8 de juny de 2014

El bar de'n Jan.

Foto de internet tractada amb PhotoScape.


..... quan en Jan es va quedar sense feina, anys enrere... i veiem el panorama que hi havia , es va decidir a obrir un bar. En va trobar un que es traspassava a tocar del passeig marítim, davant la platja, tota una ocasió ! L'amo anterior es jubilava i li va fer un bon preu... no s'ho va pensar dos cops, a més el local estava amb molt bones condicions i era un raconet molt acollidor.  Aixi que hi va començar a treballar ....i com era home fàcil de paraula , va fer-se una bona "parròquia" en un tres i no res.... a mes dels clients que ja hi eren d'abans, que també hi va ajudar.
   A en Jan , la feina li agradava molt, treballar per ell i a mes xerrant pels descosits amb uns i altres, que més podia demanar ? Amb el temps , les amistats es van anar multiplicant .... La Joana, que li feia confidències sobre els seus tèrbols amors..... però que sempre sortia del bar, amb un somriure i un "potser si !" .... o en Carles , que sempre estava de broma i que sempre intentava escapolir-se de pagar alguna copeta.... i que en Jan, a vegades fent-se el distret, li permetia . També hi havia l'Olga, estudiant de belles arts , que sempre li demanava un capuccino amb un croissant , mentre agafava el seu bloc de dibuix i feia esbossos d'en Jan, mentre treballava darrera la barra. A vegades, també hi anava el Pere, el germà d'en Carles, i que estava enamorat de l'Olga, la estudiant.... però com era tant tímid , no s'atrevia mai a dir-li més que "Hola! Com estàs ?" i corrent anava a seure's a un tamboret de la barra, des d'on podia admirar-la , una mica dissimuladament, mentre en Jan, no feia mes que fer-li gestos amb el cap indicant-li la taula de la noia, perquè si acostés..... quantes aventures, històries secretes i desitjos havia anat descobrint dels seus clients, ara ja amics ! en aquells pocs anys de feina..... aiss! que bé es sentia en pensar-ho..... però de un temps ençà , en Jan es troba més trist, ja no li agrada tant el bar..... darrerament han canviat les coses, els clients i amics hi van encara, no es per això que se'n queixa pas.... la caixa és bona i els números surten.... però ja no xerra tant com abans, el bar està molt més silenciós .... des que va fer cas a l'Eugenia de fer instal·lar el wi-fi lliure al local, que la cosa ha canviat notablement. el bar està ple, si, però ningú conversa amb ningú a penes ...tots estant capficats en els seus aparells electrònics aliens a tot el que passa a seu voltant.....i ja casi ningú li dona conversa a en Jan, mentre serveix les taules..... Ara el Carles ja no riu amb en Jan, si no que riu sol, llegint els missatges que li envien al whatsapp .... i el seu germà, en Pere , s'ha apuntat a una web de contactes , diu que així li serà més fàcil conèixer a algú ...... encara no s'ha adonat que la seva "Flor de Lys" de la web es en realitat la Joana , que continua amb les seves tèrboles històries d'amors....ara també, per internet......   En Jan, està capficat, que pot fer per tornar al bar, aquell caliu que hi havia no fa tant, quan tothom xerrava tant animadament i les relacions podien tenir l'oportunitat de produir-se en viu i en directe , allà mateix ??.......  
     L'Olga , entre dibuix i dibuix, finalment s'atreveix a preguntar-li al Jan , que què el preocupa tant.... a lo que ell li contesta , explicant-li el seus neguits..... La noia, se'l mira ....pensa una mica i li pica l'ullet .  "Ja sé el que has de fer, si vols tornar a tenir el que desitges! .... "  hi agafant el seu bloc, ràpidament es posa a dibuixar i al cap d'uns minuts , arrencant la fulla del bloc , li entrega el dibuix a en Jan ..... "Au , penja aquest dibuix a la porta del bar i la resta ja la faràs tu ! "  .  En Jan, estupefacte davant el dibuix de la noia, se'l mira, es mira l'Olga ... i  escapant-se-li el somriure per sota el nas, corre cap a la barra , agafa un rotlle de celo i amb el dibuix a l'altre mà, se'n va corren a la porta del local per penjar-lo , un cop fet, se'l mira satisfet i pensa que ojalà l'Olga l'hagi encertat !! 

                       Blue instant.                       
 

14 comentaris:

joan gasull ha dit...

Potser al principi perdi clientela, però crec que a la llarga els clients que tingui seran autèntics fidels de l'ús de la paraula.

artur ha dit...

Jo també ho penso, Joan !
Bona setmana !

Helena Bonals ha dit...

Bona reflexió la que es desprèn de la teva història. Avui en dia el facebook substitueix les relacions d'abans. La gent ni es truca, tot és virtual, massa. Però és difícil tornar enrere, potser el Jan ho aconseguirà!

artur ha dit...

Las tecnologies , cada dia ens atrapen mes i mes .... i ens fan una mica esclaus d'elles. També ens hauriem de revoltar d'aquesta dependència que a poc a poc ens guanya ....
Bon dilluns, Helena !

Sílvia ha dit...

Oh, molt bona pensada, el bar d'en Jan guardarà un encant diferent. Segur que a la llarga, fins i tot, els turistes el visitaran com una curiositat que sortirà a la guia: "un bar tradicional, en què la gent conversen entre ells i somriuen". És una història molt bona, l'haurien de llegir tots els establiments obligatòriament ;) Bona setmana, artista!

artur ha dit...

Millor que no es converteixi en curiositat, si no que les tertulies siguin mes nombroses i amb directe ! hehehe
que també ho agrairem !!
Una abrasada, Sílvia i bona setmana ; )

M. Roser ha dit...

M'ha fet gràcia que la gent li fes confidències...Ja diuen que si tens problemes, parlis amb el psicòleg o amb cambrer del bar...
No m'estranya que s'avorrís després, però això li passa per voler-se modernitzar; sort de l'idea de l'Olga...Segur que la gent li tornarà a explicar els seus problemes i ell es tornarà a sentir a gust amb la feina. No hi ha res millor que les persones parlin entre elles , sense maquinetes pel mig!
Bon vespre, Artur.

artur ha dit...

Segur que amb el cambrer del bar, et surt més económic, Roser ! hehehe
Està be modernitzar-se ....però amb mida, com tot !
Bona vespre, Roser !!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Una mica radical :-) jo prefereixo poder escollir entre wifi o tertúlia. Com a relat està molt bé!

artur ha dit...

Clar que si ! El millor es poder triar ....i que et deixin, sobretot ! però una miqueta de raó, si que te en Jan ! .... veu a tothom tant capficat en els aparells, que troba a faltar una bona tertúlia ; ))
Gràcies, Loreto !!

Bruixeta ha dit...

i tant que l'ha encertat l'Olga!!!! No hi ha res més trist que veure una parella a la terrassa d'un bar sense mirar-se ni parlar-se, només pendents d'aquestes andròmines que ens tenen esclavitzats.

artur ha dit...

La tecnologia, que tant vol unir....a vegades fa el efecte contrari i ens separa ! ; )

Elfreelang ha dit...

molt bo el relat......menys wifi i més conversa!

.Josep Aguilera ha dit...

És una veritable addició a les noves tecnologies.La generació de robots home/a.Sigui com sigui,les noves tecnologies estan transformant les relacions humanes.
Desitjo que en Jan s'hen soti i torn-hi a tenir lo que més desitja gent que parl-hi de les seves històries i sentir el rerefons de les notices del dia.
Dissabte de festa major.