ArtuR.

ArtuR.
ArtuR Artesania. El meu altre blog , em visites? ;)

19 de març de 2023

Castell de cartes.

 

 
 Les dues primeres cartes, van ser especialment delicades. Calia establir una bona base, amb prou força per aconseguir la fita, el primer contacte.
Les dues següents, un cop establer-ta l'aproximació requerida i que donava ales als passos que vindrien després, mereixien uns tocs de més delicadesa, entusiasme i interès.
Les cartes posteriors, ja demanaven passió, devoció i tendresa, sense abandonar el gest temperat i gentil.
Seguidament, la situació ja era més compromesa, pel fràgil equilibri aconseguit fins aleshores i que ja no deixava dubtes de l'ideal a assolir.
El clímax era a tocar. Amb un darrer moviment, una carta final, el meu deler seria culminat!.
Però a l’últim instant, una mà que amb gest abrupte i radical, m’intercepta la jugada. I tot se’n va en orris. La meva dona ha descobert la infidelitat i el meu castell de cartes i més...., s’ha ensorrat!.
 
Blue instant. Aportació a "Relats conjunts" de Març 2023.

4 de març de 2023

La muntanya de les fonts.


Un dia de bon matí i amb la boira ja aixecada, un jove estudiant de la vila s’encamina penya amunt
pel camí solitari i ara, ja assolellat, per a fer un estudi de la natura. S’ha aturat dues vegades, una, per veure l'aigua d’una de les fonts i fer un «riuet» i la segona, més tard, per asseure’s al peu d’un pi majestuós i descansar una mica, tot escoltant tranquil·lament el vent entre els pins.
Mentre allà estava assegut i reposant, una noieta graciosa ha tret el cap entre uns arbres propers i , entre temorosa i encuriosida li ha preguntat al jove, si per casualitat era el «Gegant del Pi».
El jove, sorprès per la visita i fent burla de la pregunta , li contesta : «Jo, el gegant del pi? ...si no aixeco més de metre i mig del terra ! , ai, folleta del bosc , que n’ets de ximpleta!».
La noieta que s’enfada de cop i agafant un bon color vermell la seva cara, li replica : «Mireu, gegant o no, jo no sóc ni ximpleta, ni folleta del bosc !!, què us empatolleu !, que jo sóc la pubilla de Can Sonet i he anat a buscar aigua a la font i a refrescar-me una mica».
Encuriosit el noi , així li pregunta :«I a quina font heu anat a recollir i beure aigua, pubilla geniüda?».
«A la Font d'en Tamarit, jove set ciències!», la joveneta ha replicat.
L’estudiant , ara fent-se ja el fatxenda i tot rient, li exclama : « I no coneixeu la dita que pregona que, qui veu aigua de la font de Tamarit, a la mitja hora , ja s’ha encongit!» hahahaha .... «i pel que sembla, això és el que us ha passat!».
La joveneta es para a pensar un moment , es mira i remira tot el propi cos i de cop, es mira de fit a fit al jove burleta i li diu : « I vos ?...a quina font heu anat a apaivagar la vostra set?»
El jove, ara una mica molest li diu: «I què té a veure això?... jo m’he aturat a la font d’Aiguafreda».
La pubilla explota a riure i posant-se les mans al cap , li etziba de nou al jove : « I tu, tan llest com faroneges , no saps que qui veu aigua de la font d’Aiguafreda, creix i creix, com una mongetera?! «.
Arribats aquí, els dos joves s’adonen de l'infortuni que els hi ha caigut a sobre i pensen i pensen en com resoldre la situació, fins que a la fi, la noia se’n recorda d’una altra font propera que els podrà ajudar. El noi en dubta una mica, però quin remei !, li farà cas. La parella, un xic estranya , del gegant i la folleta del bosc avancen pel camí, ara ombrívol gràcies al sostre de les branques dels arbres que els van acompanyant i fan via cap a la font de l’Agustina, que diuen que sempre l’endevina i dona vida a la veritat.
Arribats al lloc, els dos joves s’encomanen a Santa Rita, Sant Judes, Santa Filomena i Sant Gregori perquè intercedeixin en les seves causes impossibles i tot seguit fan un bon glop de l’aigua de la font d'aigües cristal·lines i fresques.
..... i, no passa res !..... tot segueix igual..... fins que al cap d’una estoneta noten una tremolor i un calfred a tot el cos que primer els espanta i que ràpidament, pensen que els arriba el remei !.
I si, senyores i senyors!.... a l'instant les aigües han fet l’efecte i han dictat la veritat. Ella s’ha convertit en una formosa sargantana, de almenys un pam de llarg... i ell, en un grassonet gripau , sense corona ni capa reial !.
I encara que us sembli mentida o que us vulgui prendre el pèl, així és tal com ha passat aquesta història , còmica o tràgica segons vulgueu, i que aquest humil pastor ha presenciat en directe, mentre descansava dalt d’una branca , després d’haver-me refrescat amb un bon glop d'aigua de la font d'en Maiol .... i que ves per on, ara recordo.... que qui en beu es converteix en mussol !!.
Que tingueu un bon dia i compte amb l’aigua de la font !!
Bye ! Bye !!.
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Febrer 2023.

