«A veure parelleta, expliqueu-m’ho !» , diu la profe, intrigada.
«Quan veníeu
sols, se us feien llargs els camins ,
però arribàveu abans de l’hora....
Ara, veniu junts.... el camí se us
fa curt.... però arribeu sempre tard !!».
........................
(Silenci) ............................... ( i els riures s’escapen
!! ) .
12 comentaris:
😏😏😏😏 M'agrada, aquest camí. Molt suggerent.
Una mica xafardera si és aquesta profe.
Vols dir que ella no sap el què passa?.🤭
Genial, com sempre!.
Aferradetes, Artur.
Hehe! Ai, aquests camins que es fan llargs quan es va sol i quan es fan en molt bona companyia es fan tan curts...
Una mini història ben divertida i alegre!
Moltes gràcies Artur per una nova participació.
Bona setmana ;)
Somnis... els camins fets amb bona companyia , son molt agradables de fer...com un somni, vaja ! ;)
Salluna... aquesta profe és de las de abans,una mica Rottenmeier !! :D :D
Núria.... Aquests camins fets així, son bonics de fer-los ! Gràcies ;)
M'encanta aquest relat tan curt i que diu tantes coses! Molt divertit!
Una abraçada, Artur!
Gràcies, Carme !! La Núria ens fa suar ,tant com la calor d'aquest estiu :D :D
Abraçades !!
Molt ben trobat aquest petit relat...És igual que el camí sigui llarg o curt, el què importa és la companyia!!!
Bon i calorós vespre, Artur.
Bonjour cher ami,
Le chemin de la vie semble toujours trop court lorsque le bonheur nous accompagne.
Cependant il peut sembler tortueux, interminable et rempli d'embûches sans la joie et l'amour...
Gros bisous
Sense rostre, sense paraules, sense res a les mans, però sí, sí, jo crec que has interpretat bé el llenguatge gestual, Artur! Ara a veure si els pot treure què caram ha passat.
Et dono la raó, Roser!, les companyies marquen la diferència de un bon o mal viatge.
Bon cap de setmana ;)
Merci, Martine !. Gros bisous !.
No sé si ho arribarem a saber, Tresa !...aquestes coses , simplement passen quant fas camí amb bona companyia.... jejeje Bon cap de setmana !.
Breu i dues vegades bo!
Gràcies, Helena !.
Publica un comentari a l'entrada