24 de febrer de 2012

Tancant l'apartament de la platja.



 Ja està net i endreçat.
 Els armaris tancats, com les finestres.
 No ens hem descuidat res damunt dels mobles.
 El dormitori amb el llit fet.
 La tauleta de nit amb el retrat
 de la noia amb els ulls il.luminats
 per un somriure.
 Tot l'hivern sola i escoltant el mar.

 Poema de Joan Margarit, del llibre "No era lluny ni difícil" 2010.
*

4 comentaris:

Willy. ha dit...

Soft colors and very sentimental uplined portrait!!
Saludos,WILLY

artur ha dit...

Gracias Willy, por tu comentario !

El que em passa pel cap ha dit...

Margarit és també un poeta per treure's el barret.
I el dibuix tan delicat i adient el complement perfecte!

artur ha dit...

Gràcies ! ...aquest llibre de Margarit, fa poc que le llegit i m'agradat ....un altre poeta en que crec que també coincidim es Màrius Torres,que també estic llegint...
Bona setmana !