Ritme de tardor. (Aportació a Relats conjunts).

 Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)

           Aquell matí havia sortit un Sol molt eixerit i fins i tot escalfava força , per la època que ja érem. El dia anterior havia fet una bona tempesta i no havia pogut sortir de casa, aquest matí aprofitaria i faria un passeig per la part alta de la ciutat , on comencen a elevar-se els petits turons que envolten la població. 
 Va ser en aquell indret , que tot caminant de manera distreta , va ensopegar amb una capseta petita . S'aturà i baixà la vista al seu voltant , intentant descobrir que era allò que havia petat als seus peus. Sota unes petites herbes el va  veure, era un objecte de color fosc , mes aviat negre i tot i així si veia una llum blavosa. S'ajupí cap a ell i l'agafà amb la mà i encuriosit per la llum,  descobrir la seva pròpia imatge dins aquell requadre lluminós .... "Coi, aquest sóc jo !" hehehe i la imatge repetia una i altre vegada totes les seves ganyotes graciosament i l'Avi es feia un tip de riure, tot sol amb aquell aparell , que va resultar ser un mòbil .... al mig de la pantalla hi va veure un puntet vermell que el va intrigar, posant-li el dit a sobre , la imatge es va aturar. "Caram, s'ha parat !" es va dir per ell mateix i tornant a posar el dit a sobre el punt, que ara era de color blanc, va començar una pel·lícula que no hi tenia res a veure amb el d'abans. Las imatges eren de la platja, la va reconèixer pel seu passeig de palmeres, i al fons es veia una petita mànega dins la mar que es movia tota sinuosa com una serp , a un costat i altre, la mar estava molt furiosa i es veien grans onades. La manega, que primer era petita i llunyana es va anar fent més grossa i avançava ràpidament , com si volgués sortir de la pantalla  i tot d'una era tant a prop, que es podien veure com giravoltaven com boges unes branques de palmera, ampolles de plàstic, restes de tendals, i molta sorra voleiant tot plegat com una macedònia que feia la natura amb aquell vent tant desfermat... després ja no es veia res més que es podés identificar, tot tèrbol i fosc....    fins que en un moment sobtat la llum de la pantalleta es va fer fonedissa i el negre s'apoderà de tot el seu espai. (La bateria estava esgotada completament). 
 L'Avi , en acabar-se l'espectacle inesperadament, va deixar anar un reneg i amb decepció , es va posar l'aparell a la butxaca i va pensar que tot baixant cap a casa, el deixaria a "Objectes perduts" de la Policia Local , per si el propietari anava a denunciar la pèrdua.
.................................................
    El  matí de diumenge, el Joan era a casa amb la seva dona, la Tilda. Estava ansiós mirant per la finestra , veient com el temps anava empitjorant de mica en mica, tal i com havien anunciat per la tele. Un somriure entremaliat se li esmunyia dels llavis ,tot traçant el seu pla per aquell matí. La Tilda, mirant-se'l de reüll des de la taula del menjador, mentre s'acabava el seu cafè amb llet , li va dir , com qui no vol la cosa.... " Joanet !... quin matí més dolent que fa, no?.... perquè no l'aprofitem veient una bona peli, aquí al sofà ....  sota la manteta....mmm...que me'n dius?". Hehehe ....va riure ell, "avui tinc un altre pla , jo!" . A lo que ella respongué "Tu, t'ho perds!..." decepcionada per la resposta.
 En Joan , un cop vestit , agafà el seu impermeable i va sortir corren de casa , llençant un "Adéu, carinyet , fins després....!" des de la porta .  En mig del vent i la pluja s'adreçà cap al passeig on , mòbil en mà ,començà a fer fotografies del temporal , de les grans onades petant contra el passeig.... "Aquestes fotos sortiran fabuloses ! hehehe...! " i mentre anava fent a tort i a dret, se'n adonà que al fons, dins la mar, una mànega s'anava formant i creixia ràpidament. "Ostres ! , quina sort ! Faré un vídeo i l'enviaré a la tele , al programa del temps i segur que sortirà a primera plana ! Hehehe ja veuràs la Tilda !! hehehe...." i mentre anava gravant , més s'apropava a la línia de mar i a la vegada, la mànega també o feia des de el  sentit contrari.... en pocs minuts , la fatal trobada va tenir lloc i mentre en Joan , tot entusiasmat anava enregistrant i cridant "...quin vídeo! quin vídeo !..." tot d'una , va sentir un "...zzzzziiiiip !"  i va desaparèixer de la platja , al igual que la mànega , que convertida ja en tornado al trepitjar terra ferma, va desaparèixer en direcció als petits turons que envolten la ciutat.
 A l'endemà al matí, les notícies de la tele es van fer ressò del temporal esdevingut a la zona. També van anunciar la desaparició d'una persona , en Joan Passerell , que havia sortit de casa i no havia tornat en las darreres vint-i-quatre hores i del que no se sabia res.
................................................
Va passar molt temps i la Tilda , no va tenir mai més notícia del Joan. No va saber mai què va succeir .... ni la policia tampoc , que va deixar el cas arxivat "temporalment" al no tenir cap pista a seguir.
   Encara que , sense saber-ho ningú, la pista que duia a resoldre el problema estava guardada gelosament al calaix de "Objectes perduts", de la mateixa policia local.-


Blue instant.

                             Bones festes de Nadal a tothom !!!