17 de gener del 2023

La fumadora.

 


 Totes les nits, un cop acabat el servei al restaurant, la Nicolette es prenia un petit descans abans de recollir i tancar la sala. Asseguda a una de les taules del menjador, es prenia una tassa d’herbes amb un rajolí de llet calenta i un altre més generós, de Cognac . Amb les llums ja mig apagades , s’encenia una cigarreta de tabac ros , molt lleuger , que li anava d'allò més bé, tot i que últimament li havien advertit que vigilés.
Era el seu moment predilecte.
Amb aquella pau i tranquil·litat , no havia de pensar en res... només deixar-se portar pel moment.
Però aquella nit no seria així....
Mentre estava mig endormiscada a la butaca, escoltà el terra de fusta com cruixia i obrint una mica més els ulls que ja tenia mig tancats, va advertir com una figura fosca s'endinsava al local, entre les ombres del portal i seguit per uns ficticis dits blancs i grisos, que la boira de la nit van dibuixar al seu darrere.
«Qui és?» , va dir la Nicolette, amb veu farragosa, sense aconseguir veure bé a l'invasor.
«Tant és ! , això no té importància!», va respondre una veu greu i parsimoniosa a peu d’entrada.
«Està tancat, ja !. No sap quines hores son ?. Què vol ara?» , qüestionà la noia amb cert nerviosisme , ja que la figura no avançava cap a la llum tènue de la taula.
«Sé que molts l’han advertit diverses vegades i vostè, sempre en fa cas omís , arronsant les espatlles i insinuant que això , només són romanços.... però la seva hora ha arribat !. Ara i aquí. I no se'm pot escapolir «, i un reflex platejat va aparèixer en el somriure murri d’aquella figura misteriosa.
La Nicolette, entre nerviosa i ja empipada no se li va ocórrer res millor a dir que un sarcàstic comentari :  « Ara em dirà que és la mort i que ha vingut a buscar-me !. Apa, va ! ...».
El desconegut, davant l’envit de la noia, va riure i va fer un parell de passos endavant. Un segon reflex, aquest cop , en una de les que s'intuïa era una mà llarga, fina i marmòria, va aparèixer assenyalant una placa estrellada.
«Potser ho desitjaria, no ho sé!..... però jo, només soc inspector de policia i l'he de detenir per violar la llei seca antitabac..... massa que l’han avisat ! . M’haurà d’acompanyar, no es resisteixi !».
 
Blue instant. Aportació a Relats conjunts de Gener 2023.

22 comentaris:

  1. Aviat ho seré jo, la fumadora...espero que no em detinguin hahaha. Tot i que prefereixo el tabac condimentat que sol.

    ResponElimina
  2. No sé quina visita és més perillosa, si la de la parca o la de la policia.

    ResponElimina
  3. Molt bo. El que hagués pogut ser un relat al úsha resultat ser d'una finar descrptiva al principi. i amb un final espectacular no previsible. Hi trobo també un xic d'ironía. M'agrada.

    Salut artur.

    Anna Babra

    ResponElimina
  4. Veig que en Xavier m'ha pres el comentari...
    No sé què m'estimo més.😅

    Molt bo el teu relat, amb un final no esperat.

    Aferradetes, Artur.

    ResponElimina
  5. Ai, Somnis ! aquest tabac que dius sembla més perillós encara ! :D
    Salut !!

    Xavier, certament és una difícil elecció !...millor no trobar-si ;)
    Salut !!

    Anna, moltes gràcies i content de que t'agradi. A la vostra revista digital n'he llegit algun teu, que esta molt bé !
    Salut !!

    Salluna, et dic com al Xavier, difícil elecció aquesta....millor no donar idees !.
    Abraçades ;)

    ResponElimina
  6. Molt enginyós! Que bé que has jugat amb l'engany. No sabria dir si la mort és millor o pitjor que hisenda o la policia. Però això que li ho preguntin als milionaris, ha, ha, ha.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Josep Mª !! Una decisió complicada ;)
    Salut !!

    ResponElimina
  8. Molt bo!
    M'agrada com et va introduint en l'ambient de calma, relax, les herbes, la cigarreta... Per donar-te un ensurt "de mort!" 😀😀
    Ara bé, prefereixo que sigui la poli, la veritat...

    Policía de Toronto! Deténgase!
    Alto! FBI!
    Teniente Colombo, policía de Los Ángeles.
    Quietos! 5.0!
    CSI New York! Despejen la zona!

    ResponElimina
  9. Molt bo, sorpresa final, eh? Ens havies fer creure ben bé que seria la mort... no és às que la visita sigui gaire millor, però al menys no és tant definitiva ni inapel·lable... però a mi també em costaria triar... he, he, he...

    ResponElimina
  10. Gràcies, Assumpta ! Veig que has vingut amb el tot el cos de policia !! hehehe
    Salut ;)

    ResponElimina
  11. Gràcies, Carme ! i no pateixis, amb una mica de sort , en pots sortir més ben parada ! jejeje
    Salut !!

    ResponElimina
  12. A mi també m'ha sorprès el final ja que com la majoria imaginava que era la mort qui venia a buscar-la... i tot i que la policia no és gens agradable em sembla a mi que, d'entrada, és millor, encara que no faci gens de gràcia, hehe.
    Un relat molt bo, Artur, on has sabut mantenir la intriga fent creure al lector el que no era.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Con la policía se puede hacer un poco de soborno, con la muerte, no jjjjjj.

    Buen relato, no quiero ni imaginar la vista de la parca, que miedo.

    Un abrazo, Arthur.

    ResponElimina
  14. Segur que tens raó, Núria !, amb la policia al menys tens alguna opción ! hehehe
    Moltes gràcies, una abraçada ;)

    Mukali, me apunto a tu opción, aunque sea un soborno :D , siempre mejor que la alternativa de la muerte !.
    Un abrazo !!

    ResponElimina
  15. Boníssim. No m'esperava gens aquest final que he trobat molt ben trobat (valgui la redundància). Enhorabona, m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies, McAbeu !! Content de que t'hagi agradat i siguis tant entusiasta ;)
    Salut !!

    ResponElimina
  17. La llei seca pel que fa a l'alcohol va ser molt contraproduent. No es pot matar tot el que és gras. Encara no s'ha fet amb el tabac, però gairebé. És veritat que el final és molt sorprenent!

    ResponElimina
  18. Els extrems acostumen a ser dolents, s'han de pensar molt bé las lleis !.
    Gràcies, Helena !. Bona setmana !.

    ResponElimina
  19. Com sempre en els teus relats, Artur, un gir inesperat amb la seva dosi d'humor. Que hagués estat la mort hauria resultat massa tòpic i irreal. Inclús en la ficció cal tocar de peus a terra. M'encanta!
    Abraçada, Artur!

    ResponElimina
  20. Molt agraït pel teu comentari, Tresa i content de posar una mica d'humor a la teva visita ;)
    Una abraçada !!.

    ResponElimina
  21. He, he, quin final més divertit, la gent l'avisava perquè el tabac no era bo per la salut, però ella no hauria pensat mai que tampoc ho era per la butxaca, després de pagar una multa ben sonda va decidir deixar de fumar.
    Bona nit, Artur.

    ResponElimina
  22. Gràcies, Roser !. Si, la gent l'avisava que no fumés, per la salut i per la multa !, suposo que ara ja ho té més clar ! :)
    Salut !.

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva opinió !! ;)