candelera és una festa que forma part del cicle del Nadal. Concretament, el tanca, n'és l'últim dia, 40 dies desprès de Nadal. Se celebra el dia 2 de Febrer i, tal com marca la tradició, també és el dia en què s'ha de desmuntar el pessebre.

Com diu el refrany : "Si la candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu". Però, més enllà del costumari meteorològic tradicional, quina relació té aquesta festivitat amb el cicle de Nadal ?. Quins són els orígens d'aquesta festivitat mariana?. Ens ho explica l'Oriol Montero, educador del MEV (Museu Episcopal de Vic), davant l'escena de la presentació de Jesús al temple del retaule de Verdú, de Jaume Ferrer II.

 

 

Ruta "Castellet Encantat".

 

RUTA "CASTELLET ENCANTAT".

L’Ajuntament de Castellet i la Gornal ha iniciat a l’antic nucli de Castellet el projecte “Castellet Encantat”, una proposta singular obra de Zafrilla, consistent en un conjunt d’escultures elaborades amb materials respectuosos amb l’entorn per posar en valor diversos oficis i activitats humanes relacionades amb Castellet. Destaca especialment l’escenografia “Els Picapedrers” a l’aparcament del poble que deixa testimoni del passat d'aquest espai com a antiga pedrera. En diversos punts del poble podrem trobar "Els Traginers de fogots", una rècula de rucs que anaven a buscar llenya per al forn de pa; "Les mestresses", dues veïnes que es troben a l’entrada del forn; "El marge dels oficis", un conjunt costumista amb personatges i oficis del poble, com el capellà, l’escolà, el carter, la barraca de pedra seca, una ovella...; "El Forn", gran mural amb escenes quotidianes del forn de pa. Com a elements curiós cal destacar que els els personatges representats en les diverses escultures són veïns del poble.

També al costat de l’església el mateix artista ha instal·lat l’obra “L'anell de Möebius”, en la qual en dotze imatges corresponents als dotze mesos de l’any, s’explica l’evolució dels treballs que es porten a terme a les vinyes; el conjunt està inspirat en les tradicionals rajoles catalanes d’antics oficis tot i que els materials emprats són absolutament contemporanis.

En paral·lel a aquesta instal·lació també s’ha col·locat al poble la figura d’una "Penèlope" (que representa que està esperant Ulisses) que ve a simbolitzar el paper de la dona a la cultura mediterrània destacant la importància de la dona en la societat actual.

 Blue instant.

La fumadora.

 

 Totes les nits, un cop acabat el servei al restaurant, la Nicolette es prenia un petit descans abans de recollir i tancar la sala. Asseguda a una de les taules del menjador, es prenia una tassa d’herbes amb un rajolí de llet calenta i un altre més generós, de Cognac . Amb les llums ja mig apagades , s’encenia una cigarreta de tabac ros , molt lleuger , que li anava d'allò més bé, tot i que últimament li havien advertit que vigilés.
Era el seu moment predilecte.
Amb aquella pau i tranquil·litat , no havia de pensar en res... només deixar-se portar pel moment.
Però aquella nit no seria així....
Mentre estava mig endormiscada a la butaca, escoltà el terra de fusta com cruixia i obrint una mica més els ulls que ja tenia mig tancats, va advertir com una figura fosca s'endinsava al local, entre les ombres del portal i seguit per uns ficticis dits blancs i grisos, que la boira de la nit van dibuixar al seu darrere.
«Qui és?» , va dir la Nicolette, amb veu farragosa, sense aconseguir veure bé a l'invasor.
«Tant és ! , això no té importància!», va respondre una veu greu i parsimoniosa a peu d’entrada.
«Està tancat, ja !. No sap quines hores son ?. Què vol ara?» , qüestionà la noia amb cert nerviosisme , ja que la figura no avançava cap a la llum tènue de la taula.
«Sé que molts l’han advertit diverses vegades i vostè, sempre en fa cas omís , arronsant les espatlles i insinuant que això , només són romanços.... però la seva hora ha arribat !. Ara i aquí. I no se'm pot escapolir «, i un reflex platejat va aparèixer en el somriure murri d’aquella figura misteriosa.
La Nicolette, entre nerviosa i ja empipada no se li va ocórrer res millor a dir que un sarcàstic comentari :  « Ara em dirà que és la mort i que ha vingut a buscar-me !. Apa, va ! ...».
El desconegut, davant l’envit de la noia, va riure i va fer un parell de passos endavant. Un segon reflex, aquest cop , en una de les que s'intuïa era una mà llarga, fina i marmòria, va aparèixer assenyalant una placa estrellada.
«Potser ho desitjaria, no ho sé!..... però jo, només soc inspector de policia i l'he de detenir per violar la llei seca antitabac..... massa que l’han avisat ! . M’haurà d’acompanyar, no es resisteixi !».

