Truca el carter a la porta i l’Anna s’apressa a obrir-li. Si ! , li acaba de portar el paquet que esperava ansiosament.... els nervis s'apoderen d’ella i els dits de les mans s’entortolliguen entre ells per les ganes d’obrir-lo. «Calma’t, Anna, calma’t « es diu a si mateixa.
Però perquè ho entengueu millor, anem al que li va passar uns dies enrere....
Asseguda davant l’ordinador de la seva habitació, remugava nerviosa perquè no anava tot com ella desitjava....
-«Aquest blog va fatal !, últimament sempre fa estralls...quan no és una cosa n’és un altre, ja n’estic ben tipa!».
I va començar a mirar a la plana d'assistència al client i hi va trobar una mena de xat per a formular les seves preguntes.
- «Mira que bé, provem !»....
- Hola !
- Hola, sóc l'Antònia !, en què puc servir-la?
- A veure, tinc molts problemes darrerament amb el blog.
- Ah! Bé. Primer hauria d’iniciar sessió, si us plau , nom i contrasenya a les caselles adjuntes.
- D’acord ! Ja està !
- Bé. Una cosa més, respongui a la pregunta : És vostè un robot?
- Clar que noooooo !
- Entengui que he de seguir el protocol. Quantes xemeneies veu aquí ?
- A veure...dues....
- Aiii que vostè serà un robot !....miri, miri bé !
- Brrrr....! a si, tres ! Que ni ha una d'amagada darrera les fulles dels arbres !
- Aaaara ! Molt bé , ara ja sé que al menys un robot, no ho és. Continuem .... quin és el seu nom d’usuari ?
- Annaambduesn
- Mmmm...un moment.... està segura? ... no em surt per aquest nom
- Això mateix és pel que em queixo, molts cops no em reconeix !....
- Tranquil·la, tranquil·la ! Provem de nou.... doncs no !, no hi surt , ho sento ! Potser ha canviat de nom i s’ha despistat....
- Noooo, que no ! .....a veure provi amb Anònim !
- Pot ser una bona opció..... a veureeee.... a si ! Anònim si que en surt ! Però ni ha molts, quin és el seu ?
- Uffff.....brrrr.... Anònim empipat !!!!
- Bé, bé, no s’alteri .... Miri, ara si, ara ja l’he trobat !.... és la primera de la llista....segueix estant segura de què no és un robot?
- Que nooo, ja li ho he dit !!
- :DDD era broma ! Per treure tensió...
- ........... (santa paciència!).......
- Bé, ja he comprovat la seva configuració i moooooolt malament «Anònim empipat» ....no durarà ni dues setmanes més !....
- Què diu que què ...??
- Res, que té una versió moooolt antiga i s’ha d’actualitzar immediatament o perdrà tot el blog. Per si de cas, faci una còpia de seguretat, això els robots ho fan en un plis-plas....
- Tornem'hi amb el robot!.... i vostè no me’l pot actualitzar en línia ?
- Ui , no ! La nova versió és molt revolucionària i adequada a les noves normes ecològiques i d’estalvi d'energies.... s’ha de fer manualment i en el seu domicili. Doni'm la seva adreça i li enviarem el pack actualitzat en 48 hores. Seran 99’99 euros , això si, despeses d’enviament incloses !.
Accepta?.
- Carai ! ...quin atracament!.... vinga va, em rascaré la butxaca! . Tot sigui per continuar al blog .
- D’acord, comanda rebuda. Gràcies per la seva confiança i col·laboració. Pot tancar la sessió. Gràcies!.
- Clic a tancar sessió.
- Es vostè un robot ? ............... :P :DDDD Ha caigut de nou !
- "Me la carrego" ! Ahhhh!!.......
I dit i fet, 48 hores després, l’Anna té el paquet amb el pack d’actualització a les seves mans.
Quan finalment l’obre, descobreix el seu contingut: Una dotzena de llibres, la meitat amb tapes de colors i els altres amb les tapes blanques i amb totes les pàgines en blanc i de paper reciclat, un llapis amb la seva gometa al cap de dalt , una capsa de bolígrafs de diferents colors i una nota amb les instruccions. «Aquí té la darrera actualització del blog. Amb els llibres adjunts podrà escollir si utilitzar els de les tapes de colors bàsics del blog o bé els blancs i així personalitzar-los al seu gust. El llapis és per prendre notes i si s’equivoca pot esmenar-ho amb la gometa que hi te incorporada. Els bolígrafs són per escriure els seus posts i amb tintes diferents per escollir, així podrà ser més creativa.
