1 de febrer de 2014

Emboirat !!




En mig de la espesa boira, en Joan , caminava amb pasos curts i atemorits ....i a l'hora , encuriosit. Feia un parell de dies , que ja tenia la mosca al nas, amb aquest succés misteriós i que només passava en aquells carrerons estrets, humits i ara, tant emboirats , del casc antic de la ciutat. Ja havien tocat les nou del vespre en el campanar de l'església.... en Joan, caminava sol....A casa seva, ja li deien que només eren fantasies seves...que segur, que amb la costum que tenia d' anar a fer uns vinets, al celler de la Glòria, quant sortia al carrer, ja "content" amb aquella escalforeta del vi a la panxa i al cap, no era estrany que veiés coses estranyes i  se'n en reien d'alló més ! ..... En arribar al carrer del Pecat , no si veia dos pams davant del nas.... i el silenci del carrer, en aquell instant es va trencar de sobte...dues veus de fons el van posar en alerta i es va amagar en un portal....al cap d'un instant va poder escoltar " Vinga va, que ja son les nou tocades i encara no em sopat, enllestim aviat que tinc ja la caldera a punt per..... " i la veu es va anar apagant a poc a poc, però va sentir unes corredisses pel carrer.... i de cop, per davant seu , va apareixer entre la boira, una cara de dimoni entremaliat , amb unes dents enormes.... del espant, en Joan va caure al terra del portal i ja no va veure res més....després el silenci, va tornar a ser l'amo i senyor del carrer..... En Joan, va deixar passar uns minuts i es va refer, es va aixecar de terra i va sortir corrents cap a casa seva.  Va travessar el carrer del Pecat, de dalt a baix, va girar a la dreta, enfilant el carrer dels Petons i a punt d'arribar al Pont del Desig , a tocar de la Plaça  dels Boters.... aixi que girà la cantonada, patapam !! va ensopegar amb algú, que de sobte no va poder veure....però  de seguida va escoltar " perdó ! perdó ! " .... i una altra veu , també va dir " sempre estàs badant, no et puc deixar sol !!".... i llavors, en Joan, des de  terra , va veure a dos dimonis , un d'ells amb dues cares, una al cap i un altra a la panxa i a un altre, amb una gran forca a les mans..... Cames ajudeu-me !! Va sortir corrents en Joan i no va parar fins que va ser a casa.   
En arribar a casa, la Georgina, la seva dona, se'l va mirar amb mala cara.... tot despenjat com anava, mig descamisat i brutes la cara i les mans...li va etzibar " Avui si que t'has lluit, noi !! , la Glòria estarà contenta amb el vi que t'has begut !".... i en Joan, dient que no, que no...que no hi havia ni anat, al celler, i va explicar la seva peripècia nocturna.  A la fi, en Joan va poder convèncer a la Georgina....els fets es repetien per tercer dia ... i això s'havia de resoldre !
A l'endemà, la Georgina , acompanyada d'en Joan, va aconseguir que uns quants veïns del carrer i amb el mateix mossèn Julià , més dos escolanets amb aigua beneïda i un Sant Crist , que només treien per setmana santa....van sortir en comitiva cap al carrer del Pecat,a la busca i captura d'aquells éssers diabòlics....  tothom mirava per tots els racons del carrer i el mossèn recitava les seves pregàries.... Aquella tarda, ves per on , la boira no hi va aparèixer...era un bon senyal ! ....van seguir per tot el carrer, desprès cap el carrer dels Petons i cap al Pont del Desig, tot seguint l'itinerari que en Joan els hi havia marcat.... i va ser llavors, que en arribar a la plaça dels Boters, que en Joan va cridar... " Mireu, son allì !!!" tot espantat.... mentre que la resta de la comitiva se'l van mirar amb mala cara i li van dir " Es que no saps llegir ?? No veus el cartell de la façana ??" I en mig de tot aquest desgavell, es va obrir la porta de la casa que tenien davant ....i el Leandre, amb un bon plat de embotits a la mà .... mirant a tota la comitiva  amb estupefacció , els hi va dir " Caram ! No pensava que tindria a tanta gent, esperant per la inauguració de la exposició dels meus quadres de dimonis !!! hehehe.... Millor !!! Ja podeu passar !!! Hi esteu tots convidats i gaudiu també , d'aquests embotits i del vi que tinc a dins , una verdadera perdició pels sentits !!!"  hehehehe........

