2 de maig del 2018

Mar.



Far de Kermorvan. Bretagne. França.( Fotografía Pawel Kucharski.).


El mar es
                el Lucifer del azul.
      El cielo caído
                     por querer ser la Luz
  ....

                    "Mar" Federico García Lorca.
             ( Abril 1919 ).
a

8 comentaris:

  1. M. Roser2 de maig del 2018, a les 20:38:00 CEST

    No coneixia aquest poema metàfora d'en Lorca...És molt original i té unes imatges(poètiques) molt boniques.
    Saps, el poema que em vas posar al post, me l'ha demanat l'editorial Barcanova per posar-lo en un llibre de text amb algun exercici, perquè el treballin els nens i nenes. M'ha fet il·lusió.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. xavier pujol3 de maig del 2018, a les 9:40:00 CEST

    Que ben poètica l'explicació dels blau del mar. Lluminós Lorca.

    ResponElimina
  3. artur3 de maig del 2018, a les 13:08:00 CEST

    Felicitats , Roser !! El teu és un poema molt maco i ben adient pels petits, segur que en trauran bon profit d'ell !! (Si els hi agrada el meu dibuixet, ja ho saps! hehehe és broma! ).
    El poema complet de Lorca diu així:

    El mar es
    el Lucifer del azul.
    El cielo caído
    por querer ser la luz.
    ¡Pobre mar condenado
    a eterno movimiento,
    habiendo antes estado
    quieto en el firmamento!

    Pero de tu amargura
    te redimió el amor.
    Pariste a Venus pura,
    y quedose tu hondura
    virgen y sin dolor.

    Tus tristezas son bellas,
    mar de espasmos gloriosos.
    Mas hoy en vez de estrellas
    tienes pulpos verdosos.

    Aguanta tu sufrir,
    formidable Satán.
    Cristo anduvo por ti,
    mas también lo hizo Pan.

    La estrella Venus es
    la armonía del mundo.
    ¡Calle el Eclesiastés!
    Venus es lo profundo
    del alma...

    ...Y el hombre miserable
    es un ángel caído.
    La tierra es el probable
    Paraíso Perdido.
    Federico García Lorca.

    ResponElimina
  4. artur3 de maig del 2018, a les 13:10:00 CEST

    Si, Xavier, la imatge que descriu Lorca , és ben poètica , per això em va atraure tant !.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals6 de maig del 2018, a les 17:33:00 CEST

    Quin Paradís Perdut més bell és la terra!

    ResponElimina
  6. artur6 de maig del 2018, a les 19:07:00 CEST

    Doncs el tindrem de cuidar més, si no el volem perdre del tot, Helena!

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog3 de juny del 2018, a les 20:28:00 CEST

    No coneixia el poema de Lorca. He re reconèixer que els versos que has triat junt amb la fotografia són impressionants. Quins blaus, quines llums!

    ResponElimina
  8. Sacha17 de juny del 2018, a les 10:00:00 CEST

    Très beau poème en parfaite adéquation avec ce phare baigné par un océan d'un bleu presque mystique ( je connais bien ce phare et la région , car j'ai résidé 20 ans en Bretagne .
    Merci pour votre visite et vous souhaite une belle semaine
    Sacha

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)