A Riudeperes, hi ha una celebració excepcional. No és que vulguin superar un record , no ! Tan sols fan un bateig multitudinari.... Vint-i-set nadons, ni un més ni un menys !.
A l’ església, tot el poble hi és present. Segons el mossèn , ningú hi pot faltar , sota pena d’excomunió!.
A les bancades de la dreta, nenes, noies, joves, casades i vídues . A les bancades de l’esquerra, nens, nois, joves, casats i viudos .
Davant de l’altar, les vint-i-sis mares amb els seus nadons.... Vint-i-sis , si! , que ni ha una que té bessonada!
Al darrere de l’altar i amb una mirada que fulminaria al més valent, el mossèn observa l’escena i està preparat per iniciar la cerimònia. Avui, els batejarà a totes i tots vint-i-set d’una tacada, si no estaríem tot el dia .... i altra feina s’ha de fer !.
«Vinga, que s’apropi el culpable....vull dir, el padrí !» Diu el mossèn , tot alçant la veu.
La veritat és que només hi ha un padrí perquè és el càstig que el Senyor Baró , amb la benedicció del mossèn, li ha imposat al Joan , conegut com el «solteríssim del poble», així pagarà la seva mala traça pels fets que van passar ara fa nou mesos....
I no penseu malament , no ! . Ell no és pas el pare de tanta criatura !.
La qüestió és, que fa nou mesos va haver-hi el casament de la filla del Senyor Baró i tothom i va ser convidat. «Menjar, beure i alegria tot el dia !!....quina sort !», es van dir els pagesos , a més podrien ballar amb les noies i qui sap més !....
Ja entaulats en els jardins del castell, després d’haver fet la cerimònia religiosa, en Joan estava força content, ja que li havia tocat asseure's al costat de la Peregrina , el seu amor impossible... i que aquell dia , semblava que li plaïa molt la seva companyia !. Davant la perspectiva d’èxit , en Joan planejà una estratègia per tenir un bon final de jornada. Com ja començava a tenir una edat i de vegades el «nap» ja no se li aixecava , tenia guardades unes herbes que li va vendre la remeiera del poble, i que li servirien perquè li donessin la «força» necessària per a fer-lo «enlairar». Ara bé, va tenir un impediment !. No podia pas posar les herbes al vi, davant de tota la gent...
Amb una disculpa a la Peregrina, s’aixecà de la taula i se’n va anar de cap a la cuina. Allà tenien tots els porrons de vi preparats pel brindis als nuvis i podria fer-ne la preparació. Però vaja, un altre contratemps se li presentà !.... com saber quin porró li tocaria a la seva taula ?... «mmm.... ja està ! ,(pensà ràpidament) , en posaré una mica a cada un i així segur que l’encerto!» . I dit i fet !.
Ja de tornada a la taula, el pastís ja estava a punt i el servei començà a repartir porrons de vi dolç per les taules. En Joan , tot expectant i ansiós per veure’s la «barreja» veia passar porrons amunt i avall , però no ni arribava cap a la seva taula. Una mica enfadat va tornar a aixecar-se i va anar de nou a la cuina a buscar-ne un ...però , oh, sorpresa !, ja no en quedava cap més !.... «I jo? I Jo? ...» començà a dir en veu alta.... una cambrera que tornava a la cuina l’escoltà i li va dir que no patís , que al rebost li semblava que ni quedava un, que ara li portaria !. Però resignat i decebut , en Joan, ja sabia que no li serviria de gaire. Havia fet servir totes les herbes abans i ja no ni quedaven ....
Als jardins se sentia un gran xivarri ... riures i esglais i fins i tot grans aplaudiments !. Ja devien haver fet el brindis i el ball ja havia començat, pensà en Joan , amb els ànims per terra...havia perdut l’ocasió i sense les herbes .... res de res !.
I en sortir al jardí s’adonà del que havia passat.
Tots ballaven molt engrescats al ritme de la música i amb l’efecte produït per la «barreja» del Joan, que tots havien begut sense saber-ho ,es reien els uns dels altres veient com se’ls enlairaven misteriosament tots els «naps» , mentre les noies , rialleres i ben acalorades, s'animaven les unes a les altres a collir tants «naps» com poguessin !.
Davant del desori provocat per la luxúria del moment, el Senyor Baró abandonà el jardí agafant de la mà a la seva esposa , per anar de cap a la seva cambra corrents .... a ell, també se li havia «pujat la baronia» !.... i al darrere d’ells , als nuvis tampoc els hi va faltar temps per a fer el mateix.
El mossèn, del tot contrariat, va marxar cap a la vinya a resar.... perquè li marxés el «dimoni» que es bellugava sota la sotana.
I a la fi, els jardins es van convertir en el «jardí dels amors» per a totes i tots els convidats .... fins i tot el pintor del Senyor Baró, el famós Pieter Brueghel , en va pintar un quadre de l’esdeveniment , per deixar-ne prova i memòria del moment... si us hi fixeu bé en el quadre hi observareu força detalls i ho apreciareu !.....
