12 de juliol del 2010

Fidelitat.




¿Quines paraules no podria dir, 
dona de glaç, més plenes que no el 
constant silenci on em plau sofrir 
 calladament fidel? 


Joiós sofrir, felicitat amarga, 
vós sou el sol i els núvols del meu cel. 
¿Quina agonia em podria ser llarga, 
 eternament fidel? 


Us he d'amar, baldament no floreixi 
al meu jardí la flor del vostre anhel. 
Cap esperança el meu amor nodreixi 
 inútilment fidel. 
* * *
Màrius Torres.
(Fotografía : Internet )

2 comentaris:

  1. He trobat el teu blog com per casualitat, i m'ha encantat... et segueixo!

    Els instants blaus són especials...

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)