El so del silenci sota l'aigua.

"Sota l'aigua el cos no pesa, imagino que és el més semblant a ser mort i alhora lliure, els cabells es belluguen endavant i endarrere al ritme del cos que avança sense esforç. Durant un minut el món s'atura, em relaxo, no he de fer res, no he de ser ningú, només un cos que es deixa acaronar per l'aigua. Els darrers mesos  de l'embaràs ho feia molt, em submergia i em passava un minut sencer sota l'aigua, parlava amb la Maria: ara flotem totes dues, ara sento el  que tu sents i tu ets un cos dins l'aigua d'un cos que és dins l'aigua. Ens deixem portar pel mar. El so del silenci sota l'aigua no es pot descriure, només qui l'ha viscut el coneix. "


Fragment de la novel.la " La memòria de les formigues" de Iolanda Batallé.

Fotografia d'internet.