El pati blau.

 

 Assegut a la cadira del periquito, el vigilant de sala de pintura catalana, escoltava atentament les explicacions de la directora del museu als joves del institut , que aquell matí havien vingut a visitar el museu.
 Havien escollit un quadre de Santiago Rusiñol per centrar-se en la explicació que els hi donava sobre la obra del pintor i que també va ser escriptor, autor de teatre i col·leccionista. Davant del quadre escollit els hi explicava que curiosament, també hi havia un altre pintura, també de Rusiñol i amb el mateix títol , però que a diferència d’aquest , hi havia una noia retratada i que inspirat en ell, l’artista havia escrit , també amb el mateix títol, una escena de teatre, explicant-ne la història d’aquesta noia i el perquè havia estat feta la pintura , amb el resultat d’un final sorprenent.
 En Joan, el vigilant, escoltava feliç aquelles històries que la directora sempre explicava als visitants , tot parant bé les orelles per escoltar i amb ulls oberts cap als visitants , sempre havia d’estar alerta... per si de cas !... però a vegades, las explicacions de la directora, l’abstreien de la realitat.
 Al acabar la xerrada, la directora i els estudiants van marxar de la sala i en Joan va quedar-se  sol
 Encuriosit pel que acaba d’escoltar, va aixecar-se del seu lloc i es va apropar al quadre en qüestió. Se’l va mirar per sobre i mirar el petit rètol que acompanyava l’obra i en va llegir el títol «Patí blau. Arenys de Munt. 1903». Va tornar a remirar amb més detall la pintura i detingudament va anar buscant detalls en ella.
 ...... la copa de vidre amb els peixos de colors....la tassa que servia de florer .... els plats endreçats , els diferents cossis de flors repartides pel pati.... el safareig que s'endevinava cap el fons...unes quantes plantes i arbusts.... fulles seques pel terra.... mmm.....
 Mentre en Joan anava mirant i remirant.... apropant-se al quadre una mica més, allunyant-se’n desprès.... una mica més lluny.... més a prop..... la Roseta, la directora, tornà a la sala tota decidida, amb un drap a una mà i una ampolla de netejador a l’altre.
 - «Joan, què fas ? T’agrada el quadre, eh!.... i quina colla, aquests del institut .... uns de molt calladets, però un parell , que no els hi podia treure els ulls de sobre !....»
-  «Roseta, una pregunta !- digué en Joan, mentre amb la mà es rascava el front , tot intrigat...- aquest Rusiñol, no serà pas d’aquests pintors abstractes .... ? com el Picasso , vull dir....»
- «Què em dius, Joan !...apa,tu ! No hi veus un pati casolà a la pintura, amb tots els detalls ben detallats ?....on hi veus el problema ? Està tot ben clar ! ...».
- «Doncs no ho entenc, Roseta !....he mirat i remirat la escena i no hi manera !..... on és el "patí" ? ...tu el veus per algun lloc ?.....».
- « Aiiii, Joan , el "patí"... el "patí" !!.... - posant els ulls en blanc i fent un sospir profund - ....lo que jo et deia dels estudiants.....  aquell parell de rebels han fet de la seves i tu, no t’has adonat de res !.... que no has vist que han pintat un accent a la paraula «pati» del rètol del títol i ara hi posa «patí» en lloc de «pati» ?.... hahahaha....»
 En Joan es tornà vermell com un pebrot i se’n tornar a la cadira del periquito , tot remugant per sota el nas , mentre la Roseta , netejava el rètol per tornar-lo a la definició correcta, sense poder amagar el seu riure.

Blue instant. Aportació a "Relats conjunts de Setembre 2021."