Apocalypse in blue.

 

 En Pep està feliç i content assegut al sofà de casa, cervesetes i cacauets l’acompanyen a la tauleta a punt d'anar sent devorats un a un pel millor seguidor de la història !. L’entorn no ha sigut menys descuidat, llums amb els colors del seu equip il·luminen la façana i fan joc amb el blau estelat del cel.... bé, un dels colors a fallat a última hora, el vermell no s’encén ni de casualitat !, així que tot és il·luminat de blau elèctric .... «segona equipació !» es diu amb una rialleta, en Pep a si mateix.
El partit és a punt de començar... la Lliga comença els seus passos un any més ! I aquesta pretemporada, el seu equip ha anat força bé !... fins i tot si han vist golejades i tot !.... «aii, avui !, aiii avui!!, com patireu els nostres encerts , equip visitant !».
L’ambient i la sorollada del camp, omplen de ple la televisió i en Pep , ja saliva i tot !.
Començat el partit, els minuts van avançant... jugades boniques , amb passades estudiades i jocs de cames fan les meravelles dels seguidors.... però de gols, gols....ni un !! . Segona part que comença i el joc continua igual i els nervis del públic i d’en Pep van en augment.... « i els gols ! , on són els gols ??» ... el que més s’hi acosta , passa a tres metres de la porteria !.... res de res.... avui tornarà la sequera ! «Aiii, aiiii...ja hi tornem a ser !» exclama en Pep , mentre rebrega els coixins del sofà i a la fi, quan ja no pot més amb els nervis, agafa la pilota-amulet que guarda al saló de casa, firmada per alguns dels jugadors estrella i enfocant-la a la finestra oberta, s’esgargamella les cordes vocals dient : «Renoi !... que no és tan difícil encertar entre els tres pals !!, fins i tot jo ho puc fer !!!...». I encalçant la pilota amb totes les seves forces, la xuta envers la finestra oberta..... i per gran sorpresa d’en Pep, impacta a l'esquadra del marc de la finestra i surt rebotada contra el sostre , que amb l’impacte fa un gran forat i surt disparada cap al cel estelat...... en Pep, acollonit i amb uns ulls ben esbatanats, diu amb la boca molt petita... « ostres!, doncs no és tan fàcil....!» i a continuació i com si es tractés d'un joc de dominó, van començant a caure una darrera altre, les teules del sostre i amb un tres i no res, omple el terra del saló amb què era el sostre de la casa !. En Pep, resignat davant l'evidència del desastre futbolístic i sobretot casolà, s’espolsa la pols de sobre i mirant el cel que ara decora la vista de dalt del saló, encara té l’humor de dir-se a si mateix.... : «mira, l'antena encara ha quedat al seu lloc !.... podré veure el següent partit !».

 

 Blue instant, Aportació als "Relats d'estiu" de la Carme.