22 de febrer de 2023

Les Danses de Vilanova. (Vilanova i la Geltrú.)

 

 Les Danses de Vilanova són una dansa tradicional catalana, d'inspiració noucentista, pròpia de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, que es balla la tarda del diumenge de Carnaval.És un ball de lluïment, amb la peculiaritat de ser ballat per un noi amb dues noies. La dansa consta de dues part diferenciades: la primera, tota cerimoniosa i delicada, i la segona, formada per un galop alegre i esbojarrat, incorporat quan la dansa es va incorporar a la festa del carnaval.El vestuari és el propi del dia de les comparses, amb barretina i faixa pels homes i mantó de Manila per les dones, tot i no ser-ne imprescindible.
Es creu que ja eren ballades durant el segle XVIII per les classes socials més elevades en celebracions privades. Amb els anys van ser oblidades per les classes benestants i foren les classes populars les que les començaren a ballar en festes com Sant Antoni, Corpus i el Carnaval. Durant la segona meitat del segle xix entraren en una forta decadència fins a quedar gairebé oblidades.No va ser fins al 1920 quan aquestes danses es recuperen gràcies a l'impuls i aportacions de les germanes Teresa i Eulàlia Rosell i Capdevila i Concpeció Coll "Ciona" i ajudades per l'Esbart Català de Dansaires. Foren ballades durant la Festa Major d'aquell any al Centre Català i allà mateix un vell vilanoví recordà el galop final, que fou incorporat al ball.El dimarts de Carnaval de 1925 tornaren a ser ballades, així com el 1934 pel ballarí Joan Magrinyà en un festival al Foment Vilanoví amb figurins d'Enric C. Ricart.Durant el franquisme passaren a ser ballades per les noies de "Coros y Danzas" de la Sección Femenina, amb format d'esbart. Caldrà esperar al Carnaval de 1976 perquè tornin a ser programades a la plaça de les Cols el diumenge de Carnaval.
 

 

14 de febrer de 2023

Enamoraments.

