Somnis de tardor.

 

Fotografia : Angie Sol Studi.

 Amb l’última revifada de l’estiu que acaba, la tardor li dóna un acolorit comiat … tal i com es mereix !.
Engalanada per l’ocasió i tot presumint amb una ombrel·la de fulles roges, ataronjades i ocres ..... i fent revolar un cop i un altre  la fullaraca que engrogueix als peus dels plataners , la seva ànima escarlata li  diu adéu, als dies de sol i verd.

Com cada any, als últims dies de setembre o a molt estirar, als primers d’un octubre naixent, el jardí guanya una gran expectació. Tots bé saben que sense ella , l’hivern creixeria massa... qui vol tant de blanc ? .... i fred, durant tant de temps !.

Avui, la tardor ja tenyeix de grocs als arbres i els fa ruboritzar amb ardorosos carmesins  ! .
Tots al jardí  ho festejant i grans reverències li fan al seu pas ...
Avui , com cada any, la Irene acompleix el seu somni, gran somni de rerevera... donar llum i existència a la primavera d’hivern ... «Ja he tornat !, aquí em teniu !».
A dins. rere els grans finestrals de les sales, vigilants, infermeres i metges, entre somriures, mirades còmplices i expressions emocionades, tampoc es volen perdre l’esdeveniment....
La tardor, joiosa i eufòrica, ja salta i balla.... pels jardins del sanatori....
«Ja he arribat! «.

Blue instant.  Aportació a Lletres i fils #8 de la Núria Lorente.