21 de desembre de 2012

21*12*12 La dimensió desconeguda.


"Melancolia" Dibuix ArtuR.


 Ja feia unes quantes hores, que es veien al cel..... fins i tot, els més agosarats ho havien predit que passaria, però pocs o casi be ningú ho havia cregut. Ara ja era massa tard per solucions , ja no quedava temps.... Aquelles esferes misterioses , sense color , quasi transparents, semblaven que ni tant sols tenien  matèria ....a primera vista es podria dir que només eren una bola de gas, però segur que seria només una apreciació més que desitjable, que fossin d'aire lleuger solament....però la veritat es, que avançaven a una velocitat de vertigen cap a la Terra.... en poques hores la col·lisió era inevitable i tot el que es desencadenaria seguidament seria tot un infern de vents, focs,aigües embogides que entrarien en ebullició i la Vida, s'aniria apagant  al seu pas  ....res quedaria viu, per donar continuïtat a un nou dia.... 
 Aquella esfera era cada cop més a prop .....i més....i més.... i als ulls de tothom es feia immensa a mida que s'aproximava............ Ara, ja era només qüestió de minuts.....de segons..... dècimes.........JA ES AQUI !!!..........................  PLOP !!!  
...........................................................................................................................................................
.......Lluís !!  .....vols deixar de jugar amb el globus terraqui del teu germà !!! ............l'estàs omplint de sabó amb tots aquestes bombolles que li tires , fes el favor de estar-te quietet !!!!.......

Blue instant.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Un nen ben al cas de l'actualitat, ja no juga a guerres, ni a imitar els seus herois de dibuixos, ara es dedica a recrear la fi del món. No està malament.

artur ha dit...

Els nens tenen la habilitat de absorbir tot el que veuen....millor que nomes en sigui un joc, aquest cop !
Gràcies i bona nit !!

Sílvia ha dit...

Ostres, quin gir al final!! M'havies posat la pell de gallina, ja mirava per la finestra a veure si encara hi havia la boira o ja començava a bufar el vent embogit... Els nens són capaços d'inventar les històries més creatives, amb efectes especials inclosos. Que bo!!! Sort que no s'acaba el món ni els contes. Petons, i bon divendres!!!

artur ha dit...

Hola Silvia!!...per assegurar-me del tot (que no les tenia totes...) he esperat a arribar al dissabte , dia 22 !! i poder-te dir que SEGUIM AQUI !!!...uns "fent punyetes" i altres buscant "instants blaus" i que puguem seguir fent-ho per molt temps més !!!
Bona nit i una abraçada !!