Joguines.

 

Rafael Barradas, 1919, Juguetes

     El primer cop que el vaig veure, va ser a la guarderia, Allà va ser on el vaig conèixer. Menut , callat i amb el cap ple de rinxols daurats... la enveja de totes les mares del grup. A mi, en canvi , va ser com si em toqués la grossa de nadal , que pesadet que era el nen !. Es va fer amic meu des de el primer dia i ja no me’l vaig treure de sobre fins que vaig deixar la guarderia, per anar a una altre escola , quan els pares es van separar i em vaig convertir en una maleta de viatge..ara cap aquí, ara cap allà !. Però treure-me’l se sobre va ser agraït !. Sempre volia las meves joguines i amb el seu somriure tímid i un «sispli!» , sempre se’n sortia amb la seva...les millors joguines per a ell i jo , a conformar-me amb el que quedés.
     Anys més tard, van tornar a creuar-se els nostres camins. Mentre feia de locutora en un bingo d’estiu, al poble on estiuejava amb el pare i per treure’m unes quantes «peles» per a mi, un dia el vaig tornar a veure assegut en una de les taules del local. No havia canviat gens ni mica !, per això em va ser tant fàcil reconèixer-lo , encara que havia guanyat en alçada , es clar !. Primer no en vaig fer massa cas, mira tu !, una coincidència com una altre... però quan el vaig anar veient un dia i un altre i sempre coincidint amb el meu torn, la veritat, se’m va pujar la «mosca» al nas! . Al cap i a la fi , passada una setmana no hi vaig poder fer més i al plegar del torn, el vaig anar a trobar. «Oi que ens coneixem, tu i jo?» li vaig etzibar d’entrada i sense gaires  miraments.... a lo que ell, tot acalorat i aclaparat a la vegada i amb un fil de veu, va aconseguir respondre’m : «Si !, de la guarderia, de la classe dels cargolets...». L'interrogatori llavors va créixer , com el meu mal humor, i el vaig inundar a preguntes i que moltes, segurament li van semblar absurdes...però tant m’era !. La qüestió era, que per coincidències o no, ens havíem anat creuant durant la nostra curta vida en llocs en que ni l’havia vist o ni m’havia fixat en que ell també hi era. I desprès d’una estona de xerrameca, va ser quan em va deixar amb una cara de poema, la boca oberta, tant com les orbites dels meus ulls i amb unes galtes més vermelles que un tomàquet de penjar i ...igual de penjada ! En quan es va decidir a dir-me que el seu objectiu a la vida,  era jo ! , que estava bojament enamorat de mi i que m’havia anat seguint pels indrets que descobria en que podríem coincidir , només per veure’m ... i que tenia guardades encara, les joguines de la classe dels «cargolets» , així com un jersei que una vegada vaig perdre , no sé com , en una cafeteria ...i un mocador de coll !. En aquell moment vaig sortir corrents de davant d’aquell «col·leccionista» compulsiu... però per dins la seva història m’havia deixat petjada.... i el «cuquet» va anar fent via dintre meu i ell , també va anar seguint-me i persistint en la conquesta dels seu amor. I clar !, com ja us imagineu i bleda de mi, al final vaig cedir als seus encants, que no en va, era tot un paio digne de «repassar-se»!. Total , que va arribar el casament i ell va aconseguir el seu somni.... però amb els temps i un cop assolit l’objectiu, la relació es va anar refredant i aviat, vaig anar a parar a fer companyia als joguets dels «cargolets», al jersei i al mocador de coll... ja era una peça més a la seva col·lecció !... i això, no vaig voler acceptar-ho !, de cap manera !.  I un dia al matí , en preparar-li el seu esmorzar, com era habitual... li vaig afegir unes «gotetes» , de la meva «col·lecció» , al seu cafè amb llet... i res !... que al cap de uns minutets , ja havia «estirat la pota», però ben estirada, eh! , que ben «tieso» que es va quedar !. I jo, a part del desconsol per la seva «trista i inesperada» pèrdua, vaig quedar-me amb la seva fortuna i propietats i el seu «do» més personal.... l’art del col·leccionisme !.  Ara ja sóc vídua , rica i amb una bona col·lecció d’ex-marits que han anat «degustant» la meva varietat de «gotetes» en els seus esmorzars... tots ells, tant estimats....!, han estat les meves millors «joguines». Que ho dubteu pas , potser ?!. 

 

Blue instant. Aportació a "Relats conjunts" de Juny 2022.