15 d’octubre del 2018

Sospir.




Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.

Ennuvolat dens,
esparses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.

Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.

* * *

Poema : " Sospir" de Carme Cabús.
Fotografia : ArtuR.
a

3 comentaris:

  1. M. Roser17 d’octubre del 2018, a les 19:39:00 CEST

    Un bonic poema, però potser que de moment no en caigui més de pluja, que faci una treva...
    El teu dibuix , m'ha recordat les pintures de Van Gogh, per les pinzellades!!!
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina
  2. artur18 d’octubre del 2018, a les 13:23:00 CEST

    Aquí, ho plou poc o plou massa ... com diu la cançó :)
    Gràcies, Roser !.

    ResponElimina
  3. Teresa Duch24 d’octubre del 2018, a les 14:14:00 CEST

    Et torno la visita, Artur!
    Un cel vangoghià com aquest vist al natural t'ha de fer perdre el món de vista, no? Molt ben lligat el poema i la fotografia!

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)