Un dia de bon matí i amb la boira ja aixecada, un jove estudiant de la vila s’encamina penya amunt
pel
camí solitari i ara, ja assolellat, per a fer un estudi de la natura.
S’ha aturat dues vegades, una, per veure l'aigua d’una de les fonts i fer
un «riuet» i la segona, més tard, per asseure’s al peu d’un pi majestuós
i descansar una mica, tot escoltant tranquil·lament el vent entre els
pins.
Mentre allà estava assegut i reposant, una noieta graciosa ha tret el cap entre uns arbres propers i , entre temorosa i encuriosida li ha preguntat al jove, si per casualitat era el «Gegant del Pi».
El jove, sorprès per la visita i fent burla de la pregunta , li contesta : «Jo, el gegant del pi? ...si no aixeco més de metre i mig del terra ! , ai, folleta del bosc , que n’ets de ximpleta!».
La
noieta que s’enfada de cop i agafant un bon color vermell la seva cara,
li replica : «Mireu, gegant o no, jo no sóc ni ximpleta, ni folleta del
bosc !!, què us empatolleu !, que jo sóc la pubilla de Can Sonet i he
anat a buscar aigua a la font i a refrescar-me una mica».
Encuriosit el noi , així li pregunta :«I a quina font heu anat a recollir i beure aigua, pubilla geniüda?».
«A la Font d'en Tamarit, jove set ciències!», la joveneta ha replicat.
L’estudiant ,
ara fent-se ja el fatxenda i tot rient, li exclama : « I no coneixeu la
dita que pregona que, qui veu aigua de la font de Tamarit, a la mitja
hora , ja s’ha encongit!» hahahaha .... «i pel que sembla, això és el que us ha passat!».
La joveneta es para a pensar un moment , es mira i remira tot el propi cos i de cop, es mira de fit a fit al jove burleta i li diu : « I vos ?...a quina font heu anat a apaivagar la vostra set?»
El jove, ara una mica molest li diu: «I què té a veure això?... jo m’he aturat a la font d’Aiguafreda».
La pubilla explota a riure i posant-se les mans al cap , li etziba de nou al jove : « I tu, tan llest com faroneges , no saps que qui veu aigua de la font d’Aiguafreda, creix i creix, com una mongetera?! «.
Arribats aquí, els dos joves s’adonen de l'infortuni que els hi ha caigut a sobre i pensen i pensen en com resoldre la situació, fins que a la fi, la noia se’n recorda d’una altra font propera que els podrà ajudar. El noi en dubta una mica, però quin remei !, li farà cas. La parella, un xic estranya , del gegant i la folleta del bosc avancen pel camí, ara ombrívol gràcies al
sostre de les branques dels arbres que els van acompanyant i fan via
cap a la font de l’Agustina, que diuen que sempre l’endevina i dona vida
a la veritat.
Arribats al lloc, els dos joves s’encomanen a Santa Rita, Sant Judes, Santa Filomena i Sant Gregori perquè intercedeixin en les seves causes impossibles i tot seguit fan un bon glop de l’aigua de la font d'aigües cristal·lines i fresques.
..... i, no passa res !..... tot segueix igual.....
fins que al cap d’una estoneta noten una tremolor i un calfred a tot el
cos que primer els espanta i que ràpidament, pensen que els arriba el
remei !.
I si, senyores i senyors!.... a l'instant les aigües han fet l’efecte i han dictat la veritat. Ella s’ha convertit en una formosa sargantana, de almenys un pam de llarg... i ell, en un grassonet gripau , sense corona ni capa reial !.
I encara que us sembli mentida o que us vulgui prendre el pèl, així és tal com ha passat aquesta història , còmica o tràgica segons vulgueu, i que aquest humil pastor ha presenciat en directe, mentre descansava dalt d’una branca , després d’haver-me refrescat amb un bon glop d'aigua de la font d'en Maiol .... i que ves per on, ara recordo.... que qui en beu es converteix en mussol !!.
Que tingueu un bon dia i compte amb l’aigua de la font !!
Bye ! Bye !!.