 

Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Gener 2023.

Bon any 2023!

 Pau

Amor

Salut

i

Prosperitat

per al nou any 2023 !

 

La cançó es basa en un cant folklòric tradicional l'idioma del qual es pensava que tenia propietats màgiques. El text tradicional ucraïnès original usava un dispositiu conegut com a hemiola en el ritme (alternant els accents dins de cada compàs de 3/4 a 6/8 i viceversa). Es creu que el cant basat en un patró d'ostinato de quatre notes dins el rang d'un terç menor és d'origen prehistòric i es va associar amb el proper Any Nou que a Ucraïna abans de la introducció del cristianisme es va celebrar originalment a l'abril.
Amb la introducció del cristianisme a Ucraïna, la celebració de l'Any Nou es va traslladar d'abril a gener i la festivitat que descriu el cant es va associar amb la Festa de l'Epifania, també coneguda en ucraïnès com Shchedry vechir. Les cançons que es canten per a aquesta celebració es coneixen com a Schedrivky.

El text ucraïnès original explica la història d'una oreneta que entra volant a casa per proclamar l'any abundant i generós que tindrà la família.
A Ucraïna, la cançó es canta actualment en vigílies de l'Any Nou Julià (13 de gener).La melodia de quatre notes sobre un terç menor del cant va ser utilitzada pel compositor ucraïnès Mykola Leontovych com a tema ostinato en diversos arranjaments que va fer. L'arranjament per a cor de veus mixtes a capella va ser popularitzat per la República d'Ucraïna Capella dirigida per Oleksander Koshetz quan va realitzar una gira per Occident després de 1920.

El gran dia !!.

 

Al cau del Kakau hi ha gran reunió,
ja que s'acosta la gran jornada
i aquesta vegada, no s'hi val cap badada,
aquest cop serà de traca i canó!

La junta ja està asseguda a taula
i tots els altres estant expectants,
fan silenci i paren bé les orelles,
que ja diuen la primera paraula!

En Jordi , petit, però eixerit,
ja llença el primer crit:
«Ho tornarem a fer!»
i aquest cop, sense excuses... !

L'altre Jordi si afegeix:
«Hi haurà festa i bon vi!»
I la Carme, emocionada...
entre singlots va dient: «I botarem!»

L’Oriol anuncia a l'instant:
«ja tenim preparat tot l’instrumental!»
I en Carles i en Toni, tot saltant:
«I les paperetes són fenomenals!»

Arriba el dissabte a la nit
i tots ben alegres i contents,
marxen junts i ben decidits
cap als col·legis escollits!

Però clar, ara són vacances,
I allà no hi ha ni el «sereno»!...
«Doncs passarem per totes les cases
i així tothom i podrà participar»!

Així que truquen porta per porta
i alhora que els hi obren,
la Marta, comença amb veu forta,
però s’emociona i un gall, se sent!

I així, casa per casa,
tota la colla els hi va cantant,
el seu repertori de nadales,
que aquest any n’és ben sonada!

Els veïns, davant la bona sorpresa,
els obsequia amb panses i figues,
amb neules i torrons...
i amb vi dolç ... que s’acaben ben de pressa!

I a les cases que no volen obrir la porta,
com a la casa del Carlos i la Inés,
els cantaires els hi lliuren... un caganer,
perquè els hi deixi un «regalet» d’olor ben forta!

BON NADAL I BONES FESTES A TOTHOM !!!

 

 Blue instant. Aportació a "Relats conjunts" de Desembre 2022.

La carta als Reis Mags.

 

Aquests dies, els Reis Mags ja van ben atrafegats i ja no toquen vores, de la feinada que se'ls hi ve a sobre. Un any més, ja estan llegint moltes de les cartes que els patges reials van recollint arreu, a fi d’anar preparant els regals amb què obsequiaran a tots aquells que s’ho mereixen.
I entre totes les cartes, n’ha aparegut una de ben estranya!... El sobre, conté dues fulles, una amb un dibuix ben acolorit per un cantó i per l’altre i amb lletres ben grosses, apareix escrit «MOLT DE MERDA» ?¿??¿!! ... i l’altre full recull una llista de noms molt ben ordenada. Potser són els firmants de la carta?.
El cas és ben estrany!. Que voldran dir amb semblant petició?... El dibuix serà el regal que sol·liciten? ... i que mal parlats! . No saben pas què és ni n’han vist mai cap d’igual !!.
En Baltasar, que és molt de la broma, se li acut a dir : «Està molt clar, nois !...volen una bicicleta per a l’estiu, que fa més calor amb els dies de sol i un cotxe, per als dies de tardor i d’hivern, que els dies són molt grisos i fa més fred !».
«Calla, calla !» ... el contradiu ràpidament en Gaspar. «Això més aviat és un «bici-taxi» !...que jo n’he vist molts en els meus viatges per a l’Àsia !»...
«Ves que no sigui un nou model de moble, d’aquests que venen a aquella botiga tan de moda...si, aquella que has de muntar tu mateix, les peces ! , ..si , home !....com es diu ??.... « remuga en Melcior, tot pensatiu..... 

