 | |
| Pintura tempera ArtuR |
Ets com l'aire...
que el sents,
que el notes sobre la pell,
que t'acaricia,
que t'acarona...
i s'escapa de tu, en un rampell.
Jo estimo a l'aire....
però més t'estimo a Tu,
amb un amor lliure,
i que em faci estar a prop de Tu.
No te'n vagis !
No te'n vagis, mai de mi.....
vull sentir-te en la meva pell
no et vull perdre ....
i saber que tornaràs, de nou a mi.
Jo estimo a l'aire....
però més t'estimo a Tu.
Blue instant.
Una pintura molt adequada al bell poema que l'acompanya. I viceversa.
ResponEliminaAgraït, Xavier. Bon cap de setmana !
ResponEliminaUn poema molt bonic i romàntic...Ser com l'aire que acarona i se'n va volant, però sempre torna com la persona estimada! El dibuix ho representa molt bé.
ResponEliminaBon cap de setmana, Artur.
Subtilesa en els mots i en la pintura. Enhorabona, Artur!
ResponEliminaQuin quadre més sensual i alegre. El poema s'hi adiu molt.
ResponEliminaPetons.
Ja veig que aquest amor és superior a tot, Artur! Fins i tot ara que l'aire s'agraeix tant. Tot i que, s'ha de dir, ara que coneixem la mossa, s'ho mereix.
ResponEliminaGracies a tots pels comentaris !
ResponEliminaEl vent sempre bufa, sempre hi és, encara que no el sentis a prop. Com ella...
ResponEliminaSi, g !. Sempre hi serà, com l'aire...
ResponElimina