13 de gener de 2013

Qui era ?


Dibuix del bloc de la Carme.






Seguint la iniciativa de la Carme !

....es van creuar las seves mirades , de cop i volta ! algú l'estava observant des de l'altre banda del vidre. A primera vista, a ella li resultava molt familiar aquella cara, però no... això no podia ser . Quan ella si va fixar, ja l'estava observant.... es va apropar, pausadament, al vidre, buscant més detalls....i davant la seva sorpresa, els seus gestos eren repetits , un cop i altre, per aquella persona.....ara movia el braç, ara la mà, ..... i una mirada de sorpresa compartida.....
Es va aturar un moment, per pensar-hi.... però no ho va aconseguir, no podía ! ....la seva ment estava en blanc....Perquè no podia pensar i analitzar què li passava ?....angoixa, fred...molt de fred !
Un instant desprès, la imatge va desaparèixer, se'n va anar....senzillament !....i  llavors va notar com ella es desfeia com el fum, deixava d'existir..... adéu !
No ho va saber mai, ...... només es tractava d'un reflex....
Ella, va ser el reflex d'algú en un mirall !!



 

16 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

El nostre reflex en un mirall mai no és veritable. La nostra imatge no ens pertany. Per això s'esfuma al final del teu conte.

Sílvia ha dit...

Hi ha reflexos que no s'obliden, segur que no ha desaparegut del tot, alemnys en la memòria. Que bonic tot el que transmet el teu relat, Artur... encara que no ens reconeixem per un moment hem anat a l'una i això és un "instant" màgic.

artur ha dit...

Jo crec que si ens pertany una mica, es com una part nostre que ens reafirma l'existencia... si no ens reconeguessim potser no seriem nosaltres !
Ai ! que filosófic, oi ?? heheheh
Bon diumenge, Helena !!

artur ha dit...

Tens raó , Sílvia !!....per un "instant" han sigut la mateixa persona i han compartit aquest moment màgic !!
Escrius tant bé, com bé, saps descobrir la màgia en las històries !!
Bon diumenge !!!

El que em passa pel cap ha dit...

OOOh, aquesta no me l'esperava!
Un relat molt original i molt bell.
Bona setmana, Artur!

artur ha dit...

Content de que t'agradi ! Moltes gràcies !! ; )

Carme ha dit...

Artur!!!! Ja sóc aquí! M'ha costat de trobar-te perquè els enllaços del teu nom als comentaris no duen enlloc... sort que a la barra lateral de la Sílvia t'he trobat.

Ara ja m'enduc l'enllaç a casa meva i ja et tindré fitxat! ;)

Gràcies per participar! M'ha agradat molt el teu relat sobretot perquè deixa una sensació inquietant però màgica.

Una abraçada!!!

artur ha dit...

Moltes gràcies, Carme !! i perdona el contratemps....tenia la configuració malament, ara crec que ja funciona bé !
Bona nit !!

M. Roser ha dit...

Perdona Artur, buscava el teu bloc i no el trobava...Veig que la Carme també
ha tingut problemes.
Encara bo que només es va desfer el reflex, ella es podrà emmirallar d'altres vegades i potser un dia la imatge es quedarà...
Petons.

artur ha dit...

Vaja ! Espero que això torni a funcionar bé, vaig repasar la configuració i es veu que no estave del tot be.
Moltes gràcies, M.Roser !! Bona setmana !!

Blanka ha dit...

Es cierto que a veces cuando nos miramos en el espejo, la imagen que recibimos creemos que no es la nuestra pero algo de ella está ahí y nos mira sin pudor a los ojos.
Muy bueno el relato.
¡Besos Artur!

Rosa Viñas ha dit...

És un instant molt especial, molt íntim. Fantàstic Artur.

Una abraçada

Lluvia ha dit...

La magia reflexada al mirall i a les teues lletres...
Perfi he pogut entrar, et vaig deixar un comentar a la meua entrada, diguent que no podia entrar, no se si el vegeres. Feliç any `per a tu també

artur ha dit...

es nuestra parte viajera !!
Saludos, Blanka !!

artur ha dit...

et trobes cara a cara....un bon moment per reflexionar...
Una abraçadeta !!

artur ha dit...

Si le vist ! Perdoneu tants entrebancs...la configuració, a vegades té vida propia ,...no com el reflexe nostre al mirall !!
Una abraçada !!