26 de setembre de 2010

Mirades.


Com una aigua tranquil-la reflecteix, cap al tard,
els núvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pel llac profund del teu esguard
l'ombra de les teves paraules.

Fins la paraula més difícil, els teus ulls
que fàcilment saben donar-la !
Quan, al fons dels silencis, la busques i et reculls,
la teva mirada ja parla.

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,
emmudits els llavis de rosa,
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius
insinuar-se encara gosa.

I també com un cel desemboirat i ras
la teva mirada és tan bella
quan en tot l'infinit del seu camp no hi ha pas
cap més presència que la d'ella.

  * * *
Cançons a Mahalta.
Màrius Torres


1 comentari:

Maribel ha dit...

Hoy entré de casualidad en tu spaces...y menos mal!! pues de este modo he podido ver tu nuevo blog (maravilloso como todo lo que creas...de un gusto excelente). Y sí, en los spaces te encuentras con gente que llega a "tocar tu corazoncito"...y tu eres una de ellas, de modo que no me gustaría perder contacto...mi blog (el cual espero en breve poner nuevamente al día) es https://colorvioleta.wordpress.com
Y repito...un blog excelente :-)
Mil besos y hasta siempre.

Maribel (iisabelll@hotmail.com/mbel.mbel@gmail.com)