«.... i ara què fem !? .... eh! tia llesta ! .... ja t’ho vaig dir , que a la fi , aquestes coses ens passarien factura!»
L’Alba mirava als ulls de la Llum sense escoltar-la gaire... pensativa... com si no hi fos al seu davant. La Llum , entre molesta i empipada , seguia interrogant a l’Alba....
« què faig jo, ara ? ...i tu... que serà de tu ?.»
Dels llavis de l’Alba , només van sortir dues paraules.... « no sé!... « i uns segons després , no es va poder estar de riure i riure .... davant l'atònita mirada de la Llum....
...................................................
L’Alba i la Llum son dues bessones calcades en tot, els seus pares amb l’ajuda de la natura , van aconseguir dues persones idèntiques , tant de forma com de personalitat .... i amb els anys, elles se’n van aprofitar sempre que en tenien ocasió... al principi a l’escola o al institut , amb els exàmens ... fent-se passar una per l’altre . A la universitat ... també ! . I amb els nois .... que els feien anar de cap ! .
L’Alba , finalment es va casar , però la Llum va preferir seguir com ànima lliure ... a la seva !. Però això no va ser impediment per cap d’elles, per seguir fent de la seves, com sempre havien fet ! .... bé ! com sempre i fins fa uns dies , que ha sigut l’últim cop . L’Alba tenia que fer una presentació de treball , per aconseguir una bona comanda i va pensar que la Llum , seria perfecte per fer-la ... més que ella mateixa ! I no volia perdre l’ocasió. Així que , un cop més li va proposar de fer-se passar per ella. A contracor, la Llum va accedir-hi .... més que res, perquè en el grup de l’altre empresa hi havia un noi que li tenia l’ull posat de feia un temps i aprofitaria per «tirar-li els trastos» si en tenia ocasió ... així que l’ Alba , li va donar la documentació precisa i la seva identificació i per fer-ho més creïble li va cedir el seu cotxe , tot dient-li : « Té ! Agafa el meu mòbil , per accedir als codis del cotxe i del aparcament...et faran falta !.... deixem el teu, per saber com va tot.».
Però aquell trajecte fins a la oficina, no acabaria bé..... coqueta ella , com l’Alba , mentre anava per la carretera , s’anava retocant el maquillatge ... i entre una cosa i l’altre , no es va adonar que un pal de telèfons interceptava el seu camí erràtic ... fins que es va clavar al ben mig del frontal del cotxe i el va fer aturar en sec , mentre la Llum sortia expulsada , travessant el parabrises del vehicle i anant a parar a terra , desnucant-se. La policia en arribar al lloc de l’accident , va identificar a la víctima amb la documentació que duia a sobre i amb la del cotxe i en trobar el mòbil que duia, van localitzar al Joan , marit de l’Alba , indicat com a persona a informar en cas d’accident en la agenda del mòbil.
« Sr. Joan, la seva muller ha patit un accident i ha mort. Ho sentim !. El passem a recollir pel seu domicili per las diligències oportunes.». En Joan va quedar molt afectat i va trucar a la seva cunyada per fer-li saber la mala notícia... « Llum ! .... l’Alba es morta ! ...es morta! , no va poder dir res més....» .
...................................................
Dels llavis de l’Alba , només van sortir dues paraules.... « no sé!... « i uns segons després , no es va poder estar de riure i riure .... davant l'atònita mirada de la Llum....
«..... i ara de que te’n rius ??... Alba ! ...»
En assossegar-se una mica , l’Alba va anar deixant de riure ..... « Ara si que l’hem fet bona ! .... A tu, no et deixen entrar allà dalt i a mi , no em deixen , aquí abaix !....
« Es que allà dalt, em diuen que jo soc la Llum !, que a mi no em toca encara de ser-hi ....i que m’esperi al llimb , fins que em cridin...... «, protestava a l’Alba.
« I a mi, en Joan no es creu que soc jo, l’Alba, i diu que soc tu, que vull embolicar-me amb ell ! ... i no em deixa entrar a casa .... i al final , m’han portat aquí al psiquiàtric !.... perquè diuen que parlo amb fantasmes !! .... no estic millor que tu, Llum, no ! ....«.
« Doncs si que estem bé !!...... «.
Blue instant.
13 comentaris:
Un drama, com la comèdia dels embolics.
Realment qualsevol decisió, per trivial que sembli, pot portar conseqüències imprevisibles... en aquest cas, molt imprevisibles.
Em sap greu per les bessones perquè, com diu en Xavier, és tot un drama això que els ha passat però jo l'he trobat ben divertit el teu relat. :-)
Bona Diada, Artur!!
Buena historia Artur!!
Siempre l@s gemel@s juegan intercambiando sus vidas en este caso les salio mal; porque una termino muerta.
Sacando el drama de la muerte fue entretenido el relato.
Besos!!
D'imaginació no te'n falta, és molt ben construïda, aquesta història! Alba i Llum són dos noms tan redundants com elles mateixes.
Bon relat, Artur. L'he trobat molt ben explicat i molt divertit (encara que hi hagi un mort). Ja es veu que tenen un problema complicat de resoldre.
Oh my gosh, I would be strange enough to have a twin, someone who looks exactly like you.. then to make it more complicated 😉 I enjoyed the story of Alba and Light Artur 💜
Que bo, Artur! Molt divertit. Perquè és ficció, espero, que sinó no ho seria tant.
Jo també hi tinc uns bessons a la nova novel·la i també fan de les seves.
Una abraçada!
Moltes gràcies a totes i tots, per las vostres opinions !
Salut :)
Una buena historia, entretenida.
Al principio triste pero le has dado un buen final. Besos.
Gràcias, Laura ! Saludos :)
Aquest conte m'ha captivat!!!
Trobo que aquest "no sé" té un significat surrealista, ja que és ben bé que ningú sap res...
El què no entenc és que si són idèntiques, que passa amb els nois, no les confonen???
M'agrada com has estructurat la història.
Bon vespre, Artur.
En ser idèntiques , aquí està el problema que tenen.. que ara el marit es creu que és la germana i no la vol ! hehehe... millor ser cada un com és , original i sense còpies !.
Salut, Roser !
Content de que t'hagi agradat , "A peu coix" !. Salut ;)
Publica un comentari a l'entrada