11 d’agost de 2013

Hi havia un jardí ...


Dibuix digital. ArtuR.


 Hi havia un jardí molt net, era la terra;
que brillava, sencer, com un fruit protegit.
No era cap paradís, ni tampoc cap misèria,
ni res que s ́hagués vist enlloc més, sinó aquí.
Hi havia un jardí, era un bosc, una casa,
amb un llit tot de molsa per fer-hi l’amor ;
i un torrent molt suau ben sovint hi passava
i, seguint el seu curs, ho refrescava tot.
Hi havia un jardí tan gran com una vall,
ple de bons aliments en cada estació;
i, entre l’herba calenta, entre l’herba glaçada,
s’hi descobrien fl
ors que no tenien nom.
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
on els nens i les nenes jugaven al sol,
com ho havien ja fet igualment temps enrere
pares, avis, besavis, i més generacions.
On és aquell jardí on tots voldríem néixer,
on podríem estar-nos tranquil·lament nus ?
On és aquella casa de portes obertes,
que jo busco i rebusco i no puc trobar enlloc ?
Georges Moustaki

10 comentaris:

  1. Boniques paraules Tot i que no entenc ni un borrall de francès, en veu de Moustaki també sonen fantàsticament bé. Malauradament, l'he descobert quan ja no hi és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El bo de tot plegat és descobrir noves coses que ens entusiasmin , malgrat que els seus autors hagin desaparegut físicament, la seves obres hi resten !

      Elimina
  2. M'encanta, Artur! Gràcies per aquesta passejada pel jardí de la seva poesia. Veig que el jardí tu ja el tens dibuixat, hi encaixa molt bé amb el poema.

    Bon diumenge :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria un delícia trobar aquest jardí !!.... peró mentrestant i per no perdre il·lusió , tenim aquesta cançó, que ens deixà aquest gran artista !
      Bon diumenge, Sílvia !!

      Elimina
  3. Per això la Torà comença parlant del Jardí de l'Edem, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs mira, aquest detall no el sabia ! ...sempre s'apren alguna cosa llegint, oi ?
      Bona setmana, Josep !!

      Elimina
  4. Una lletra preciosa, jo vull un jardí com aquest...Les cançons d' en Moustaki, sempre ens donen missatges...
    El dibuix m'ha fet pensar amb el Petit Príncep, el planeta amb el nen, només que la rosa s'ha convertit en l'arbre dels llibres i les llaminadures...
    Bon estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser ! La traducció de la lletra és de la Marina Rosell, bona amiga d'en Moustaki, i és molt bonica, com un somni !
      Amb el dibuix, ara que ho dius, una mica de record, si que hi té, no ho pretenia, però ja se sap....en aquest mon ja està casi tot inventat i tot s'assembla a alguna altra, oi !!
      Bona setmana i bon estiu ; )

      Elimina

Gràcies pel teu comentari !!