20 d’abril de 2013

L'art de la pintura. Aportació a Relats conjunts.


Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673
Aportació a Relats conjunts.


.....avui, el mestre, no està gens de bon humor.... després de tres setmanes de treball, ja li quedaven molt pocs retocs , per finalitzar l'encàrrec del seu mecenes, una obra important ... el retrat de la filla del notari major, però el meu infortuni, mentre netejava la sala, en iniciar-se el dia i deixar-ho tot a punt per la nova sessió , m'ha fet  ensopegar mal destrament i he anat a caure sobre el cavallet.... i tot a sortit volant ! .... i el meu peu a quedat incrustat al ben mig del quadre a punt d'acabar..... un "set" a la tela en tota regla !!.... quan el mestre ho ha vist , de la cara que feia, jo no sabia on amagar-me.....  de fet, si no fos perquè ell és el meu pare, de segur que em fa a trocets ben petitets !!.
                Ara, que ja ha arribat la Susanna, la filla del notari, i li ha explicat l'ensurt.... s'ha calmat una mica. Ella li ha dit, que el seu pare no té pressa en rebre l'obra i que a ella no li fa res , fer-li de model unes setmanes més....... així que mans a la feina, tela nova i ha tornat a començar el retrat. Jo, ara que ma passat una mica la por de ser devorat per l'enuig del mestre, admiro devotament com inicia de nou les pinzellades magistrals i els colors tornen a adquirir les formes i faccions de la bella dama.....   La Sussana, que té la vista dirigida cap a la cortina des de la que jo observo l'escena, em descobreix mirant-la..... al moment, els colors vermells m'omplen les galtes de la meva cara i un somriure involuntari m'il·lumina la mirada.... ella, llesta com és .....ho ha comprés tot de seguida i ....en un moment que el mestre no la mira, em pica l'ullet i em llença un petó furtiu....... ara tindrem unes setmanes més per estimar-nos  !
Blue Instant.

35 comentaris:

joan gasull ha dit...

Maldestre no....el que ets és un mestre. Es ben bé que el somriure és la linea corba que adreça moltes coses.

artur ha dit...

El somriure i una llesta picardia......que espavilat !! ; )

XeXu ha dit...

Vaja, i ara ens hem de creure que l'accident que va patir el quadre era totalment fortuït, oi? Molt espavilat el fill del mestre, ja s'ho ha fet venir bé, ja! Bona història!

artur ha dit...

Al menys, això és el que li va explicar al mestre !
Ara veurem, què se'n pesca, quan el torni a acabar !! heheheh

M. Roser ha dit...

Ho sigui que l'ensopegada està feta amb premeditació... Tot un pillastre. Però el pare mestre, per ser un bon pintor, no és pas gaire observador...La cara de la noia bé deu mostrar els seus sentiments!!!

artur ha dit...

Segur que si, Roser....però no crec que li digui al mestre, qui és el destinatari !!

El que em passa pel cap ha dit...

Caram, quina oportunitat!
Vols dir que no ho ha fet expressament?
Molt bon relat, Artur!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Carai, tan fàcil que hauria estat convidar-la al cinema! tot va bé si acaba bé. Bona història

deomises ha dit...

Aquesta cortina ja es veia que tindria més joc del que ens pensàvem totsi totes...



d.

Anna Tomàs ha dit...

Aquest jovent tant espavilat!!

molt ben pensat!!

Sícoris ha dit...

Una manera molt rebuscada de lligar, que fixa't si l'hi ha donat resultat. Ara que, si el pare se n'arriba a assabentar...

Sílvia ha dit...

Segur que el fill del mestre desitjaria que l'obra no s'acabés mai. M'ha agradat molt molt molt!!!

artur ha dit...

.....no sé !! heheheh
Gràcies !

artur ha dit...

però com encara no hi havien cinemes !!..... se'n tenia que pensar alguna !!
Gràcies Loreto !

artur ha dit...

.....aquest cortina, és cert ! dona molt de joc !!

artur ha dit...

Jo també ho crec !!
Gràcies Anna !

artur ha dit...

....però si se'n surten.....això que hi guanyen, oi ?
Gràcies Sicoris !!

artur ha dit...

Crec que també tens raó !!.....què feran quan acabi aquest ??.....suspens !! heheheh
Bon diumenge, Silvia !!
........tinc ganes de llegir-te de nou, eh !! Una abraçada !!

Sílvia ha dit...

M'has inspirat, i mira que feia dies que no escrivia ni una paraula ;)

Rosa Viñas ha dit...

M' agrada molt Artur, aquesta capacitat de transmetre que tens m' encanta.

Bona setmana

artur ha dit...

Vaja ! me'n alegro..... una delícia llegir-te altre cop ; )

Helena Bonals ha dit...

És una manera molt lírica d'enamorar-se!

Elfreelang ha dit...

Bonica historia pictòrca amorosa!

totvedudol ha dit...

que vaig alerta aquesta Susanna amb aquest aprenent que això de les relliscades pot dur conseqüències...

totvedudol ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Rafel ha dit...

Em fa l'efecte que aquest cavallet no resistirà dempeus fins al final de l'obra. ;)

montse ha dit...

M'agrada aquest relat, un somriure lliga més que mil paraules.

artur ha dit...

Gràcies pel teu compliment, Rosa !
Bona setmana , també !!

artur ha dit...

i arriscada , Helena !! ; )

artur ha dit...

Gràcies Elfree !

artur ha dit...

també, també ... !! heheheh
Gràcies pel comentari !

artur ha dit...

.....i té tots els números, per patir un nou accident !! ; ))

artur ha dit...

Moltes gràcies, Montse !!

cantireta ha dit...

M'agraden els sapastres a propòsit ;) Ais, els somriures.... que s'encomanen!

M'agrada!

Luz de luna ha dit...

El amor tiene sus recursos!! Me gusta tu relato, saludos Artur!!