7 de maig del 2019

Les veus de l'infinit.

Disseny digital ArtuR

Ansiada llibertat la del ocell que vola
buscant en l'horitzó un nou infinit,
per amics té el Sol i la Lluna,    
les estrelles i la nit.
I els estels li parlen amb veu llunyana
amb un llenguatge que els humans no podem desxifrar,
li parlen d'unió i llaços 
que el món tracta d'oblidar.
La seva melodia és el Silenci,    
el seu missatge la Pau,
la seva senyera la lluita,
per fer els homes germans.

Imma Bonells (1975).
a

5 comentaris:

  1. xavier pujol7 de maig del 2019, a les 23:19:00 CEST

    Melodia de silenci i lletra de pau: quina composició més perfecte seria.

    ResponElimina
  2. M. Roser8 de maig del 2019, a les 20:20:00 CEST

    Un poema preciós i entenedor, com m'agraden a mi...Aquestes veus de la nit, sonen com el cant del rossinyol i brillen com els estels, quan omplen el cel de llumetes misterioses!
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina
  3. artur9 de maig del 2019, a les 18:58:00 CEST

    Melodia silenciosa, pau, senzillesa , bones qualitats per un poema.
    Gràcies, Xavier i Roser !

    ResponElimina
  4. Diguesqueesavui.blogspot.com17 de maig del 2019, a les 9:31:00 CEST

    Molta pau, en el poema i en la il·lustració, és el que molts volem!

    ResponElimina
  5. artur17 de maig del 2019, a les 13:39:00 CEST

    Moltes gràcies!. Moltes vegades, en les coses i detalls petits , obtenim una mica d'aquesta pau ...en un poema, en un dibuix o en un brodat.
    Benvinguda ! :)

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)