Trobades al parc.

" Deixa'm venir amb tu, no em deixis.... vull donar-te tot el que sóc, tot el que tinc... i quan ho hagi fet, torna'm aquí i que un altre, pugui gaudir de mi.Sóc insaciable ! " ....

          La Rosa , sempre inestable en el paisatge que l'envolta, canviava de casa altre cop ! Tenia una feina que podia fer amb molta llibertat, era "freelance" i podia escriure els seus relats en qualsevol lloc i per internet , enviar-los allà on calia. No hi tenia cap problema i a més amb la diversitat dels llocs, li servia per inspirar-se en nous escrits i fotografies.
 Només se li presentava un problema de logística, al fer aquests trasllats tant freqüents. Com escriptora que era, també era una boja devoradora de llibres.... i per tan, els anava acumulant sense mesura. Quan arribava el dia....sempre es deia  " Rosa ! com prendràs tants llibres  amb unes maletes tant petites ?...tinc que desfer-me'n dels menys imprescindibles, ....però quins ?? si tots tenen tantes històries i records especials per mi ??"
 I un dia, asseguda en aquell tranquil i romàntic parc que sovintejava últimament per llegir, se li va ocórrer !   Aquí, entre flors, ocells, tranquil·litat.... aniria deixant els seus llibres , perquè altres amants , en poguessin gaudir....
 Precisament, havia acabat de llegir el que tenia entre mans, un tendre recull de poemes que l'havia fascinat.... i sense pensar-ho més, va agafar la ploma que sempre l'acompanyava, i amb decisió, obri la primera plana del llibre i va escriure " Deixa'm venir amb tu, no em deixis.... vull donar-te tot el que sóc, tot el que tinc... i quan ho hagi fet, torna'm aquí i que un altre, pugui gaudir de mi.Sóc insaciable ! " ....seguidament, el deixà sobre el banc de fusta, fent-li un petó a les seves fulles i va marxar, cap a un nou destí.

Blue instant.