Passeig sota la pluja. *Aportació a Relats Conjunts Abril*

Leonid Afremov, oli sobre llenç

.... en Pascal ,  estava molt content.... i nerviós i atabalat i estressat ! . Jove i molt tímid , sobre tot amb les noies, però un tros de pa.... com li deia sempre l'àvia , havia aconseguit un fet sorprenent a la seva jova vida, quedar amb una noia !!  Wow !! Saltava d'alegria només de pensar-ho.  Un amic seu el va convèncer d'apuntar-se a una web de contactes i va fer amistat amb una joveneta, la Mimi ! . Només s'havien escrit per xat i algun correu electrònic , però no s'havien enviat cap fotografia ; a la web , en Pascal hi tenia la foto del Harold Lloyd , entusiasta com era del actor i la Mimi , la de l' Audrey Hepburn , fet que li va cridar la seva atenció al primer instant. Aixi doncs , no sabien del cert com eren físicament, tret d'alguna descripció una miqueta arreglada....  
  Havien quedat a la parada de autobusos 26 ,  al Boulevard des Amoureux , un lloc que hi trobava adient.  Una hora abans de la cita a cegues , en Pascal ja va marxar de casa per anar cap a la parada, feia un dia esplèndid , amb un sol radiant, tot i que ja era finals d' Octubre.... Arribà a la parada amb quaranta minuts de antelació .... seguia nerviós i espectant, mirant un cop i altre el seu rellotge, no es veia a casi ningú pel carrer.... de cop, el cel es va ennuvolar força ràpid, núvols negres que en un no res es van fer amos del cel i , com podeu sospitar, la pluja no va trigar gens ni mica a aparèixer .... En Pascal, aixoplugat al banc de la parada i a cobert, per sort ! de l'aigua... va fer un gest de resignació..."caram, ara tenia que ploure !" es va dir ....però va pensar, que amb la pluja, aquell passeig llarg , amb plataners a banda i banda, que ara tenien uns colors ocres  magnífics i que lluïen d'allò més amb l'ajuda dels fanals, que ara s'havien il·luminat ...feia d'aquell lloc una imatge molt romàntica i que estaria molt be passejar sota la pluja amb la seva desitjada Mimi.
  Anava imaginant la trobada i pensant en quines coses li podria explicar a la seva nova amiga, quan de sobte un jove, apressat pel xàfec d'aigua que feia , va córrer a  arrecerar-se al banc de la parada. Els dos joves es van mirar i van exclamar Pascal ! ...  Pascal ! anomenant l'un a l'altre , què hi fas per aquí ?.... El Pascal nouvingut, va dir que aixoplugar-se de la pluja, que l'havia enganxat de sobte ... i el nostre tímid Pascal, va voler dissimular, dient el mateix.... mentre es deia a si mateix " quina mala sort, ensopegar-me ara amb aquest poca-solta  .... ja es casi l'hora !  quina situació més ridícula ! ..."  I dit i fet ! .... al moment de girar la mirada al carrer, que una noia sota un paraigua de colors grocs i taronges , va  dirigir-se cap el banc on seien els dos amics.  Espolsà una mica el paraigua i el va plegar , estava radiant , tot i que la pluja havia fet de les seves en el seu pentinat , i per las presses o per la timidesa, dues roses de color van aparèixer a la seva cara.... un segon més tard , va mirar als dos joves i amb un fil de veu, va preguntar " Pascal ? "  ....un altre segon de silenci.....   el tímid Pascal no es decidia què fer...quina situació !!.... finalment, anava a fer un gest d'acceptació amb el cap , quan l'altre Pascal, aixecant-se de cop del banc, amb un somriure als llavis va dir " Oui ! c'est moi !! ...et vous ?? "....a lo que la noia, va respondre " Mimi ....vous êtes plus beau que vous avez dit ! " .  Davant l' atordiment de'n Pascal tímid , que no es creia el que passava, l'altre Pascal , obrint de nou el paraigua de la Mimi i passant un braç per la cintura de la noia, que va somriure-li davant el gest, van sortir de la parada caminat ben abraçats carrer avall, sota la pluja....tal i como havia imaginat que faria el nostre Pascal, fins que es van perdre a la vista.
   Sol i completament atordit pel succés,  es va aixecar amb resignació del banc, havien passat gairebé vint minuts ... aixecà la mirada al cel, feia cinc minuts que havia deixat de ploure i els núvols negres començaven a retirar-se , deixant pas a un cel blau i nítid i poc a poc el sol va tornar a aparèixer ....ves per on, tornaria a fer un dia radiant ! 
   De tornada a casa, va pensar en què faria .... si li diria a la Mimi o la deixaria per la Annabelle Lee , que un cop li havia picat l'ullet i que li semblava que era de Barcelona i allà el temps , era molt més assolellat......  

Blue instant.