4 de març del 2021

Amb la Maria....




Damunt camins que tu coneixes
hi corries de petit, amb la Maria,
fent gresca juganera i innocent.

Damunt camins que tu coneixes
hi passejaves de jove, amb la Maria,
recitant-li versos d’enamorat.

Damunt camins que tu coneixes
hi vas passar cerimoniós, amb la Maria,
entre blanques garlandes de casats.

Damunt camins que tu coneixes
hi perseguies els fills , amb la Maria,
les tardes de festa jugant a fet i amagar.

Damunt camins que tu coneixes
hi vas abocar llàgrimes, amb la Maria,
en la nit fosca que la Mare va morir.

Damunt camins que tu coneixes
hi prens l’aire i el sol, amb la Maria,
mentre la memòria t’abandona i fuig... 

damunt camins que tu coneixes.

Blue instant. Aportació al concurs de Lletres i fils de Març 2021 de Núria Lorente.

 
 

a

13 comentaris:

  1. sa lluna4 de març del 2021, a les 21:46:00 CET

    Un poema des del record, bonic i tendre, des del cor.

    Aferradetes, Artur.

    ResponElimina
  2. xavier pujol5 de març del 2021, a les 9:05:00 CET

    Un reconeixement a la Maria i un record a la mare.

    ResponElimina
  3. Anònim5 de març del 2021, a les 9:23:00 CET

    Oh, Artur, m'agraden molt aquests versos!
    T'ha inspirat la frase, tant al final com al començament de tots els versos, hehe. I quins records tan bonics, amb la Maria ;) I algun de trist, també...
    Moltes gràcies per la teva participació a la proposta.
    Salut i una abraçada!

    ResponElimina
  4. Scraptella5 de març del 2021, a les 11:39:00 CET

    A pesar de que la traducción al español no es muy buena, me ha encantado tu poema! es toda una vida, un camino... feliz finde!

    ResponElimina
  5. artur5 de març del 2021, a les 13:58:00 CET

    La dona, tantes vegades invisible a la societat, és un puntal imprescindible a les nostres vides i el seu reconeixement és més que merescut !.
    Salut i gràcies, per las vostres opinions !.

    ResponElimina
  6. Carme Rosanas5 de març del 2021, a les 18:06:00 CET

    Tota una vida, en un poema, tan ben explciada, tan tendra. Molt bonic, Artur!

    ResponElimina
  7. artur5 de març del 2021, a les 18:18:00 CET

    Gràcies, Carme !. Tant de bó, poguem gaudir d'una vida així de ben acompanyada.
    Salut !

    ResponElimina
  8. M. Roser5 de març del 2021, a les 19:35:00 CET

    Es tot un homenatge a la dona, per aquestes dates encara que hauria de durar tot l'any. M'ha agradat molt aquesta cadència...
    Que tinguis un bon cap de setmana, Artur.

    ResponElimina
  9. J.P. Alexander7 de març del 2021, a les 4:02:00 CET

    Lindo poema te mando un beso

    ResponElimina
  10. Helena Bonals7 de març del 2021, a les 19:55:00 CET

    No t'he llegit mai, que jo recordi, fent poesia, te'n surts molt bé! Té molt de sentiment aquesta repetició.

    ResponElimina
  11. artur7 de març del 2021, a les 20:16:00 CET

    Totalment d'acord, Roser !. Bona setmana !.

    Gràcias JP !. Un abrazo !

    Alguna més en trobaràs pel bloc, no gaires , però ho intento!. Hi ha molt a aprendre encara , de versos com els teus !. Bona setmana !.

    ResponElimina
  12. Teresa Duch14 de març del 2021, a les 13:37:00 CET

    Una vida en un poema, Artur. I has estat molt generós: no només has acabat amb la frase, sinó que l'has anat repetint. D'aquesta figura literària se'n diu anàfora. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  13. artur14 de març del 2021, a les 13:45:00 CET

    Gràcies, Teresa !.
    Ho vaig escriure, sense tenir constància de que podia ser una anàfora. Va anar sorgint poc a poc, escrivint .... ja sé una cosa més :)
    Una abraçada !.

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)