« a si !... els de LiqueA !» replica un dels patges reials, que sempre està amb l’orella posada, a veure que si cou....
«Mireu ! ... ho preguntaré al nostre amic, el Pare Noel, que viu per allà als països nòrdics i potser ho coneixerà !» replica en Melcior, mentre es treu el mòbil de la butxaca de la túnica i li fa una foto al dibuix i a la llista de noms , i tot seguit poder enviar-li per whatsapp .
En Pare Noel, rep la consulta i ràpidament els hi contesta « Mireu que sou sapastres, eh !...amb la feinada que tinc i encara me’n doneu més vosaltres !. Bé , al gra ! .... això està claríssim , nois !!. Això no és cap carta !, és una papereta amb la llista electoral per les pròximes eleccions i un dibuix de propaganda del «Moviment Ecologista Revolucionari de Defensa de l'Ambient « , coneguts com «MOLT DE MERDA» . I , o bé s’han equivocat d’adreça o estan tan desesperats , perquè ben poca gent els hi fa cas !... que vosaltres, en sou l'última esperança d’aconseguir la majoria absoluta i poder aplicar les seves polítiques ecologistes !..... en fi, problema resolt, eh!...vinga! , que tenim molta feina !. Apa, Bon Nadal !!»
I els tres Reis Mags no han caigut de cul a terra, pel ridícul... perquè estaven ben asseguts a la cadira !!...hehehe.

 

Blue instant. Aportació al Lletres i Fils de Desembre 2022, de la Núria. 

Profecia.

 

Crani fumant un cigarret de Vincent van Gogh  1885-1886

 

Sempre havia sentit, sense escoltar, el consell que li donaven els amics ... « el tabac et matarà!».

Ell, dibuixava un somriure irònic a la seca cara i encongia les espatlles, com si sentis ploure...

Aquella nit fosca i sense lluna, dos companys més l’acompanyaven tot fent guàrdia a la trinxera, a primera línia de foc.

Per sort aquella nit era ben calma i no es bellugava ni una ànima.... ell es va aturar un instant i va treure’s una cigarreta de la butxaca i se la posà als llavis, els altres dos el van increpar... «ep !, no ens convides?». I així ho va fer, allargant una cigarreta a cada un d’ells.

Tot seguit, va allargar un llumí cap a una de les cigarretes per encendre-la .

En la negra nit, aquella llumeneta va ser com un far que guiaria el tret del franctirador enemic.

La primera cigarreta el va alertar, la segona el va fer afinar la punteria i l'última, la d’ell, va servir per fer diana.

Malauradament, la profecia s'havia complert.

El tabac l'havia dut a la mort.

 

Blue instant. Aportació a Relats Conjunts de Novembre 2022.

Tardor a l'ànima.

 

 

 Avui he caminat pel teu carrer i m’he aturat al costat d’aquell arbre, enfront del teu portal.
(I tu, no hi eres.)
Encara hi té les nostres inicials, marcades en la seva escorça ...
(Ningú les esborrarà, tampoc.)
El meu dit ha recorregut la teva lletra , que per a mi era tota una estela polar.
La que em transportava sempre al pensament el teu somriure horitzontal,
mentre jo frisava per perdre'm... en el teu somriure vertical.
He mirat enlaire , cap al cel blau... blau, com la teva mirada.
 (I que ja no veuré més.)
Unes fulles que cauen sobre meu, em recorden el teu volgut oblit.
I com elles....  les teves paraules, els meus sospirs...
les teves mans, les meves abraçades...
també una a una, han caigut del meu bressol , per anar a on ?
(chi lo sa?.)
Et vaig mirar als ulls.
(I no em vas veure).
Et vaig tenir tan a prop.
(I no et vaig atreure.)
El nostre amor ja és caduc...
(Com ho és aquell arbre.)
I en aquell carrer, ja només hi queden les fulles i els sentiments caiguts a terra.
(Els meus.)

 

Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" de Novembre 2022.

Fotografia Angie Sol fotografia.