16 de desembre de 2012

Els jugadors de cartes. Aportació a "Relats conjunts".


Els jugadors de cartes.
Relats conjunts

     Bon dia, Sr. Robert !  Soc el Ramonet, el fill gran d'en Ramón, l'electricista, li feia d'ajudant seu, fins que la crisis va arribar-li també a ell i vam haver de plegar ..... 
     Val ! Val ! Ramonet.......deixem-nos de xerinoles i reparteix cartes, que no tinc tota la tarda !! .... Ho fem al "set i mig" ?? o prefereixes al "ramiro" ??..... 
      Millor al "set i mig" !..... i espero tenir bones cartes, Sr. Robert !!....
      Més et val, Ramonet !  jejejejej.....   Vols carta ?? jejejejej..... crec que ja t'has passat de llarg !! jejejeje.....
................................................................................................................
................................................................................................................
      Ei, Ramonet !! ....com t'anat a la entrevista de la feina que em vas dir ??.... Bé ???....
      Ai, Joan !!....Malament, malament......  amb tant aturat com hi ha ara.... tinc la sensació que moltes vegades, la selecció dels candidats , la fan com en un joc d'atzar.... si et toca, et toca ! i si no..... a tornar-hi a jugar........ que trist, no ??.....
      Si, noi !!....Espero que en la propera, et vagi molt millor , Ramonet !!.......
      .....espere'm que sigui aixi, Joan ! ........... demà tinc una partida de parxis, una de domino ....i passat una altre de "set i mig".......... 

Blue Instant.

26 comentaris:

  1. haha, ja és ben veritat que hi ha entrevistes de feina que són una jugada de cartes a l'atzar. Fa bé de triar el set i mig, encara s'hi podria haver acostat i tot!! Molt divertit, Artur, encara que el rerefons crític sigui trist :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que es trist, el rerefons, Silvia..... a vegades em pregunto, com s'ho deuen fer per triar entre tants i tants currículums !!.... el quadre m'ho ha fet fàcil ; )
      Bona nit !!

      Elimina
  2. I anar jugant fins que la sort estigui del nostre costat!! Bon relat Artur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies , Alba !..... en això estem ....fins que la sort ens arribi !!

      Elimina
  3. I la lletra de la carta, també compta, em sembla :(

    Bo, bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que tot i fa una mica...el que no sabem és la fórmula màgica per aconseguir-ho !
      Bona nit, Cantireta !!

      Elimina
  4. Caram! I anar passant el temps entre joc de cartes i oportunitats laborals. Sembla que va de Ramons la cosa, el meu personatge també s'ho diu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era una forma de lligar les oportunitats laborals actuals amb l'atzar.... com una lotería, vaja !! ; )

      Elimina
  5. Hola Artur, el teu relat m´agrada molt, és molr ocurrent i amb els jugadors de cartes fa un conjunt fantàstic. Els postimpressionistes como Cézanne
    són plenament cautivadors.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquets anys de la pintura, tenen realment uns artistes fantàstics !!...molts d'ells, entre els meus preferits ; )
      Abraçadetes , Rosa !!

      Elimina
  6. Tot i que ens fas somriure ja n'és de trist tot plegat...
    Bon relat, Artur!

    ResponElimina
  7. És cert !....però ja que no ens alegren gaire, alegrem-nos nosaltres, ni que sigui una estoneta !!
    Bona setmana !!

    ResponElimina
  8. Que l'any nou, encara que sigui 13, ens sigui més profitós a tots i totes !!

    ResponElimina
  9. Una conversa, tot jugant a cartes, que té molta part de realitat! Bon relat!

    ResponElimina
  10. Trista realitat aquesta que ens mostres, tot i així m´has tret un somriure.

    Aferrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la tristesa també li agrada que la facin somriure de tant en tant ... Una abrasada !!

      Elimina
  11. esperem que en algun d'aquests jocs li vingui una bona mà i guanyi alguna partida.....que bona falta fa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això li desitjo...com a tants altres !! Gràcies per la visita ; )

      Elimina
  12. Un relat malauradament molt actual. Està clar que juguen amb els candidats, però encara juguen més amb el que es queden, que segur que té molts més coneixements dels que el lloc requereix, i li paguen una misèria! Bon símil el teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que segurament es aixi.... molts cops fan una demandes de coneixements i experiència, que penso, això es per la plaça que diuen ? o es per anar a l'estació espacial de la Nasa ? .... quins temps ens toca viure !!

      Elimina
  13. Fas una metàfora agredolça de les entrevistes de feina. És cert que hi ha poca empatia i molta cruesa en les maneres per aquell que fa entrevistes, en general, és clar.
    També té el punt que fa riure tot plegat. Original!!

    ResponElimina
  14. Si, es una situació agredolça...potser pels dos, entrevistat i entrevistador, però sovint m'ho sembla.
    Gràcies per la teva visita i pel comentari !! Fins aviat !!

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari !!