27 de setembre del 2018

"Tornaré".



Dibuix digital ArtuR.

 *  *  *  *

 L’aire ardent de la terra enfebrada,
sol d’estiu a les cales i al mar,
tot pensant en l’alota estimada
  i el record d’una flor perfumada, feliç vaig cantant…
Tornaré quan es mori la tarda,
tornaré pels camins de la mar,
tornaré ple d’amor i esperança,
a cercar la mirada encisera d’aquests teus ulls blaus.
 Tu també m’estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi…
 Més enllà veig un cel ple d’estrelles,
més enllà veig un arbre florit,
prop de mi una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents a sobre del meu pit.
Tornaré quan la font vingui clara;
tornaré amb la lluna de maig;
tornaré quan la nit, ample i bruna,
entre canyes i pàl·lids silencis escolti el meu cant.
 Tu també m’estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi…
 Tu seràs, menorquina estimada,
tu seràs a la vora del mar;
tu seràs com un so de campanes;
la gran font per la set dels meus llavis
que em crema la sang!

*   *   *   *
 
 Autor: Josep Lluís Ortega Monasterio.


3 comentaris:

  1. Una havanera preciosa i m'agrada que la canti un grup de noies, que ho fan molt bé...
    Saps, també tinc una havanera, que jo vaig escriure la lletra i un folklorista m'hi va posar la música, però no he pogut aconseguir que me la canti cap grup, només una coral!
    No perdré l'esperança.
    Bon vespre Artur.

    ResponElimina
  2. Bonjour,

    De bien jolis mots dans ce petit billet...
    Merci pour votre gentil passage sur mon blog.

    Gros bisous

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)