Aquest relat està inspirat en l'obra de Leandre Teulats , amic i artista de Vic.



14 comentaris:

Sílvia ha dit...

Oooh, genial!!! Tens una imaginació brutal. Després d'uns vinets o en un dia emboirat trobar-se amb aquests dimonis ha de ser terrorífic! haha Pobre Joan, m'ha fet molt riure tal com ho expliques. Sort que ara es referà de l'ensurt i podrà gaudir de l'expo i dels dimonis acompanyat de l'artista i uns bons embotits.

Molt bon cap de setmana, Artur :))

artur ha dit...

hehehe espero que si !! i que la comitiva que l'acompanyava , també s'ho passin molt bé, ara que ja ha passat l'ensurt !!!
Molt bon diumenge, Sílvia !!
Per cert !....per la plaça dels Carros, a vegades ...també se'n veuen de dimoniets .....i dracs i mulasses i gegants hehehehe

Bruixeta ha dit...

Imaginació es poc, ets un geni! Quin fart de riure m’he fet al final imaginant-me la cara del pobre Joan. La boira i el vi no son gaire bons amics de travessa. ( no m’agrada gens la boira...)

Helena Bonals ha dit...

Jo també ho trobo molt bo! Quanta intriga!

artur ha dit...

No tant, Bruixeta !!.... un relat divertit, només....hehehe
La boira dona molt de joc a les confusions i als misteris, veritat ! ; )
Bon diumenge !!

artur ha dit...

Intriga i misteri ....hehehe..... moltes gràcies, Helena !!
Bon diumenge !!

M. Roser ha dit...

Caram, Artur, m'has tingut ben intrigada, fins arribar a aquest final tan original i divertit!
Mentre llegia pensava en què redimonis ( mai millor dit )s'havia pres en Joan...És clar que amb el nom del carrer, no és estrany que veies diables que feien bullir l'olla ( a les calderes d'en Pere Botero) i enmig de la boira...
Per cert, que els noms dels carrers de l'itinerari fins a casa seva, no tenen "desperdici"!

Suposo que el Leandre , aquell vespre, devia fer un bon calaix...

Petonets i bona setmana.

sa lluna ha dit...

Posa un dimoni en la teva vida i et faràs ric!! jejje
Molt bo, intriga i misteri fins a la fi. Els carrers una passada!!

Bon dilluns ... aferradetes!! :)

artur ha dit...

Ja m'agrada, Roser !! hehehe aquesta era la intenció, intrigar una mica al lector fins al final....i els noms dels carrers , tenien que ambientar una mica el lloc misteriós i crec que ho fan bastant bé ; )
Jo penso que si, que el Leandre deuria estar content amb les vendes, els seus quadres be s'ho valen , son fantàstics i reals !!
Una abrasada, Roser !

artur ha dit...

I tant, Sa Lluna ! ... si més no, et farà riure una estona !! Jo em buscaré, però , una dimonieta , heheh....que també fan de les seves !!
Una abrasada , lluneta !!

Rosa Viñas ha dit...

Jajaja, Artur, eren el quadres. Molt bo, la veritat el final m´agrada per que no m´ho esperava. Pobre, quin susto que tenia. Un relat molt intrigant.

Una abrasada molt gran

Blanka ha dit...

Menuda intriga desde el principio Artur... daba un poco de miedo el paso por las calles ;)
Un abrazo muy fuerte. Besos

artur ha dit...

Feien el trasllat dels quadres, heheh....però amb la boira, ja se sap !!
Igualment, Rosa !!

artur ha dit...

i hasta el final !! jejeje
Buen fin de semana, Blanka !!