19 de maig del 2019

L'ermità de la gruta .


En Pere Pau Bondia es l'ermità que, des de ja fa uns anys viu a la gruta del Sant Miracle, a la sortida del poble. Home de pau, com el seu mateix nom anuncia, ha dedicat els seus anys a la meditació i pregària en aquell raconet de muntanya. Allà ha anat fent vida espiritual lluny de les multituds paganes. Amb molt poques visites, rep cordialment  al Andreu, el forner del poble, que amablement l'obsequia sempre amb un bon pa de pagès. Però aquest matí, l'Andreu s'ha trobat amb un Pere Pau Bondia malhumorat , amb cara de pocs amics, preparant-se la bossa, el gaiato i la carbassa , tot a punt de partida. Preguntat pel motiu d'aquella partida imminent, en Pere Pau  li comentà al Andreu, el seu contratemps...  Fa uns dies va passar per aquí un grupet  de joves , van fer un esmorzar a tocar de la gruta i em van dir que el lloc hi guanyaria molt, si desbrossava les males herbes i els arbres caiguts, que així la natura estaria mes contenta i això ajudaria al medi ambient !. Bé, doncs vinga, mans a la feina! , ho vaig deixar tot net i llampant. Uns dies més tard passen un altre grupet, un pel més seriosos i estirats i em diuen que si jo era el ermità del lloc, com es que no hi tenia una creu de bon cristià a la entrada de la gruta, que això, pels pelegrins seria un bon senyal del lloc sagrat que jo custodiava...Doncs vinga ! ... amb uns troncs dels arbres secs que vaig tallar, vaig fer la creu de la entrada al camí i tots contents !. Però dos dies després, un altre grup que arriba... aquest en van fer una mica de por i tot... Van reunir-se al meu voltant tot dient que, un lloc com la gruta del Miracle, no podia ser que no tingués un altar amb un bonic retaule per lloar els miracles de Nostre Senyor i que com bon ermità que soc, seria un mèrit molt gran per la meva salvació. Així que vinga, a tallar més fusta , clavar puntes i a pintar unes boniques imatges espirituals. I aquest matí, aixi que acaba  de enlairar el Sol, que un altre grup d'eixelebrats que en venen a cercar per manifestar-me la seva petició de que la gruta te que ser un lloc d'esbarjo pel jovent del poble i que com la gent es de pensaments diversos, no haurien d'haver tantes manifestacions religioses..... i llavors jo, home d'infinita paciència , he arribat a la fi d'ella... els he engegat a tots i totes a pastar fang, que ja n'esteva tip  de tantes idees revolucionaries i han marxat corrents d'aquí.... I com que ja en tinc prou i massa, agafo els trastos i marxo cap el lloc mes solitari on pugui retrobar la pau .  L'Andreu tot trasbalsat per la explicació rebuda , ha trobat ràpidament el perquè de tot plegat.... "No s'amoïni  pas!. Quedis aquí , que aquesta setmana ja s'acaba la campanya electoral i fins d'aquí a quatre anys , ja ningú se'n preocuparà d'aquest lloc i estarà més tranquil que un gínjol !!".  "No res, no res..." , es queixà en Pere Pau, " que aquestos d'aquí quatre dies se'n munten unes altres i tornem-hi .... !!. 
Au, Andreu ! .... Aneu amb Deu !!."

Blue instant.  (Aportació a relats conjunts).

21 comentaris:

  1. És l'època de petons als infants, de passeigs pels mercats de cares somrients a totes les tanques...

    ResponElimina
  2. ... i després, bon vent ...! una mica trist.

    ResponElimina
  3. Molt divertit...Tot i que no sé si serà massa eficaç fer campanya electoral en un lloc tan solitari, perquè contat i debatut entre tots els grups que hi han passat, no sumen ni per un escó...
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina
  4. Es el que te, Roser, la qüestió fer soroll ...!
    Bona setmana !

    ResponElimina
  5. Molt bo, Artur, no me l'esperava, aquest final! Espero, per al bé del bon ermità, que no hi hagi gaires eleccions anticipades i que pugui viure en pau aquest quatre anys!

    ResponElimina
  6. Crec que no ho tindrà fàcil, Galionar ;)
    Bona setmana !

    ResponElimina
  7. Molt bona aportació! Ja començo a sentir-me saturat de tantes idees... Sort que diumenge tot torna a la normalitat

    ResponElimina
  8. Bé, més o menys.... Gràcies , Peix !

    ResponElimina
  9. Tenim un empatx d'eleccions, i jo més, que faig d'apoderada!
    Molt original, sorprenent, la teva història!

    ResponElimina
  10. Ha, ha, ha,no solament a l'ermita, a les ciutats també veiem moviment dels polítics per millorar quelcom cada quatre anys.

    ResponElimina
  11. Si, Novesflors, cada quatre anys ... després, desapareixen ! ;)

    ResponElimina
  12. hehehe..Helena ! i com diuen "no hay dos sin tres!" , no acabarà l'any , sense que hi tornem, em sembla a mi !
    Bon diumenge electoral, Helena !!

    ResponElimina
  13. Molt bon relat! Es que avui en dia, ja no et deixen en pau ni fent-te ermità... ja veurem si el pobre troba un lloc prou desert per estar sol, o al menys una mica tranquil.

    ResponElimina
  14. Si s'ho proposa , segur que en troba algun... ;)
    Bona setmana, Carme !

    ResponElimina
  15. Molt bé! Veig que l'ambient electoral arriba fins i tot als ermitans, Artur. No sospitava que s'acabés així. Em pensava que era allò que no pots fer content a tothom i al final els acabes engegant.
    Després em miraré aquelles samarretes que tens a l'altre blog.

    ResponElimina
  16. Las campanyes electorals arriben als llocs més insospitats , ja veus , Teresa !.
    Gràcies per les visites ;)

    ResponElimina
  17. Si, se reconocen por su interés temporal, acompañados siempre de un buen bollo que llevarse a la boca...acuden allí donde los haya jejej. Menos mal que es cada 4 años!

    Besis

    ResponElimina
  18. Si, Mukali, siempre a su rollo ,sin importar más ;)
    Besos !

    ResponElimina
  19. molt ben trobat! amb humor i originalitat

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)