24 de febrer del 2012

Tancant l'apartament de la platja.



 Ja està net i endreçat.
 Els armaris tancats, com les finestres.
 No ens hem descuidat res damunt dels mobles.
 El dormitori amb el llit fet.
 La tauleta de nit amb el retrat
 de la noia amb els ulls il.luminats
 per un somriure.
 Tot l'hivern sola i escoltant el mar.

 Poema de Joan Margarit, del llibre "No era lluny ni difícil" 2010.
*
a

4 comentaris:

  1. Willy.26 de febrer del 2012, a les 11:17:00 CET

    Soft colors and very sentimental uplined portrait!!
    Saludos,WILLY

    ResponElimina
  2. El que em passa pel cap27 de febrer del 2012, a les 1:40:00 CET

    Margarit és també un poeta per treure's el barret.
    I el dibuix tan delicat i adient el complement perfecte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur27 de febrer del 2012, a les 13:20:00 CET

      Gràcies ! ...aquest llibre de Margarit, fa poc que le llegit i m'agradat ....un altre poeta en que crec que també coincidim es Màrius Torres,que també estic llegint...
      Bona setmana !

      Elimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)