18 d’agost de 2013

El barret groc. Aportació a "Substituint relats conjunts" de la Carme.


Substituint a Relats Conjunts, de la Carme.

La Rosa era una joveneta que ja feia uns anys, havia deixat enrere la adolescència , tímida ella , però tot un nervi ! .... i que es desfeia en plors, davant una escena romàntica al cinema... no havia aconseguit seduir al noi del seus somnis , encara.... havia tingut alguna  experiència , però sense el resultat desitjat.
   Així que un dia, millor dit, una nit , feia cinc mesos enrere ,estava davant l'ordinador una mica avorrida i en es va fixar en un anunci d'una web de contactes "UN+UN...què serà!" i per curiositat hi va donar una mirada. Semblava un lloc bastant normalet, va pensar....i en un acte reflex, si va apuntar. Va ser així, que va contactar amb el "Gatet" , aparentment un jove de similar edat i de similar valentia a la de la Rosa , que en aquell lloc , es feia dir "Cirereta"...o sigui que, tímid com ella.... però amb un perfil que li havia agradat força es van conèixer "virtualment" . Semblava que la cosa funcionava i trobaven coses en comú que els hi feien gràcia i d'altres completament contràries , que els sorprenien als dos, però pintava bé, pensaven !   
   Els dies es van anar succeint i cada nit , tots dos esperaven el moment, en que veient que l'altre estava connectat i així , poder parlar , bé, escriure's  de nou i poder explicar-se mútuament , els seus pensaments..... Fins que un dia, va passar !....era d'esperar..... ell li va dir que si finalment és podrien veure i conèixer en persona.... eren del mateix poble, així que podria ser més fàcil la trobada..... i com no s' havien enviat mai cap fotografia, perquè la por a ser rebutjats els havia guanyat , de moment.... en Joan , el "Gatet" pensava que seria bo fer aquest pas..... La Rosa, enganxada per sorpresa i amb els nervis disparats, va escriure "SIIII!!" ........ oh ! al mateix instant no s'ho podia creure....la sorpresa li va omplir les galtes de la cara, amb un rosat càlid com no recordava.....  i ara què ??  es va dir a si mateixa !.....pensa Rosa, pensa ...!!!...... mentrestant en Joan, afalagat per la afirmació de la "Cirereta" i encara una mica incrèdul ....va afegir,  "a on podem quedar i quan ?"...... la timidesa de la Rosa la feia pujar per les parets, de nerviosa que es va posar .... si no sabia ni com era "realment".... i si l'havia enredat amb el perfil ?...totes les pors la van agafar per sorpresa amb aquell "Si" escrit inconscientment...... de cop, es va fixar en un follets de propaganda de la botiga a on treballava i va veure la solució ..... "Si, aixó em servirà !!" va pensar.....  va agafar el teclat del ordinador de nou, i va escriure-li .... " Dissabte, a les 10 hores a la Plaça de las Cols "......... "Perfecte ! Allà hi serè !" va contestar el "Gatet"..... i ràpidament, la "Cirereta" va afegir..... " ah !  i posat un barret de color groc ! ....així et podré reconèixer ! Jo també em portaré un ! " ....... "Què estrany ! va pensar el "Gatet"  però pensant-ho bé , tenia la seva lògica....... I així va quedar preparada la cita  cega......  
   En Joan, alias  el "Gatet" es va preparar bé la roba i sobretot el barret !.... per la trobada, no volia decebre a la seva estimada !...... i amb molts nervis i una miqueta de decisió va sortir de casa cap al lloc indicat, va travessar el carrer Major, cap a la Rambla, va girar a la esquerra, cap el carrer Sant Gregori i una mica més endavant, ja es veia la Plaça de les Cols....uns passos més i ....... de cop, OH !!!.......... una cinquantena de persones, TOTS ells i elles amb barret groc al cap , ocupaven una part de la plaça, sota una gran pancarta que la travessava ...."Gran concurs de fotografia insòlita 2013"..... "I ara què ???" va pensar en Joan.... m'ha pres el pel , aquesta mossa ? o és una casualitat ??.....no sabia què fer , el desconcertat noi......... 
   Des de dins el grup de persones , la Rosa....amb barret i càmera en mà, l'observava.... va endevinar que es tractava del "Gatet" sense dubtar-ho....no duia cap càmera a la mà, però si duia el barret groc ! hehehhe....la seva estratègia no li havia fallat !!....ara tenia uns minuts de marge per observar-lo sense que ell ho sabés !..... 
   En Joan, finalment va pensar que ja posats, podria anar preguntant a la gent....però quina vergonya !!..... Ara que, tenia una cosa a favor, la mitat del grup eren noies ! així que mitja feina feta !!....... Vermell com un pebrot, en Joan, va anar voltant per la plaça , mentre el grup anava prenent fotografies... i va començar a preguntar ..... "perdona !  que ets la Cirereta?" ....les noies, divertides amb la pregunta, es feien un tip de riure ....pensant que era un afegit al concurs...... i la Rosa, mig amagant-se no podia dissimular el seu somriure davant la situació..... havia anat observant el noi i ja havia advertit que li agradava d'alló més...era realment com l'havia imaginat....!    A la fi, és va decidir i perdent la por va anar cap en Joan...i li va preguntar : " I la teva càmera de fotos?" Així no podràs guanyar !".... en Joan, desconcertat un cop més, li va contestar amb timidesa....   que no participava al concurs, que el,l el que volia, era trobar a la seva noia, la "Cirereta" !....... que no entenia res ! 
   La Rosa ja no va poder més.... i li va dir " doncs mira ! ....sense participar-hi has guanyat el gran premi !! Jo sóc la Cirereta !!"  .......... i entre rialles i nervis, es van abraçar finalment al bell mig de la plaça !!
   El "UN+UN...què serà!" es feia realitat ........

