Oblits...

Paissatge. Ceres. ArtuR

        "La veritat és que, si bé hi ha molts detalls que recordo amb una claredat cinematogràfica, el fil de tot el procés se'm desdibuixa en molts punts. Sembla mentida que sigui possible oblidar coses tant importants, però el pas dels anys és un enemic implacable, i n'han passat vint-i-sis des d'aquella primera classe de piano.
        Molt sovint penso en Hartley, en la impressió que em va deixar la lectura de The Go Between , que el meu pare tant m'havia recomanat, i em ve al cap la gran frase que obre la novel·la : "The past is a strange country ".Sempre m'ha obsessionat aquesta idea, i encara més des que vaig començar a captar-ne tota la dimensió. Fa sentir impotent no ser capaç de recordar amb certesa el propi passat, no poder estar absolutament segur que allò que ens sembla que recordem haver viscut fos exactament així, tal com avui ho evoquem. La nostra memòria és pura il·lusió , i el passat és un país on hi som estrangers. Quin vertigen, perquè de fet el present se'ns escapa, ens fuig d'entre els dits com la sorra fina d'una platja, i el passat és l'única cosa que ens pensem que tenim.
Vivim de lloguer dins la nostra pròpia casa ".

Fragment del llibre "Llocs que no surten als mapes"

de Berta Noy.