16 de juny del 2013

La carta. Aportació a Relats Conjunts.

*GE Building. Lunch atop a Skyscraper, 1932* Per al blog Relats conjunts
       Katie, amor meu ! 
                                           Espero que tant tu, com la nostra filleta, esteu molt bé. Jo, ja estic instal·lat a la ciutat, no t'he pogut  escriure abans, com et vaig dir per telèfon , perquè he tingut que buscar un lloc a on poder dormir, que fos decent i polit ...hi ha cada lloc , que no em vegis ! .... i a més he hagut de arreglar els papers de la feina. Ací , a la feina, he trobat una bona colla de gent, la majoria com jo, que hem hagut d'emigrar del poble, per poder tirar endavant i eixugar els deutes... he conegut cada història !! ...ja te las aniré explicant amb el temps.... El Charlie és amb qui hi he fet més confiança fins ara, comparteixo un pis petit amb ell ,de moment, mentre no surti alguna cosa millor....m'ajuda molt i jo també a ell en el que puc.  Crec que al final t'hauré de donar la raó, Katie. ... aquesta feina no està tant malament com em pensava , si que, tot el dia som a l'aire lliure....faci fred o calor....però amb el temps t'hi acostumes.  Només deixem de treballar si el dia resulta molt ventós o plujós....!!  no deuen voler que ens constipem, penso jo !! hehehe........però es clar, aquests dies no ens els paguen !!....esperem que no ni hagin gaires així..... i per dinar, tampoc deixem el nostre lloc a l'obra, no tenim gaire temps ..... així que, prenem una carmanyola amb el menjar i dinem allà mateix, fent-la petar una mica amb els companys.... és molt divertit !
El cap de l'obra, ens ha dit que hi tenen feina per uns quants anys, que l'obra és molt gran i encara ha de créixer molt més !!.... i que si no tenim cap problema podem estar fins que s'acabi ... jo he fet una mica de comptes i penso que si m'estic aci fins al final, amb el que paguen , podem liquidar els deutes i començar de nou , obrint aquella botigueta que tenies pensada, al poble !!... que et sembla ?? 
Mira !, aprofitant que l'altre dia va venir un fotògraf d'un diari de la ciutat, a fer un reportatge de las obres  i ens va fer una foto a la nostra colla, mentre dinàvem ....i que el dia següent va tornar , per regalar-nos una còpia a cadascun de nosaltres, te la envio junt amb aquesta carta, així em pots veure a mi i als companys, a veure que et semblen. Jo soc el primer de la teva dreta, segur que m'has reconegut de seguida !  ....si ! ja sé que et preguntaràs, que on tenia la meva carmanyola, si estàvem dinant....! ...però es que em vaig distreure amb el fotògraf i em va caure de les mans....tot el dinar per terra, ai !! ....però no va passar res , al vespre vaig sopar dues vegades !! hehehe..... Mira, és aquesta ! 
Bé, ara ja t'haig de deixar d'escriure per avui, que ja es tard i demà toca matinar de nou !
.................
Cada nit, abans de adormir-me , em miro un cop i un altre, la teva fotografia i la de la nena... i no saps com m'agradaria poder abraçar-vos a les dues un cop més, com feiem a casa, cada nit abans d'anar a dormir !.... i sospiro perquè ja ha passat un dia més, un dia més sense entrebancs i més a prop de la nostra retrobada ....  Molt petons, Katie !!!!
                                                                                                         El teu Jimmie.   Estiu 1932.

...................................................................................................................................................................

Blue instant. 


39 comentaris:

  1. Tot un detall retallat la foto, per no fer patir la Katie!!!

    Molt bon relat, Artur, molt tendre, també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por de fer patir i a la vegada , amagar el propi !
      Gràcies , Carme !

