El misteri del tió.

Imatge extreta d'internet.

La Laila era una noieta de vuit anys, que havia arribat a Vic , procedent de Nador, amb els seus pares cap allà l'any 1985. Va ser una de las primeres nenes marroquines de la seva escola, on anava a classe tots els dies amb els seus companys de classe de sis anys, per començar a aprendre l'idioma i educar-se com una nena més d'aqui. 

Els seus principis van ser difícils, no entenia  res del que li deien .....  els primers dies de classe, en veure com els seus companys escrivien de esquerra a dreta , pensava que estaven tots grillats, "quina ximpleria, escriuen al revés !!" , es deia a ella mateixa..... "es clar, com que son més petits, encara no en saben prou" pensava..... però quan la mestra va a començar a escriure a la pissarra .... oh !! , es va quedar amb la boca oberta .... " si la mestra també escriu igual ! "....... i , espavilada com era....va pensar ..." no serè jo, la que va al revés ?? " ....va ser de les primeres lliçons a aprendre .... aquell món era totalment diferent del que venia ella....però calia posar-se al dia ! , no fos que aquella colla de marrecs més petits que ella, li passessin al davant  !

Dia a dia , va anar superant-se i amb poc temps, ja parlava amb els seus amics com si res i els seus estudis anaven millorant d'alló més i aconseguint la seva total integració.

Ara , passat el temps....recorda el seu primer Nadal en aquest indret, tot veient uns tions en una parada d'artesania nadalenca .... i recorda divertida, com a l'escola , aquell primer desembre congelat ....havia aparegut a la seva classe un tió rialler i amb barretina , que tenia uns ulls molt grossos que no deixaven de mirar a tot el que si li acostava ...."ui, què misteriós es tot aixó ! " , es va dir.... Cada dia li portaven menjar, tomaques, cebes, patates i algun moniato ....el que més li agradava , es veu, eren les tomaques, no en deixava ni una !!....ah ! i un gotet d'aigua..... aixi va anar passant tota la setmana, fins que a l'ultim dia de classe, la mestra els va fer asseure a tots a terra, al voltant del tió.... i per grupets, anaven cantant una cançó i picant-li amb un bastó, al llom del tió...."Caga tió , si no et donaré bastó ! si no cagues torró fi, no et seré padrí !! ", i llavors , tots marxaven corrents a amagar-se !!...... "Ai, ai !!....ara si que s'han tornat bojos del tot, aquesta colla !! ...però què fan ??, mira que picar amb un bastó al llom d'un tros de fusta, perquè et deixin regals ...!! ....estant sonats !!! " ..... al cap d'uns minuts, van tornar tots corrents a la sala , van aixecar la manta del tió.........i ...........sorpresa !!! .... " No pot ser !!! " , es va tornar a dir, a ella .... hi havia regals per a tots !!!!.... i lo que era millor de tot.... hi havia un, que duia el seu nom, Laila !!...i aixó que el tió no la coneixia !!!.....  no s'ho podia creure !!.  

En tornar cap a casa, al sortir de la escola, va passar pel costat del parc , a veure si hi trobava algun tros d'arbre...  un tió, per endur-se a casa.... i en va trobar un de ben gros !...i sense dubtar i amb prou feines , se'l va endur cap a casa.  En arribar , es va tancar al lavabo amb el seu tió i va començar a cantar-li la cançó i a picar amb un bastonet.... " Caga tió, si no et donaré bastó ! si no cagues torró fi, no et seré padrí !! " ..... ho va repetir un cop i un altre..... però sense resultat, no li va deixar més regals ! ....es veu que la màgia s'havia quedat a la escola !!.

Blue Instant, a partir d'un relat personal de la Laila Karrouch , infermera i escriptora.
Bones festes de Nadal  !!!
... i compartiu la màgia d'aquestes festes,
amb tots els qui estimeu !!!

* * * *