La partida.

       Al Joan, ja feia dies que se'l veia pel cafè. Anava armat amb el seu tauler de escacs i les seves figures preferides, las de fusta, que els hi havia fet el seu pare quan era petit i el va ensenyar a jugar. Com cada matí, seia a la taula del racó, es demanava un "carajillo" de rom ben apanyat i es treia una bona faria de la butxaca, que encenia  amb gran destresa, tot ignorant al cambrer, que li deia un cop i un altre, que no era permès fumar al interior del local ...però ell , ni cas ! .  Així que tenia servit el "carajillo", posava el tauler a punt...figures blanques pel contrari i les negres, las seves preferides, per ell.... i un cop tot a lloc, esperava .
Esperava al seu contrincant ..... per iniciar la partida.... Passaven les hores i res, tot seguia al seu lloc i el seu esperat rival, sense aparèixer. I així , uns quants dies....fins que al novè dia , quant ja tenia tota la cerimònia feta i la espera havia començat, per fi, va aparèixer algú !. 
     Un element una mica misteriós, vestit amb una capa fosca, crec que negre, o ho semblava... es  va  acostar a la taula de'n Joan i amb un gest , que volía ser una salutació, li va dir: " Ja he arribat! Estàs a punt ?", a lo que el Joan, li va replicar, "Carai, noia , ja era hora ! Ja dubtava que vinguessis !! ".  " Jo, sóc molt puntual sempre. Si no he vingut abans , era perquè no era el moment indicat !" .  
      El Joan, que era burleta de mena, va dir-li " Va, no tinguis tanta presa ! Saps jugar als escacs?, vols que fem una partida ? ". Amb sorpresa , donat que no ho esperava, ella li va contestar "I és clar que si! El que passa és que no tinc mai ningú , amb qui jugar i he perdut pràctica!".
      "Doncs, aprofita la ocasió i juguem'hi ara que pots!. I mira, si guanyes tu ens anem volant, per no fer més tard , però si sóc jo qui guanya, et tocarà venir la setmana que ve , com a penyora, al mateix dia i hora i tornarem a provar, què et sembla ? " deia en Joan, mentre se la mirava amb ulls de murri.  Ella no s'ho va pensar gaire, "D'acord !, i sense trampes, eh ! que no em coneixes com sóc! ".
        La partida és va iniciar i amb ella la xerrameca de'n Joan, que va començar a explicar-li històries de joventut , per distreure-li la atenció del joc,  i com veia que a ella li agradaven , cada cop es va engrescar més. Així va anar passant el matí , i entre riures, històries i jugades, la partida va arribar al final i per sorpresa de'n Joan, va guanyar la partida amb una jugada excepcional, tot i que feia molt de temps que no hi jugava tampoc...... Seguint el tracte, van quedar per la setmana vinent per tornar-hi.      Setmana rera setmana, i ja en portaven gairebé més d'una dotzena ! , tornaven a la cita del cafè, per fer la partida pertinent.  En Joan no sortia del seu astorament, no pensava que era tant bon jugador, no en perdia ni una ! ai, si el veies el seu pare ....hehehe.  Però com tot té el seu final, un dia va arribar que, amb tanta "palique" i tants riures , en Joan , va anar fent una jugada equivocada rera altre. Aquell matí, l'escac i mat va venir de les blanques !  .... i la partida i el tracte, van arribar al seu final. 
   Sorprès en Joan , per la seva mala traça d'aquell dia i sabent el que passaria ara, li va dir a ella "Ostres ! Avui , si que m'has fotut bé !!....ara ja no tinc escapatòria, oi ? ".
  A lo que ella, una mica resignada amb la situació, va respondre " Tu  si que m'has fotut bé a mi , Joan !!  Ara que tenia algú amb qui poder jugar a l'escacs i escoltar històries tant divertides, vas i perds !!....jo , que cada setmana em deixava guanyar per poder tornar-hi !!.... au va , passa  !! ".
   I així va ser , que tant maldestrament, en Joan li va perdre la partida a La Parca.

Blue instant.