      Elimina
  2. La carta podria ser perfectament real, molt ben ambientada, però el detall d'enviar-li només una petita part de la fotografia és genial. Segur que ho va fer per protegir-les, perquè no patissin, perquè la foto de veritat fa esfereir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un petit recurs, per tranquil·litzar a la família, molt encertat !

      Elimina
  3. Uns quants anys si no esclata la bombolla, clar.

    ResponElimina
  4. Realment és un relat que explica més coses que no escrius. Molt bo el detall de la foto, sí, ja sé que tots t'ho direm, però és que està molt ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son aquelles cartes que diuen més de lo que hi ha escrit.... Gràcies !

      Elimina
  5. Qui escriu la carta estima moltíssim, és un gest preciós d'enviar el retall de la fotografia. Els mostra la cara bonica de la realitat que està vivint, perquè la seva dona i la filla dormin tranquil·les i no pateixin. M'ha fet pensar en "La vida es bella". Un gran relat, felicitats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona similitud , Sílvia ! ...fer la vida més dolça del que en realitat és... un repte molt gran !
      Moltes gràcies ; )

      Elimina
  6. Doncs sí penso que tots ho direm que es un bon detall retallar la foto...És que a la pobra dona si la veiés tal com és, li agafaria un cobriment de cor... Per una vegada les retallades són positives!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert, Roser ! ...aquesta retallada no li decebrà a ningú !
      Gràcies !!

      Elimina
  7. Una carta plena de sensibilitat.
    Ara bé, el que passava per sota encara deu tenir el dinar per barret. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ....ja ho diuen ... no passis mai per sota d'unes obres !! jejeje.....
      Moltes gràcies, Rafel !

      Elimina
  8. Si és que això de retallar fotografies és més vell que l'anar a peu! Hehehehe! M'ha agradat molt Artur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ....tot ja està inventat ! que es diu....
      Gràcies, Alba ; )

      Elimina
  9. Retallar la realitat per no fer-ho am la il·lusió. Se les estima...

    Maco, txiquet :0)

    ResponElimina
  10. històries que es repeteixen, encara que ara només son per sobreviure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada època té les seves coses....però patir, sempre els mateixos !

      Elimina
  11. Ulls que no veuen...cor que no sent.
    I si la Katy veu la foto sencera segur que se li acaba la tranquil·litat.
    Un relat original i molt tendre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la Katie, veu la foto sencera, no dubto que va fins allà i el fa baixar d'una revolada !!
      Moltes gràcies !

      Elimina
  12. Respostes
    1. Amor demana i ofereix protecció, sense mesura.
      Gràcies, Helena !!

      Elimina
  13. Que considerat, aquest home. Per tal de no fer patir la família, s'ha muntat un photoshop rudimentari (o potser en va ser l'inventor?...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. .....igual va canviar de feina, va inventar el photoshop i es guanyava la vida molt més tranquil·lament....la vida dona moltes voltes ! hehehe

      Elimina
  14. M'has deixat de pedra! La foto retallada és tota una novel·la per sí mateixa, no calen més paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un poema visual, casi, casi....
      Moltes gràcies, Loreto !

      Elimina
  15. Es boníssim el relat conjuntament amb la foto. M' agrada molt Artur.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es complementa molt bé, la carta i la fotografia retallada, si !
      Gràcies,artista !!

      Elimina
  16. al contrari del que diu aquesta propaganda que fan ara: oh! els problemes de ser pobre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. la dificultat et fa trobar camins desconeguts e insospitats, per un mateix ...

      Elimina
  17. M'agrada aquest retall de realitat, per no fer sofrir als qui estima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse....l'amor endolceix la crua realitat....

      Elimina
  18. Tendra història de totes totes...i que malgrat fer tans anys que va passar...ho tenim ja a prop.
    Brillant com sempre!!! mil somriures Artur

    ResponElimina
    Respostes
    1. La història tendeix a repetir-se, per bé o per mal....
      Moltes gràcies i content de llegir-te de nou !!

      Elimina
  19. Una retallada molt encertada!! ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)