Tic-tac.

Mancaven dos minuts per arribar a la mitjanit. Al seu davant, ben arrenglerats en fila índia i per ordre d'alçada  , una dotzena de grans de raïm esperàvem el moment del sacrifici ... uns dits a cada costat de la filera, repicaven nerviosament per l'espera, seguint el compàs del tic-tac del rellotge ..... de fons, un sorollós badall es va fer escoltar, tot afegint-se inesperadament a la escena i que va fer desconcentrar el ritme dels dits sobre la taula.
Un cop refets del ensurt, de nou el silenci ....només trencat pel tic-tac del vell rellotge , autèntica relíquia de la sala, amb gairebé cent anys ininterromputs de tic-tacs sempre iguals, sempre idèntics....tic-tac, tic-tac,tic.tac....
Cent vint segons després, un grinyol al interior del rellotge, com si li estiguessin estirant algun budell.... nnnnyyyyyeeeecccccc ! va donar pas al instant al so  de quatre campanades molt agudes i curtes, que assenyalaven els quarts , previs al toc de les dotze campanades... clinc! (u)... clinc! (dos)....clinc! (tres) ....i a la vegada , un dit polze i un dit index es van acostar perillosament cap el primer dels grans de raïm, amb la intenció d'agafar-lo....i clinc! (el quart ! el que restava) ....un altre nnnnnnnyyyyyyeeeeccccc més sorollós que l'anterior, insinuava ja el moment més crític, la primera campanada ja era a punt de sonar, amb aire senyorial , tal i com corresponia al moment de fi d'any.....els dos dits ja eren a mil·límetres del primer de la filera...... Cloooooonnnncccc !!! va sonar a la sala, amb gran estridència.....tanta que , un dels peus a sota la taula , en una reacció inesperada i compulsiva, va etzibar una forta puntada a una de les potes de la taula, que va fer que tots i cadascun dels grans de raïm que formaven en fila índia , esperant el seu final, sortissin tots corrents en totes direccions fins a saltar, tots ells de sobre la taula al terra......entre petites rialles raïmeres i alguns sospirs de alleujament, alguns es van amagar a sota del sofà, altres sota l'estanteria o darrera de les cortines..... un renec es va sentir amb veu enutjada .....   merda!!..... un altre cop , com cada any !! Tinc de canviar el rellotge d'una vegada per totes....o no em menjaré mai el raïm per fi d'any !!!.....
Des de la foscor dels seus amagatalls, els granets de raïm festejaven la seva alegria.... Aquest any, ells també s'havien salvat del sacrifici !!!  Que be començaven l'any !!!.

Blue instant.