Segons explica la veu popular, sembla ser que durant el segle XVI es van acabar les obres del campanar de Santa Maria, però quan estaven traient els taulons i les bastides es van adonar que el campanar seguia creixent sol, sense que ningú hi fes cap obra. Ja us podeu imaginar quin enrenou! A Vilafranca tothom es va espantar molt perquè si el campanar no parava de créixer, arribaria un dia en que el campanar seria tan alt que cauria sobre la població desprevinguda.
Amb tot això, hi havia un sastre molt espavilat que es deia Jaumet, que
va tenir una molt bona idea: amb moltes feines va arribar a lligar a
dalt de tot del campanar una cinta molt llarga que arribava fins a
terra. D’aquesta manera esbrinarien si el campanar realment creixia o
no. El cas és, però, que durant la nit, i a causa de la humitat que hi
havia, la cinta es va encongir un pam. Al matí següent tothom estava
esparverat, i la gent es va tornar a espantar molt creient que el
campanar havia crescut un pam més. I si no arriba a ser perquè
l’Ajuntament fa un ban demanant serenitat, Vilafranca es queda buida.
Des d’aquell dia Vilafranca del Penedès es va fer famosa perquè deien
que tenia un campanar que tant aviat creixia com s’encongia.
Llegenda popular. Aportació als relats d'estiu de la Carme Agost 2021.
M'encanten les llegendes, sempre tenen un no se què de real i un altre no sé què de màgia. La teva també!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!
A mi també, Carme !. Sempre son interessants i algunes divertides, com aquesta del campanar de Vilafranca.
ResponEliminaSalut !.
Una llegenda que et deixa amb un pam de nas. Molt bona!
ResponEliminaI un bon somriure, McAbeu !
ResponEliminaM'ha encantat el afegit que has posat al dibuix. 😉
ResponEliminaLa llegenda molt bona, quin ensurt amb la humitat, crec que més d'un va partir per a no tornar.
Aferradetes, Artur.
M'ha encanta aquesta llegenda, ja saps que a mi, m'agraden molt...
ResponEliminaGràcies per aquest regal!!!
Em va semblar divertit afegir-hi la cinta de modista, donada la història!. :)
ResponEliminaGràcies, SaLluna !.
Son ben entretingudes les llegendes eh, Roser ! :) Salut !.
Més alt o més baix, el campanar de Vilafranca és impressionant.
ResponEliminaJa ho pots ben dir, Xavier !.
ResponEliminaSalut :)
Els campanars sempre sobresurten una mica de la resta del poble, però no és qüestió que creixin tant!
ResponEliminaTe l'has inventat tu, o és una llegenda tradicional?
Aquesta vegada, Helena, he compartit una llegenda popular, no és meva!
ResponEliminaSalut :)
Ostres, Artur! Estava convençuda que t'ho havies inventat per als relats conjunts i t'anava a felicitar perquè m'havia cregut la llegenda. I ara veig aquí dalt que en la resposta a l'Helena dius que ho és, una llegenda.
ResponEliminaBé, sigui com sigui, és curiosa. Sembla que abans la gent es creia coses impossibles, però ara també ens creiem barrabassades de l'alçada d'un campanar. I que bé que ho he lligat, eh?
Hehehe Tresa, ja t'ho has portat al teu terreny !...ara , com abans, ens les expliquem tant grosses com un campanar !...es que no tenim remei, hehehe.
ResponEliminaBon cap de setmana !.
Com m'agrada aquesta llegenda, Artur!
ResponEliminaNo ve d'un pam, com diu una cançó de La Trinca, hehe, ara m'hi has fet pensar.
I el campanar de Vilafranca espectacular, el tinc retratat, m'agraden molt els campanars.
Enhorabona i gràcies per compartir aquesta bonica i entretinguda llegenda, salut!
Gràcies, Núria !. Per sort, a Catalunya podem triar i remenar , amb tants campanars com hi han !.
ResponEliminaSalut :)
Molt divertida. Jo també creia que l'havies inventat.
ResponEliminaEt felicito.
Anna Babra
Aquest cop, no és meva, Anna !. Felicitarem a la inventiva popular :)
ResponEliminaSalut !.
Muy bonita leyenda. Saludos :)
ResponElimina