- «ep, Joan ! , quina cara que fas!.... «
- « psssee, quina vols que faci?...»
.........................
- « i tota aquesta cua de gent ?... què regalen alguna cosa, avui? Hehehe....»
- « i ara!, que no saps que avui ja han fet el sorteig ? ... fan cua per mirar els resultats ...»
- « i tu ... segur que ja l’has mirat i no has tingut gaire sort, no?... és això, el que et te emmurriat i amb cara de pomes agres...»
..........................
- «au, vinga, ànim! ...ara no te’m ofeguis en un got d’aigua!».
-»...si, es clar!. Mira qui parla ! ... el que no té mai cap problema.... ni tristeses, ni misèries.... tot sempre de cara....!»
-»Joan, ja serà menys, no ?.... n’hi ha per tant? «.
-» Doncs, mira quina gràcia que em fa !.... a mi, que no em toca mai res... aquesta vegada, va i em toca la «grossa» !..... la setmana que ve, dilluns a primera hora, toca presentar-me a la caserna de cavalleria , per anar a continuació cap a l'Àfrica !.....a lluitar amb no sé qui..... és per estar-ne content ?..... «
-»Home, Joan !...ja se sap... en aquesta edat, toca el que toca .... i a qui li toca....li toca »
-»Què bonic que m’ho presentes !.... tu, com a la casa gran, lligueu els gossos amb llonganisses ,,, us podeu rascar una mica la butxaca i pagar els 6.000 rals de la exempció i au....cap a casa falta gent !.... i als pobrets i miserables com jo, ens envien a un destí desconegut , del qual no sabem si tornarem a veure els pares altre cop .....»
............................
-» Tens raó, Joanet !..... un no escolleix a on néixer, no pot escollir casa, ni pares.... toca el que toca......
-» doncs quin consol em dones Tonet!»......
...........................
-» però, mira, Joanet.... tu, no has pogut escollir la família a la que pertanys, però.... si que has pogut escollir als amics , ... als bons amics en qui poder confiar i als que també ells, poden confiar amb tu....»
-»... i això , què canvia?.....»
-» Poc o molt, depèn de cada un.... per el que a mi respecta , parlaré amb el pare, perquè «es rasqui» sis mil rals més i et pugui ajudar a treure’t la pena....i la cavalleria de sobre ! . Què et sembla, les bones eleccions, serveixen o no ?......»
...........................
En Joanet es va abraçar al Tonet i la mirada li va brillar d’alegria , en veure’s salvat del neguit de perdre família i amics , anant a terres estranyes per una loteria perversa , maquinada per poders més perversos i dubtosos.
"Bombo de quintos" del segle XIX.Foto D.Soto.
Blue instant. Aportació a Relats conjunts , Novembre 2021.
Això si que era un mal sorteig!
ResponEliminaNo es pot triar on néixer, però en aquest cas va saber triar bé l'amic.
Una volta de bombo que ningú ha pensat. Un bon relat!
Aferradetes, Artur.
Per sort i perquè s'ha lluitat, aquest sorteig ha passat a la història !. Tant de bó, no ni tornin a haver ...ni aquí ni enlloc !.
ResponEliminaAbraçades, sa lluna :)
La loteria gairebé és una qüestió de fe.
ResponEliminaAquest és el pitjor sorteig de tots… quina sort tenir bons amics que et treguin d'un mal pas com aquest. Una cosa és que els governs et robin els diners, que ja és prou greu i l'altra que et robin la vida en guerres que decideixen sempre els que no hi aniran. Tant de bo algun dia s'acabés la violència de tota mena… un bon relat, Artur. Li has donat un tomb ben diferent.
ResponEliminaQué horror, cuántas injusticias y dictaduras perversas que dejaban el destino de las personas humildes a expensas de una bola y número al azar.
ResponEliminaTodo puede volver a repetirse pero ojalá que nunca más.
Abrazo grande artur!
Ben vist, hi ha loteries que ningú vol que li toquin.
ResponEliminaSort, com li dius a Sa lluna, que aquest sorteig ja va passar a la història perquè no tothom podia comptar amb un amic amb diners que el deslliurés del "premi".
Bon relat. Felicitats!!
Potser si, Xavier, perquè et toqui... o com en aquest cas, no !. Salut !.
ResponEliminaGràcies, Carme !. Els poders sempre se las empesquen per sortir-se'n amb la seva, per això ens toca a nosaltres, posar-ho en qüestió i evitar els abusos.
Que asi sea, Luz ! Que los sorteos, sólo den alegrías !. Un abrazo !.
Tens raó ,McAbeu, no tothom tenia tanta sort i molts ho van haver de patir. Salut !.
Una verdadera amistad es un bien inestimable. Sobre todo en una epoca así...
ResponEliminaSaludos.
Sin duda que es así, Eric.
ResponEliminaSaludos !.
Bé, això és un bon amic, les aparences enganyen, per fi podrà gaudí del premi...Un bon amic és un tresor!
ResponEliminaSaps que encara recordo les festes de d'acomiadament, dels "quintos"...
Bon vespre, Artur.
Ben segur, Roser ! No en fa tant que es va eliminar el sorteig de quintos, jo mateix vaig ser dins el "bombo" per fer la "mili", però no va ser tant dramàtic ....també en vaig deslliurar , però per la vista !.
ResponEliminaBon cap de setmana !.
Com ja has dit en altres comentaris per sort aquest sorteig ja ha passat a la història...
ResponEliminaI la teva història molt bonica amb aquest final feliç per a en Joanet. Les bones amistats no et deixen a l'estacada quan ho necessites, com ha fet en Tonet.
Bon relat, Artur!
Gràcies, Núria !. Les bones amistats son tot un tresor !.
ResponEliminaBon cap de setmana ;)
Amb la Revolució Francesa semblava que tot era "liberté, egalité, fraternité", però hi ha hagut sempre els que aconsegueixen de salvar-se d'anar a la guerra.
ResponEliminaBon relat!!!
En aquesta qüestió, tothom fa el que pot !.
ResponEliminaBona setmana, Helena :)
Als pobres no els hi quedava més remei que anar a la guerra, mentres els rics es quedaven a casa. Una gran injustícia que donà lloc a una revolta entre la classe treballadora (al menys a Catalunya), però als que manen no els amoïnen els privilegis.
ResponEliminaEn aquest relat, al menys, hi apareix una mostra de compassió i amistat.
Molt ben narrat.
Una salutació.
Moltes gràcies, Josep Mª !. Les injustícies mai s'acaben i sempre toca lluitar-les !.
ResponEliminaBona setmana !!