Que bonic!!!Que algú vulgui viatjar pel nostre interior desconegut, crec que és una de les millors coses que ens pugui passar a les persones, Artur!
....i difícil de trobar l'adequada !Gràcies, Carme , una abraçada !
Que bonic el poema, si la imatge ja m'agradava amb aquestes paraules encara diu més! Una abraçada
Tu, també li vas saber trobar unes paraules molt maques per acompanyar-la, Sílvia !!Una altra abraçada per tu !!
Alguna vegada, sí, però només una.
No et conformes amb poc, Helena...... desitges el sublim !!Desitjo que arribi !!
Doncs mira, podreu viatjar junts, però a llocs coneguts també...Bon vespre.
Si el trobes, la companyia serà perfecte !!Una abraçada, Roser !!
algú hi haurà...Una imatge preciosa i tendres paraules...
....és el que desitjaria !Gràcies, Bruixeta !
La imatge és preciosa. El poema també però crec que el nostre interior només és nostre :)
També ha de ser bonic , poder compartir-lo !Una abraçada !
Que bonic, Artur. Quin viatge més íntim seria aquest! Em sembla un pensament molt pur.Una abraçada.
Un viatge molt plaent, maijo !Una altre abraçada per tu !
Tots els camins vessa vida i nosaltres només volen el farol de la vida. Una Abraçada.
Demanem poc i no sempre ens hem sortim.....Gràcies, Josep !
Doble preciós.
Per què no? És qüestió de trobar el camí, i això, sempre hi haurà algú que ho faça.
Gràcies per dir la teva opinió !! ;)
Que bonic!!!
ResponEliminaQue algú vulgui viatjar pel nostre interior desconegut, crec que és una de les millors coses que ens pugui passar a les persones, Artur!
....i difícil de trobar l'adequada !
EliminaGràcies, Carme , una abraçada !
Que bonic el poema, si la imatge ja m'agradava amb aquestes paraules encara diu més! Una abraçada
ResponEliminaTu, també li vas saber trobar unes paraules molt maques per acompanyar-la, Sílvia !!
EliminaUna altra abraçada per tu !!
Alguna vegada, sí, però només una.
ResponEliminaNo et conformes amb poc, Helena...... desitges el sublim !!
EliminaDesitjo que arribi !!
Doncs mira, podreu viatjar junts, però a llocs coneguts també...
ResponEliminaBon vespre.
Si el trobes, la companyia serà perfecte !!
EliminaUna abraçada, Roser !!
algú hi haurà...
ResponEliminaUna imatge preciosa i tendres paraules...
....és el que desitjaria !
EliminaGràcies, Bruixeta !
La imatge és preciosa. El poema també però crec que el nostre interior només és nostre :)
ResponEliminaTambé ha de ser bonic , poder compartir-lo !
EliminaUna abraçada !
Que bonic, Artur. Quin viatge més íntim seria aquest! Em sembla un pensament molt pur.
ResponEliminaUna abraçada.
Un viatge molt plaent, maijo !
EliminaUna altre abraçada per tu !
Tots els camins vessa vida i nosaltres només volen el farol de la vida.
ResponEliminaUna Abraçada.
Demanem poc i no sempre ens hem sortim.....
EliminaGràcies, Josep !
Doble preciós.
ResponEliminaPer què no? És qüestió de trobar el camí, i això, sempre hi haurà algú que ho faça.
ResponElimina