A l’ església, tot el poble hi és present. Segons el mossèn , ningú hi pot faltar , sota pena d’excomunió!.
A les bancades de la dreta, nenes, noies, joves, casades i vídues . A les bancades de l’esquerra, nens, nois, joves, casats i viudos .
Davant de l’altar, les vint-i-sis mares amb els seus nadons.... Vint-i-sis , si! , que ni ha una que té bessonada!
Al darrere de l’altar i amb una mirada que fulminaria al més valent, el mossèn observa l’escena i està preparat per iniciar la cerimònia. Avui, els batejarà a totes i tots vint-i-set d’una tacada, si no estaríem tot el dia .... i altra feina s’ha de fer !.
«Vinga, que s’apropi el culpable....vull dir, el padrí !» Diu el mossèn , tot alçant la veu.
La veritat és que només hi ha un padrí perquè és el càstig que el Senyor Baró , amb la benedicció del mossèn, li ha imposat al Joan , conegut com el «solteríssim del poble», així pagarà la seva mala traça pels fets que van passar ara fa nou mesos....
I no penseu malament , no ! . Ell no és pas el pare de tanta criatura !.
La qüestió és, que fa nou mesos va haver-hi el casament de la filla del Senyor Baró i tothom i va ser convidat. «Menjar, beure i alegria tot el dia !!....quina sort !», es van dir els pagesos , a més podrien ballar amb les noies i qui sap més !....
Ja entaulats en els jardins del castell, després d’haver fet la cerimònia religiosa, en Joan estava força content, ja que li havia tocat asseure's al costat de la Peregrina , el seu amor impossible... i que aquell dia , semblava que li plaïa molt la seva companyia !. Davant la perspectiva d’èxit , en Joan planejà una estratègia per tenir un bon final de jornada. Com ja començava a tenir una edat i de vegades el «nap» ja no se li aixecava , tenia guardades unes herbes que li va vendre la remeiera del poble, i que li servirien perquè li donessin la «força» necessària per a fer-lo «enlairar». Ara bé, va tenir un impediment !. No podia pas posar les herbes al vi, davant de tota la gent...
Amb una disculpa a la Peregrina, s’aixecà de la taula i se’n va anar de cap a la cuina. Allà tenien tots els porrons de vi preparats pel brindis als nuvis i podria fer-ne la preparació. Però vaja, un altre contratemps se li presentà !.... com saber quin porró li tocaria a la seva taula ?... «mmm.... ja està ! ,(pensà ràpidament) , en posaré una mica a cada un i així segur que l’encerto!» . I dit i fet !.
Ja de tornada a la taula, el pastís ja estava a punt i el servei començà a repartir porrons de vi dolç per les taules. En Joan , tot expectant i ansiós per veure’s la «barreja» veia passar porrons amunt i avall , però no ni arribava cap a la seva taula. Una mica enfadat va tornar a aixecar-se i va anar de nou a la cuina a buscar-ne un ...però , oh, sorpresa !, ja no en quedava cap més !.... «I jo? I Jo? ...» començà a dir en veu alta.... una cambrera que tornava a la cuina l’escoltà i li va dir que no patís , que al rebost li semblava que ni quedava un, que ara li portaria !. Però resignat i decebut , en Joan, ja sabia que no li serviria de gaire. Havia fet servir totes les herbes abans i ja no ni quedaven ....
Als jardins se sentia un gran xivarri ... riures i esglais i fins i tot grans aplaudiments !. Ja devien haver fet el brindis i el ball ja havia començat, pensà en Joan , amb els ànims per terra...havia perdut l’ocasió i sense les herbes .... res de res !.
I en sortir al jardí s’adonà del que havia passat.
Tots ballaven molt engrescats al ritme de la música i amb l’efecte produït per la «barreja» del Joan, que tots havien begut sense saber-ho ,es reien els uns dels altres veient com se’ls enlairaven misteriosament tots els «naps» , mentre les noies , rialleres i ben acalorades, s'animaven les unes a les altres a collir tants «naps» com poguessin !.
Davant del desori provocat per la luxúria del moment, el Senyor Baró abandonà el jardí agafant de la mà a la seva esposa , per anar de cap a la seva cambra corrents .... a ell, també se li havia «pujat la baronia» !.... i al darrere d’ells , als nuvis tampoc els hi va faltar temps per a fer el mateix.
El mossèn, del tot contrariat, va marxar cap a la vinya a resar.... perquè li marxés el «dimoni» que es bellugava sota la sotana.
I a la fi, els jardins es van convertir en el «jardí dels amors» per a totes i tots els convidats .... fins i tot el pintor del Senyor Baró, el famós Pieter Brueghel , en va pintar un quadre de l’esdeveniment , per deixar-ne prova i memòria del moment... si us hi fixeu bé en el quadre hi observareu força detalls i ho apreciareu !.....
Blue instant. Aportació a Relats Conjunts de Setembre 2022.
