16 de desembre de 2012

Els jugadors de cartes. Aportació a "Relats conjunts".


Els jugadors de cartes.
Relats conjunts

     Bon dia, Sr. Robert !  Soc el Ramonet, el fill gran d'en Ramón, l'electricista, li feia d'ajudant seu, fins que la crisis va arribar-li també a ell i vam haver de plegar ..... 
     Val ! Val ! Ramonet.......deixem-nos de xerinoles i reparteix cartes, que no tinc tota la tarda !! .... Ho fem al "set i mig" ?? o prefereixes al "ramiro" ??..... 
      Millor al "set i mig" !..... i espero tenir bones cartes, Sr. Robert !!....
      Més et val, Ramonet !  jejejejej.....   Vols carta ?? jejejejej..... crec que ja t'has passat de llarg !! jejejeje.....
................................................................................................................
................................................................................................................
      Ei, Ramonet !! ....com t'anat a la entrevista de la feina que em vas dir ??.... Bé ???....
      Ai, Joan !!....Malament, malament......  amb tant aturat com hi ha ara.... tinc la sensació que moltes vegades, la selecció dels candidats , la fan com en un joc d'atzar.... si et toca, et toca ! i si no..... a tornar-hi a jugar........ que trist, no ??.....
      Si, noi !!....Espero que en la propera, et vagi molt millor , Ramonet !!.......
      .....espere'm que sigui aixi, Joan ! ........... demà tinc una partida de parxis, una de domino ....i passat una altre de "set i mig".......... 

Blue Instant.

26 comentaris:

Sílvia ha dit...

haha, ja és ben veritat que hi ha entrevistes de feina que són una jugada de cartes a l'atzar. Fa bé de triar el set i mig, encara s'hi podria haver acostat i tot!! Molt divertit, Artur, encara que el rerefons crític sigui trist :))

Alba ha dit...

I anar jugant fins que la sort estigui del nostre costat!! Bon relat Artur!

cantireta ha dit...

I la lletra de la carta, també compta, em sembla :(

Bo, bo!

Yáiza ha dit...

Caram! I anar passant el temps entre joc de cartes i oportunitats laborals. Sembla que va de Ramons la cosa, el meu personatge també s'ho diu!

Rosa Viñas ha dit...

Hola Artur, el teu relat m´agrada molt, és molr ocurrent i amb els jugadors de cartes fa un conjunt fantàstic. Els postimpressionistes como Cézanne
són plenament cautivadors.

Una abraçada

artur ha dit...

Si que es trist, el rerefons, Silvia..... a vegades em pregunto, com s'ho deuen fer per triar entre tants i tants currículums !!.... el quadre m'ho ha fet fàcil ; )
Bona nit !!

artur ha dit...

Gràcies , Alba !..... en això estem ....fins que la sort ens arribi !!

artur ha dit...

Segur que tot i fa una mica...el que no sabem és la fórmula màgica per aconseguir-ho !
Bona nit, Cantireta !!

artur ha dit...

Era una forma de lligar les oportunitats laborals actuals amb l'atzar.... com una lotería, vaja !! ; )

artur ha dit...

Aquets anys de la pintura, tenen realment uns artistes fantàstics !!...molts d'ells, entre els meus preferits ; )
Abraçadetes , Rosa !!

El que em passa pel cap ha dit...

Tot i que ens fas somriure ja n'és de trist tot plegat...
Bon relat, Artur!

artur ha dit...

És cert !....però ja que no ens alegren gaire, alegrem-nos nosaltres, ni que sigui una estoneta !!
Bona setmana !!

montse ha dit...

Bon relat, tots ens sentim atrapats.

artur ha dit...

Que l'any nou, encara que sigui 13, ens sigui més profitós a tots i totes !!

Elfreelang ha dit...

Una conversa, tot jugant a cartes, que té molta part de realitat! Bon relat!

sa lluna ha dit...

Trista realitat aquesta que ens mostres, tot i així m´has tret un somriure.

Aferrades!

artur ha dit...

Gràcies !!

artur ha dit...

A la tristesa també li agrada que la facin somriure de tant en tant ... Una abrasada !!

Rafel ha dit...

Molt d'actualitat, tota una loteria.

joan gasull ha dit...

esperem que en algun d'aquests jocs li vingui una bona mà i guanyi alguna partida.....que bona falta fa

artur ha dit...

Mes aviat si, Rafel ! Salutacions !

artur ha dit...

Això li desitjo...com a tants altres !! Gràcies per la visita ; )

XeXu ha dit...

Un relat malauradament molt actual. Està clar que juguen amb els candidats, però encara juguen més amb el que es queden, que segur que té molts més coneixements dels que el lloc requereix, i li paguen una misèria! Bon símil el teu.

helena arumi ha dit...

Fas una metàfora agredolça de les entrevistes de feina. És cert que hi ha poca empatia i molta cruesa en les maneres per aquell que fa entrevistes, en general, és clar.
També té el punt que fa riure tot plegat. Original!!

artur ha dit...

Si, es una situació agredolça...potser pels dos, entrevistat i entrevistador, però sovint m'ho sembla.
Gràcies per la teva visita i pel comentari !! Fins aviat !!

artur ha dit...

Crec que segurament es aixi.... molts cops fan una demandes de coneixements i experiència, que penso, això es per la plaça que diuen ? o es per anar a l'estació espacial de la Nasa ? .... quins temps ens toca viure !!