Blue instant.

20 comentaris:

Carme ha dit...

Gràcies per participar, Artur!!!

M'ha fet molta gràcia el teu relat i com que m'encanten els finals feliços, doncs m'ha agradat doblement.

:) M'has deixat amb un somriure... gràcies.

Sílvia ha dit...

Ooooh, ho veus?! sort que hi ha històries que acaben bé! M'has fet somriure amb la part còmica de la plaça de les Cols. Quin mal tràngol que ha passat, pobre gatet perdut. I m'ha encantat aquest final: "sense participar-hi, has guanyat el gran premi! Jo sóc la Cirereta". Un somni fet realitat, com en saps, Artur :)

Loreto Giralt Turón ha dit...

Ohhh, que tendre :) Me n'alegro que els hagi sortit bé, perquè amb internet no se sap mai...

artur ha dit...

Gràcies a tu, Carme !.... així ens fas pensar fins i tot a l'estiu ! hehehe Un plaer participar amb vosaltres !!

artur ha dit...

Ei, Sílvia ! ..que som a l'estiu, temps d'alegria i somriures i rialles.... i que els amors acabin bé !!!
Content que t'hagi agradat i hagis somrigut una miqueta !!
Una abraçada, Sílvia !!

artur ha dit...

Ha fet bé, la Rosa, amb la seva estratègia !eh ; ))
Bon diumenge !!

Sílvia ha dit...

Li comentaré al meu protagonista que s'apunti a l'UN+UN, no tot està perdut ;)

M. Roser ha dit...

A la Rosa, el concurs de fotografia, li va anar d'allò més bé...Tímida, tímida, tampoc, ja que era capaç d'inventar-se una broma-trampa, per poder observar la seva cita a pleret...I el pobre Joan que no entenia res de res, només buscava una cirereta...i van ser feliços i van menjar anissos!!!
Petons de color groc.

joan gasull ha dit...

De tant en tant va bé de llegir històries amb final feliç. Bona participació.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt la teva història, i com l'has escrita!

artur ha dit...

Li desitjo molt bona sort !! ; ))

artur ha dit...

....diguem que va ser molt "espavilada" la Rosa !!
Tot un novel·la rosa !!
Bona setmana, Roser !!

artur ha dit...

I tant que si, Joan ! ....que les històries felices van una mica escasses ; )

artur ha dit...

I a mi m'agrada que t'hagi agradat !! ; )
Bona setmana .... i no sé, si potser diumenge era el teu sant ? si era així, Felicitats !!!

Helena Bonals ha dit...

Sí que ho era, el meu sant! Moltes gràcies!

sa lluna ha dit...

Felicitats Helena!! :)

sa lluna ha dit...

Bona idea va tenir la noia per saber qui era sense ser vista, molt bona ;)

Com sóc molt romanticota, m'ha encantat aquest final!!
Una aferradeta. :)

artur ha dit...

Ja ho pots ben dir !....poder veure sense ser vist, una bona precaució, hehehe
Gràcies per la visita i bona setmana, sa lluna !!

Rafel ha dit...

La cirereta va posar-li suspens ala trama.

artur ha dit...

S'ho va saber fer venir molt bé ! Si !!
Gràcies, Rafel !