 
 La Sònia torna de la feina, obre la porta de l'apartament i s’esmuny cap a l’interior amb l’ànsia d’haver arribat finalment a casa. Al rebedor hi fa un petit «deshabillèr» traient-se la bossa, la bufanda i la jaqueta, i les penja matusserament al penjador groc i mig descolorit, que hi ha a la paret. I acaba l'«actuació» amb un parell de passos de ball perfectes, aconseguits per la seva repetició d’un dia rere un altre, en el que fa que les seves sabates acabin fent un petit vol a l'aire i acabin aterrant estrepitosament a la moqueta del terra.
 Des de la sala del costat i a l'uníson, s’escolta el renec de la Griselda, la seva companya de pis : « Hòstia, Sònia! , no pots fer menys soroll... cada tarda el mateix espant !. Un dia d’aquests et carregues el meu coret i au, cap a l'estanteria del cementiri!».
«Calla, calla, rondinaire...!» li retreu la Sònia, tot entrant a la sala.
La Griselda ajaguda al sofà amb el mòbil a una mà i amb el dit índex ben estirat de l’altre, fa passar imatges a la pantalla acolorida.
«Què !... ja estàs fent la tria de la setmana ?... aquest sí, aquest no....», li diu amb sorneguer la Sònia, tot fent-li una picada d’ullet.
La Griselda , capficada en la pantalla no li fa massa cas i només assenteix amb un moviment lent de cap repetitiu.
«La veritat és que no m’acabo de decidir..... a la Júlia ja fa temps que la segueixo i tot el que fa és tan agradable, encisador i romàntic.... ja l’he triat almenys tres cops!. Però aquesta vegada , estic buscant alguna cosa més forta...mmmm ! Aquest no.... aquest tampoc.... ui!, aquesta és una bleda , fora!, fora! ... mmm i aquest?... és nou per aquí i sembla prou rigorós.... comenten que és tot un «set ciències»... pinta bé!.....»
La Sònia, que l'observa des de la butaca del davant i li agrada treure-la de polleguera, la va imitant còmicament « m’agradaaaa !...no m’agradaaaa!.... Like a la dretaaaa, ....like a l’esquerraaaaa.... «
«Va! , no te'n fotis ! , ja saps el que em costa decidir-me a mi.... però aquest cop , estic indecisa entre aquest nou o repetir amb la Júlia...... mmmm..... o millor els trio als dos!» mentre se li escapa el somriure a la Griselda.
«Mira-la, ...la mosqueta morta !...ja t’és ben bé igual un que dos , ...que nois, que noies....vinga, som-hi, barra lliure ! «, li retreu la Sònia a la Griselda, mentre aquesta li dedica una «peineta» amb el dit del mig de la mà , que no para de bellugar-se.
«Doncs mira, et faré cas, Sònia!, em quedo amb la Júlia i amb el Víctor !, faré un dos per un i a més em sortirà amb descompte !. «.
El dit índex fa els honors a la pantalla i va escrivint totes les dades necessàries per a fer correctament la petició i no deixar-se cap detall ni comentari a la seva selecció.
«Bé, doncs !» diu la Sònia, tot sospirant amb molta parsimònia, «Convidaré a l'Ester a unes copes o a sopar .... així tindreu llibertat de moviment ..... i no molestaré !».
«No cal que surtis, Sònia !...per mi et pots quedar que no molestes gens !, ja ho saps!».
Hahahaha...... riu sorpresa la Sònia.... «Si, noia ! ....que més !... no en tens prou amb dos , que vols que m'hi afegeixi jo i tot ?»
Al moment , la Griselda, que ja s’ha adonat de tot plegat , li agafa una bona riallada i amb paraules entretallades , li fa saber que per llegir un e-book no li cal quedar-se sola.... que la tria que ha fet era de llibres electrònics a la web ........ la tria al Tinder , ja la farà en un altre moment !».
 
Blue instant.

9 de febrer de 2023

Petit homenatje a Josep Maria Espinàs.

 

"La barca".
 
 A la platja han alçat bandera groga
però això és un avís
per als que son novells i temeraris,
però jo ja no soc
ni una cosa ni l'altra.
És cert que de molt jove
vaig embarca-me en un estrany ofici
que em va portar per aigües poc segures
i les he travessat sense espantar-me.
però ara no són els temporals
ni els vents adversos
allò que em pot portar cap al naufragi.
És la barca de sempre
que ara fa aigües, i es podreix la fusta
i el timó s'ha encallat
i em porta fatalment contre les roques
que no perdonen.

Josep Maria Espinàs.(1927-2023).
 
Josep Mª Espinàs al Priorat, 1957.
 

4 de febrer de 2023

La conversa.