I al final i amb lletres més grans , remata les instruccions advertint-la que la tinta dels bolígrafs perdura durant un any, passat el qual s’esborrarà, per tant, serà recomanable actualitzar de nou abans de la data de caducitat.... i com ja és client, amb un 2 % de descompte !. Gaudeixi del nou blog amb els seus amics reunint-se a la plaça tot prenent una cerveseta ..... sempre que no sigui un robot !, llavors una llauneta d’oli serà millor ! :DD "
........... Anna ?, Anna ??...... Anna ???.... S’ha desmaiat, pobreta......!
Blue instant. Aportació a "Lletres i fils" d'Octubre 2022.
Quin via crucis blogaire!!
ResponEliminaHe, he, he… espero que no sigui profètic el teu text… perquè ho tindríem molt fotut. M'has fet riure!
ResponEliminaMolt bona idea de relat. Molt divertit!
Primer de tot dir-te que m'agrada molt el que has afegit a la fotografia, hi queden molt bé aquests dibuixos, que després quan llegeixes la història s'entenen perfectament, hehe.
ResponEliminaEl que expliques ens sona molt als que voltem pels blog, i és que darrerament sembla que aquesta situació es repeteix molt sovint...
Molt bo el final, pobra Anna, no m'estranya que s'hagi desmaiat, ja n'està tipa de tants robots. Potser sí que serà millor que vagi a la paça, al carrer, ies trobi amb persones reals, hehe.
Déu n'hi do Artur el que has estat capaç de treure'n amb aquesta foto, em trec el barret amb el teu relat. Moltes gràcies per la teva participació!
Una abraçada!
PD: Al teu blog he de marcar que no soc un robot :D
M'has fet patir amb tan poca consideració, pobre Anna!. Espero que no ens passi a nosaltres, tot i que sembla que anem per aquest camí.
ResponEliminaQuanta imaginació, Artur!.😉
Aferradetes.
Caram quina història tant divertida. Però veig que l'Anna no se n'adona que li estan prenent el pel, A veure quants diner li eixaquerant...No s'ha de donar mai dades personals!!!
ResponEliminaBon vespre, Artur!!!
Moltes vegades ho és, Xavier !. Bon cap de setmana !!
ResponEliminaEsperem que no ho sigui, Carme !. A mi ja en va passar fa uns anys amb el MsnEspace que al final els van eliminar d'un cop !. Una abraçada ;)
Moltes gràcies, Núria !. Mentre puguem aguantar, bé ! jejejje m'has fet riure amb el robot !...tinc a la Antònia de portera al blog ! :DD Bon cap de setmana ;)
A vegades, sembla que ens tractin malament... però ens estimen molt, què farien sense nosaltres ? :DD Una abraçada !!
Es un bon consell el teu, Roser i que jo també faig servir ! s'ha d'estar vigilant sempre !. Bon cap de setmana i bon dia del Sant , petons !!
Tots hem patit, poc o molt, la mala atenció telefònica quan necessitem d'ajut urgent.
ResponEliminaEls problemes no t'els resoldran, però et clavaran un bon pessic a la butxaca.
Quant al tema blog, quan en el meu seixanté aniversari, les meves filles em van regalar (segons digueren en una nota) un blog, jo, ignorant del tot, vaig creure, molt extranyat, que es tractaba d'un bloc, de notes, és clar, he, he.
Obviament, el regal consití en el disseny del meu blog de relats, Retales de una vida.
El teu relat m'ha resultat molt divertit.
Una abraçada.
P.D.- No soc un robot.
Quin regal més original el de les teves filles, encara que et van despistar molt bé !, així ens hem pogut conèixer !!.
ResponEliminaSempre alerta amb l'atenció telefònica, sobretot si hi han robots aprop :DD
Una abraçada !!
He rigut amb el teu relat. Jo sí que sóc un robot (continuo accentuant els diacrítics).
ResponEliminaBen fet ! ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, dintel !!
Com la lletra cal·ligràfica, i els llibres de sempre, no hi ha res. Però els blogs són mitja vida per a mi.
ResponEliminaTot hi ajuda, si volem escriure , Helena ;)
ResponEliminaBon diumenge !