L'Associació Ad'Art de Girona ens proposa un nou projecte literari col·lectiu ,anomenat Lletratura.
Es tracta de fer un relat de ficció literària de no més de 100 paraules, que comencia amb la frase "Tot ha canviat..." , un cop recollits seran repartits al festival Domèstica 2013 , els dies 20 i 21 de setembre, a Girona.
 |
| Dibuix sobre paper. 21 x 30 cms . ArtuR. |
Tot ha canviat........
Vols ocultar-te, ho desitges...
no deixar-te veure més,
per les mirades que et son quotidianes.
I vols lliurar-te a llocs llunyans,
on siguis acollida en uns nous braços,
desitjant ser compresa i estimada...
tant ho desitges...que sense adonar-te'n
oblidaràs l'estima que ara i aqui et tenim ja,
no t'ho creus ...potser... però es cert !
Vagis on vagis....sempre seràs Dona d'aigua...
i per tant, encisaràs al teu voltant ,
i seràs admirada per aquells
que tinguin la sort de descobrir-te...
Abandonaràs al que més estimes ,
sense voler o volent-ho...
és l'aigua, que et dona la Vida ,
i en canvi en buscaràs una de nova.
Que tinguis sort i amor al teu voltant,
tant com el que ara vols ignorar,
tant a pesar teu.......
Et mereixes el millor de la Vida !
Blue instant.
18 comentaris:
És ben cert que a vegades ignorem tantes coses bones i tant d'amor que tenim a prop... Con ella, com la teva dona d'aigua.
Que bonic, Artur. Tu sí que encises, és un comiat molt dolç i ple d'esperança. He tingut moltes vegades aquestes ganes de fugir per trobar un lloc on començar de nou i sentir l'estima que em manca, però mai no m'ha sortit bé. Perquè no pots fugir de l'amor per trobar-lo, costa molt de començar una nova vida si no acceptes primer la que t'ha tocat de viure. Una abraçada!
m'esperava un relat i m'he trobat una joia poètica!
M'agraden molt les històries de les dones d'aigua i si ens en regales una, en forma de poema encantador, metàfora de la realitat...
Enamoren, però no volen lligams, aviat desapareixen i se'n van a buscar un altre gorg, on poder gaudir de l'aigua que els dona la vida. I sempre les troba algú que s'enamora, però elles aviat s'esmunyen aigües enllà, fins que potser algun dia, la màgia farà que s'arrauleixin en algun racó especial del rierol, que les encisarà a elles!!!
Petons.
"Abandonaràs al que més estimes", això em rebel·la.
bona participació la teva....jo amb poesia ja no m'atreveixo.
I també, moltes vegades, no ens adonem del que tenim per desitjar el que no tenim ...
Gràcies, Carme !
...com diu una cançó , penso que de Llach ¿? no es pot fugir d'un mateix !
L'amor és molt juganer, quan el busques, s'amaga i quan menys ho penses, Ell et troba a tu ....i no si pot fer més !
Bon cap de setmana, Sílvia , una abraçada !
Exagerat !! heheheh però agraït !
També a mi m'agraden, les Dones d'aigua...tot i que no he vist cap !...però la màgia que les envolta , atrapa molt !
Moltes gràcies, Roser, una abraçada !
A mi també, Helena !
Tot i que el meu escrit, vol donar esperança ...no deixa de tenir entre línies un sentiment de tristor per la pèrdua de la persona estimada.
Gràcies, Helena, una abraçada !
Ets molt afalagador, Joan !
.... només és un escrit amb sentiment....
Bon cap de setmana !!
Uops ! Rectifico !...la cançó la canta el Serrat ! Perdó....
http://blueinstant.blogspot.com.es/2009/09/fugir-de-tu.html
És preciós, espero que trobarà un racó del rierol, com diu la Roser, on arraulir-se. Però sense estancar-se, que l'aigua ha de córrer, caram, em sembla que no hi ha solució.
...és complicat, eh , Gemma !! hehehe
Segur que trobarà el que busca !!
Gràcies, Gemma ; )
Ho he llegit amb dues setmanes de retard. Llàstima.
Sempre hi ha temps per la lectura ....mai és tard !
Bona setmana, Josep !
Que bonic Artur! El final m'encanta... i és que no es pot desitjar res millor a ningú. Ptons!
Publica un comentari a l'entrada