 

 «Bon dia, company!» , diu en Joan, mentre s’asseu al banc del jardí on l’espera en Jaume.
«Ep, Joan! Sí que fa bon dia, avui!» , li respon en Jaume.

I com un altre dia qualsevol , entaulen conversa mentre es fa l’hora de dinar.
........................
- «Aquí no tenim la boira del poble , eh?» , diu un.
- «La boira?....ai, jo la trobo a faltar, mira!» , diu l’altre.
- «Doncs jo, gens ni mica, tu!».
- «Tan bé que m’ho passava, jo!, fins i tot em perdia pels carrers, per culpa seva!».
- «Calla!, calla!... a mi, només m’agafava migranya, cada cop que la veia».
- «Que estrany, a mi com a molt , una mica d’al·lèrgia... unes pessigolles al nas, que fins i tot em feien riure».
-»Alegria? .... no havia sentit mai que donés alegria, més aviat tristesa, no?».
- «I tant que si, home! .... el dia que faltava , vaja un dia avorridot que em tocava! ».
- «Carai, noi !, per ser del mateix poble, com de diferents que som!».
.......................
L'Eulàlia que s’apropa a ells per avisar-los que el dinar és a punt, els escolta la conversa i somriu, mentre pensa per a ella.... «com pot ser que s’entenguin tan bé entre ells, si un parla de la seva vella gossa i l’altre del temps!» .
De fet, per a ella, això és com un regal que gaudeix amb satisfacció , no tots els moments de la jornada son igual de bonics a la residència.
 

2 de febrer de 2023

La Candelera.

I avui, 2 de febrer, és "La Candelera".
La Candelera és una festa que forma part del cicle del Nadal. Concretament, el tanca, n'és l'últim dia, 40 dies desprès de Nadal. Se celebra el dia 2 de Febrer i, tal com marca la tradició, també és el dia en què s'ha de desmuntar el pessebre.
Com diu el refrany : "Si la candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu". Però, més enllà del costumari meteorològic tradicional, quina relació té aquesta festivitat amb el cicle de Nadal ?. Quins són els orígens d'aquesta festivitat mariana?. Ens ho explica l'Oriol Montero, educador del MEV (Museu Episcopal de Vic), davant l'escena de la presentació de Jesús al temple del retaule de Verdú, de Jaume Ferrer II.
 

 

29 de gener de 2023

Ruta "Castellet Encantat".

 

RUTA "CASTELLET ENCANTAT".

L’Ajuntament de Castellet i la Gornal ha iniciat a l’antic nucli de Castellet el projecte “Castellet Encantat”, una proposta singular obra de Zafrilla, consistent en un conjunt d’escultures elaborades amb materials respectuosos amb l’entorn per posar en valor diversos oficis i activitats humanes relacionades amb Castellet. Destaca especialment l’escenografia “Els Picapedrers” a l’aparcament del poble que deixa testimoni del passat d'aquest espai com a antiga pedrera. En diversos punts del poble podrem trobar "Els Traginers de fogots", una rècula de rucs que anaven a buscar llenya per al forn de pa; "Les mestresses", dues veïnes que es troben a l’entrada del forn; "El marge dels oficis", un conjunt costumista amb personatges i oficis del poble, com el capellà, l’escolà, el carter, la barraca de pedra seca, una ovella...; "El Forn", gran mural amb escenes quotidianes del forn de pa. Com a elements curiós cal destacar que els els personatges representats en les diverses escultures són veïns del poble.

També al costat de l’església el mateix artista ha instal·lat l’obra “L'anell de Möebius”, en la qual en dotze imatges corresponents als dotze mesos de l’any, s’explica l’evolució dels treballs que es porten a terme a les vinyes; el conjunt està inspirat en les tradicionals rajoles catalanes d’antics oficis tot i que els materials emprats són absolutament contemporanis.

En paral·lel a aquesta instal·lació també s’ha col·locat al poble la figura d’una "Penèlope" (que representa que està esperant Ulisses) que ve a simbolitzar el paper de la dona a la cultura mediterrània destacant la importància de la dona en la societat actual.


 Blue instant.